CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“El Estado y la conflictividad político-social en el siglo XX”, un llibre de Ramón Fernández Durán per a entendre la crisi del segle XXI

Dissabte, 5 febrer, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Estado & conflictividad SXX_portada

El Estado y la conflictividad político-social en el siglo XX

Claves para entender la crisis del siglo XXI

Ramón Fernández Durán

Virus editorial. 2010

En el segle XX, la institució de l'Estat s'àmplia al món sencer, sobretot amb la irrupció d'un gran nombre de nous Estats després de la fi del domini colonial europeu, i ho fa en la seva forma d'Estat-nació de tall capitalista que arriba a el seu apogeu amb l'ensulsiada de la Unió Soviètica. Es passa d'un Estat fortament liberal a inicis del segle XX, a un Estat social a la meitat del mateix —sobretot en els territoris centrals occidentals—, per a acabar altra vegada amb un tipus d'Estat de tall «neoliberal» a la fi del segle. Això significarà el desmantellament de moltes de les conquestes polítiques i socials aconseguides, i provocarà una creixent crisi de legitimitat institucional sobretot en la Perifèria, on la seva presència i arrelament era molt menor.

L'Estat sembla viure un període de glòria, arrossegat per la fe en el progrés i l'augment sense fre del consum energètic, en els països centrals després de la Segona Guerra Mundial, però comença el seu declivi entorn del 68, les revoltes del qual marquen així mateix l'erosió imparable de les burocratitzades formes d'oposició de la Vella Esquerra. Això explica el naixement a la fi de segle del Moviment per la Justícia Global, caracteritzat per una manera diferent d'entendre l'acció política i per una presència destacada dels moviments camperols i indígenes i de les demandes del Sud Global, que desplaça encara més la centralitat obrera prèvia.

Es va obrint camí, així mateix, un discurs «antidesarrollista», que té en compte l'enorme diversitat de subjectes, territoris, tradicions i realitats que componen el món i que xoca frontalment amb el nou capitalisme global que pretén aplicar una recepta única a escala planetària. No obstant això, paral·lelament s'assisteix a l'auge dels fonamentalismes de tot tipus i de moviments socials fortament regressius, de reafirmació d'elements identitaris locals o regionals —religió, cultura, etnicitat, nacionalitat, etc.— que, en molts casos, ensombreixen les dinàmiques de contestació global a l'Estat capitalista hegemònic.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print