CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El feixisme es consolida a Grècia

Diumenge, 22 setembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Grècia pateix la pitjor crisi econòmica i social des de la creació de la Unió Europea. L'extrema dreta ha aprofitat la conjuntura per expandir el seu discurs xenòfob i feixista entre les principals afectades per una situació que cada cop esdevé més insostenible. Van assolir la seva primera fita entrant al Parlament de Syntagma mitjançant una campanya d'agressions i accions violentes que els va permetre guanyar repercussió mediàtica. Després de l'assassinat d'un jove de 26 anys d'origen pakistanès el gener d'aquest any, perpetrat per dos homes vinculats amb Alba Daurada, l'assassinat, aquesta passada matinada, del cantant de hip-hop i militant antifeixista, Pavlos Fyssas, per part d'un militant del mateix partit neonazi, ha tornat a commocionar la societat grega.

Ningú no podia imaginar, ara fa quatre anys, després que Alba Daurada només esgarrapés un 0,3% dels sufragis a les eleccions legislatives de 2009, que el que no era més que un grup d'exmilitars feixistes amb el suport d'skinheads adolescents es convertiria en la cinquena força política del país i entraria al Parlament de Syntagma amb divuit escons. És innegable que les conseqüències de la crisi econòmica que assola el país hel·lè i la pèrdua de legitimitat i de confiança en el bipartidisme han esdevingut claus en el creixement exponencial de la formació neonazi. Tampoc es pot obviar, però, que la seva estratègia ha agafat desprevinguda tota una classe política i una esquerra extraparlamentària que, hipnotitzades per la doctrina del xoc imposada per la troika i focalitzades en l'enfrontament verbal i directe als media i als carrers, han descuidat el treball quotidià i de base, cabdal en una societat en descomposició per la precarietat a la qual es veu sotmesa.

El populisme i la demagògia –al més pur estil nacionalsocialista– han estat i són les eines d'Alba Daurada per guanyar votants i suport popular, principalment a les perifèries dels grans nuclis urbans. Uns indrets on la regressió de les condicions de vida de la població, juntament amb el creixement dels fluxos d'arribada de migrants –orfes d'eines per a la seva integració–, ha propiciat el caldo de cultiu ideal per l'arrelament del discurs xenòfob i racista. El seu enginy ha fet la resta. Les taules de repartiment d'aliments de primera necessitat a les places dels barris, les patrulles de seguretat nocturna per combatre l'augment de la delinqüència i transmetre la sensació de seguretat al veïnat i l'al·lusió constant a la dignitat grega per sobre de la immigració i la ingerència estrangera en la malaguanyada sobirania nacional han aconseguit catapultar la formació d'extrema dreta a la primera plana de l'escenari polític grec.

Trajectòria tenebrosa

El primer número de la revista Alba Daurada va veure la llum fa 32 anys. El seu grup editor va ser el germen del que quedaria registrat oficialment i sota la mateixa nomenclatura com el partit polític neonazi l'any 1993. Durant els seus primers anys de vida, l'activitat del grup es limitava al proselitisme i la publicació de llibres i magazins amb el propòsit de manipular la tradició hel·lenista i fer revisionisme del Tercer Reich.

A principis dels anys noranta, el nou partit va adquirir presència al carrer i es va donar a conèixer a nous sectors de la societat. Ho va fer aprofitant les mobilitzacions nacionalistes celebrades a Grècia arran del conflicte diplomàtic amb l'Antiga República Iugoslava de Macedònia per l'ús del terme Macedònia i gràcies a la participació d'alguns dels seus membres al costat dels grups paramilitars serbis durant la guerra dels Balcans. Arran d'aquests episodis, l'organització va estendre el seu missatge pel territori a través dels seus òrgans de propaganda –la revista originària, un setmanari i una revista juvenil–, i del suport i la difusió que sempre han rebut les seves idees per part de diverses bandes musicals ubicades al gènere black metal. Aquests canals de captació van fer augmentar de mica en mica el nombre de joves que, seduïdes per l'estètica skinhead i el seu missatge d'odi, van començar a militar al partit.

