El FMI tem un “esclat social” a causa de la crisi
"La crisi financera no solament no ha acabat, sinó que ha generat una crisi d'ocupació|ús (...). Aquesta crisi, la més greu de totes, ha deixat un desert de desocupats sense parangó. " Aquestes paraules, dites durant la Conferència sobre Ocupació a Oslo dies enrere, no la va dir cap sindicalista irat ni cap líder d'esquerra radical. Paradoxalment les va dir algú que molt ha de veure amb les polítiques dures d'ajust i amb la imposició a països en crisi de draconianes mesures d'alt cost social, algú que precisament pregona a tot arreu les bondats de la flexibilització del mercat laboral. És a dir, de l'acomiadament. Perquè el que les va pronunciar va ser gens menys que el mateixíssim director d'un dels organismes internacionals d'història més sinistra, el cap màxim del Fons Monetari Internacional (FMI), el socialista francès Dominique Strauss-Kahn.
En presència de mandataris europeus i representants de l'Organització Internacional del Treball (OIT), Strauss-Kahn va dir preocupat que la situació del mercat laboral mundial era "catastròfica" i va advertir dels perills d'una "explosió social".
Com si d'una maledicció caiguda del cel es tractés, el FMI i l'OIT, conjuntament, van descobrir ara que la crisi mundial desencadenada el 2007 a partir de la crisi de subprimes als Estats Units, ha generat 30 milions d'aturats nous al món, que s'afegeixen així a l'exèrcit de 180 milions de desocupats ja existents.
I han fet els càlculs. Tenint en compte l'augment demogràfic i el creixement anual de la població activa, uns 45 milions de persones, conclouen que en un termini de deu anys hi podria haver 440 milions d'aturats "si no es resol el problema".
I qui se suposa que ha de resoldre el problema? Cual entitat aliena a l'origen del problema, el FMI tira la pilota als líders polítics del món. "Han de fer el màxim esforç", els diu.
Strauss-Kahn, ministre de Comerç Exterior primer i després ministre d'Economia de França, en els anys '90, va lluitar el 2007 per ser el candidat presidencial del Partit Socialista francès, però els militants van elegir en les eleccions internes Segolène Royal. Strauss-Khan no ha abandonat per això el seu projecte de tornar a la política francesa per la porta gran; somia amb succeir Nicolas Sarkozy.
Per al president espanyol, el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, Strauss-Khan és tota una referència, és un guru les opinions del qual respecta enormement, i els consells del qual segueix al peu de la lletra. Però, malgrat que Strauss-Khan va elogiar mesos enrere que Rodríguez
Zapatero hagués fet bé els seus deures en llançar el major ajustament d'un govern europeu davant de la crisi, li'n reclama més, més i més. És insaciable.
El mateix Strauss-Khan, que ara se sent horroritzat pel "terrible cost humà" provocat per la crisi, és qui des de fa mesos pressiona el president espanyol per aprofundir les seves mesures d'ajust, que tenen ....un terrible cost humà.
En la Conferència d'Oslo, el director del FMI va presentar a EE.UU. i a Espanya com els principals exemples del que va malament, i a Alemanya, el Japó i Noruega com els països que menys han vist afectats el seu mercat laboral.
Strauss-Kahn va recordar que Espanya és el país que va sofrir el major augment de la desocupació de totes les economies desenvolupades i va adduir que en bona mesura això es devia a la seva situació laboral.
Faltava més. Els treballadors, una vegada més, són els que posen estaques a la roda de l'economia mundial. El FMI va repetir a Oslo les seves receptes per a Espanya. Va sostenir que a Espanya hi ha un 32% de treball temporal, perquè els empresaris no volen fer fixos els seus treballadors donat l'elevat cost dels acomiadaments. Per això, segons el FMI, cal reduir les clàusules de protecció de l'ocupació|ús dels treballadors fixos als nivells mínims que té l'Eurozona (els 16 països que comparteixen l'euro com a moneda única), mesura amb què suposadament es reduiria llevat del 20% la contractació temporal.
La reforma laboral aprovada el Setembre pel Govern espanyol en solitari, pressionat precisament pel FMI i el Banc Central Europeu, ja ha reduït dràsticament la indemnització per als treballadors fixos que siguin acomiadats a partir d'ara per necessitats estrictament empresarials, però tant la patronal com el FMI encara volen que sigui més barata.
En les seves fortes concessions als empresaris, el Govern de Rodríguez Zapatero va incloure una clàusula per la qual els patrons ja no hauran de justificar com fins ara documentadament les raons per les quals decideixen acomiadar treballadors, ja que n'hi haurà prou que "prevegin" situacions empresarials adverses.
El FMI també adverteix Espanya de la "inconveniència" d'aplicar una pressió fiscal encara major. I ho fa quan el Govern ja ha augmentat l'IVA del 16% al 18%. L'advertència no va dirigida precisament perquè eviti impostos que afectin a sectors populars, sinó perquè no cedeixi a la pressió dels sindicats i els partits d'esquerra, que li reclamen a Rodríguez Zapatero que reimplanti l'impost a les grans fortunes que va eliminar fa pocs anys, per a beneplàcit dels rics.
Tampoc no s'ha atrevit el Govern espanyol a canviar la fiscalitat de les Sicav (Societat d'Inversió de Capital Variable), el refugi que troben les grans fortunes per tributar pràcticament com a mileuristes (els que no guanyen més de 1.000 euros mensuals).
Malgrat les dures exigències del FMI a Espanya, i de les condicions imposades al Govern grec del també socialista Yorgos Papandreu per rebre préstecs, que han provocat massives i violentes protestes populars, Rodríguez Zapatero no va tenir empatx en dir recentment que gràcies a Strauss-Khan, "el FMI va deixar de ser percebut com a una mica terrorífic".
Mentre Strauss-Khan deia aquests dies, d'una banda, que calia evitar que els ajusts impedissin complir amb els Objectius del Mil·lenni proposats per l'onU per reduir dràsticament la pobresa al món, d'altra banda elogiava Rodríguez Zapatero pel seu ajustazo, que, entre altres mesures, preveu reduir en 600 milions d'euros el pressupost anual per a Ajut al Desenvolupament. Aquest retall afectarà fonamentalment ajut espanyol a l'Àfrica i Amèrica llatí, com a part del seu compliment dels Objectius del Mileni.
Gerardo Díaz Ferrán, encara president de la gran patronal, de la Ceoe, enterramorts d'Aerolínies Argentines i del Grup Marsans, mostrant la seva gran sensibilitat social, va suggerir que el retall no anés de 600 milions d'euros sinó de 2.500 milions.
Davant d'aquest panorama d'ajustaments per complir els dictats del FMI, del Banc Central Europeu i de "els mercats", els treballadors d'aquest Vell Continent han decidit parar fàbriques, empreses i serveis el pròxim dia 29 per protestar unificadament.
En en l'Estat espanyol, com en la resta de la Unió Europea, se succeeixen aquests dies les assemblees per decidir l'actitud|postura davant de la vaga general convocada per les federacions sindicals nacionals i continentals. Mentre els treballadors grecs i francesos han sortit ja diverses vegades a manifestar-se en els últims mesos, en l'Estat espanyol molts temen que l'excessiva bona relació de les dues grans centrals sindicals (CCOO i UGT) amb el Govern durant aquests últims sis anys, la falta de gimnàstica sindical de carrer, influirà negativament. Davant de semblant crisi de l'ocupació|ús, molts treballadors temen represàlies dels seus patrons si s'afegeixen a la vaga.
El 29 serà per tant un important test sobre el nivell d'ira dels treballadors i sobre la relació de forces socials i polítiques en l'Estat espanyol i a Europa en general.
>>> Article extret de Kaos en la Red