El discurs de l'odi

Alba Daurada ha hagut de fer molts equilibris durant la seva història per fer arribar el seu missatge a la societat grega. Tenint en compte que el principal referent del feixisme grec i del propi partit, el General Ioannis Metaxás (cabdill del règim que va sotmetre Grècia des de l'agost de 1936 fins l'abril de 1941), va basar la seva ideologia en les idees de la Tercera Roma i el Tercer Reich i que, durant aquest mateix període, el país hel·lè va patir una guerra contra la Itàlia feixista i una invasió de tres anys per part del règim nazi, Alba Daurada ha hagut de mesurar el seu discurs per no remetre's a aquells que –tot i ser els seus miralls ideològics– van fer patir tant el seu propi poble.

Així doncs, la seva cosmovisió es construeix fent referència constant al concepte de la raça hel·lènica, condensada en la idea de la Tercera Civilització Grega com a continuïtat del que va ser la Grècia Antiga i l'Imperi Romà d'Orient, estendards històrics de la idea d'hel·lenisme, entesa com el conjunt de característiques culturals comunes que unificarien tot els pobles històrics de la Grècia clàssica. Aquest ideal pretén eliminar qualsevol rastre de diversitat cultural en un territori que, tradicionalment i fins l'actualitat, ha estat punt de trobada de civilitzacions.

A la pràctica, les propostes que preconitzen se centren principalment en la presa de mesures dràstiques per acabar amb la immigració. Entre les seves mesures estrella, trobem la col·locació de mines antipersona i tanques electrificades al llarg de les seves fronteres i la deportació immediata de totes les migrants que ja es troben a l'interior del país.

D'altra banda, és destacable el seu nivell de bel·ligerància en política exterior. La desaparició i l'annexió de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i la reconquesta de la part nord de l'illa de Xipre i dels territoris de Tràcia i de la costa d'Anatòlia –sota sobirania turca– són condicions sine qua non del nou Estat que volen construir.
Com a cirereta d'aquest pastís xenòfob, trobem la negació del dret a l'avortament i una homofòbia extrema, que es va fer palesa durant la darrera campanya electoral, quan membres del partit van omplir el centre d'Atenes de fulls volants on es podia llegir “Després de les migrants, sou les següents”.

Connivència estatal

Alba Daurada ha après de la història i, actualment, moltes veus alerten d'una estratègia semblant a la que va propiciar el cop d'estat de 1967 i va desembocar en la tràgicament coneguda dictadura dels coronels. Aleshores, la infiltració de neonazis a les institucions i la creació d'un Estat paral·lel dins del propi Estat va preparar el terreny per institucionalitzar el feixisme amb mà de ferro. Avui dia, fins i tot el darrer informe d'Amnistia Internacional, Violència policial a Grècia. No només incidents aïllats, ha denunciat la impunitat de què gaudeixen els crims d'odi racial a Grècia i la connivència per part de l'Estat.

Tot i que ja ho advertia un estudi publicat pel prestigiós diari To Vima dies després de les eleccions del 6 de maig, on s'afirmava que entre un 45 i un 59% dels efectius policials d'Atenes havien votat per Alba Daurada, les evidències a peu de carrer esdevenen cada dia més flagrants i indiscutibles. Sobretot després que els escortes policials de dos diputats neonazis contemplessin impassibles la pallissa brutal perpetrada per simpatitzants i membres del partit contra un immigrant que regentava una parada a un mercat el 7 de setembre de 2012.

Les ordres de detenció contra militants d'Alba Daurada desobeïdes, les col·laboracions a l'hora de reprimir manifestacions i les sentències judicials sorprenentment absolutòries s'han convertit en situacions quotidianes que han acabat desemmascarant el que era més que una sospita.

Davant d'aquesta situació, la resposta contra el feixisme es continua articulant des dels moviments socials i les organitzacions de l'esquerra extraparlamentària, que només troben suport institucional a les bases de Syriza, arran de la negativa del Partit Comunista Grec (KKE) –tot i el seu rebuig a Alba Daurada– de participar en qualsevol plataforma unitària.

No obstant això, a Grècia, costa molt coordinar un moviment com ara Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a casa nostra, degut a les reticències i les picabaralles internes entre els diferents sectors ideològics de l'esquerra grega. Tanmateix, els actes i iniciatives en forma de manifestacions, concerts i xarxes solidàries amb les persones migrades es multipliquen cada dia. Caldrà veure si la unitat d'acció no arriba massa tard.

* Article de David Bou publicat al setmanari Directa

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció