El govern de la Generalitat abandona als més pobres

El debat sobre la independència a Catalunya ha eclipsat la resta d'informacions i està monopolitzant la precampanya electoral. Els greus problemes socials que pateixen milers de catalans han quedat relegats a un segon pla, una situació que afavoreix al PP i sobretot a CiU, les dues formacions que des del Govern central i la Generalitat han liderat les retallades socials més dràstiques des de la transició .

Conscients d'aquesta situació, els partits d'esquerres del Parlament, PSC, ERC i ICV, han forçat a la Diputació Permanent (l'òrgan que representa la Cambra després de la seva dissolució) a reclamar la compareixença del conseller d'Empresa, Francesc Xavier Mena i del de Benestar Social, Josep Maria Cleries, perquè donin explicacions sobre un dels majors escàndols del Govern de CiU: l'impagament de les rendes mínimes d'inserció (RMI), l'anterior PIRMI.

Aquest ajut és una paga d'entre 105 i 640 euros que reben les persones en risc d'exclusió que ja han esgotat l'atur i el subsidi per desocupació. Amb el que serà l'última sessió al Parlament, l'antic tripartit podrà, si més no per un dia, deixar de banda la discussió sobre la independència i entrar de ple en el debat social. Els polítics d'esquerres intentaran així aclarir un dels temes que el Govern tracta amb més foscor. Només una dada: els serveis de comunicació de les conselleries afectades es neguen a donar la xifra de les persones que actualment cobren aquesta ajuda. Per sort hi ha altres fonts.

Les retallades socials van arribar al RMI l'agost del 2011, just el mes en què els serveis socials fan vacances. El Govern deia haver detectat que algunes persones s'estaven aprofitant de l'ajuda i que la situació s'havia "descontrolat", segons fonts de la conselleria. El Govern va decidir deixar de pagar aquestes ajudes bàsiques i va demanar als serveis socials, que estaven de vacances, que advertissin als afectats que si volien seguir cobrant, s'havien de presentar a les seves oficines. També ho van comunicar per carta als afectats.

És a dir, aplicar el criteri que tots els casos eren fraus i que s'havia de demostrar el contrari.

Caos inevitable

L'ordre que pretenia trobar la Generalitat es va convertir en caos: milers de famílies sense recursos es van quedar sense l'única ajuda que rebien, les poques oficines de serveis socials que quedaven obertes no donaven l'abast perquè, a més d'estar sota mínims, no havien rebut cap avís previ i els funcionaris de guàrdia no sabien què respondre.

Després de retirar totes les pagues, el Govern va mirar amb lupa els casos més sospitosos i va retirar el subsidi a 4.500 persones o famílies, que estaven vivint a l'estranger o que no havien notificat el canvi de domicili, dos dels requisits per cobrar l'ajuda. A principis d'agost de 2011, havia 32.000 expedients aprovats, alguns dels quals eren de famílies senceres.

Aquest mateix mes, el Govern, amb l'ajuda del PP, va aprovar una llei per augmentar el filtre de les persones que tenen dret a cobrar la RMI. Es calcula que amb el nou filtre han quedat fora de l'ajuda unes 6.000 persones que abans tenien dret a percebre-la.

Els problemes no acaben aquí: després anul · lar 4.500 expedients que es consideraven fraudulents i endurir el filtre per estalviar l'ajuda de 6.000 afectats més, han arribat els retards en els pagaments. Després que una persona o família superi el nou filtre, ha d'esperar uns deu mesos per rebre la paga. Aquesta situació és greu si es té en compte que per passar el filtre cal demostrar que no té "els mitjans necessaris per atendre les necessitats bàsiques de la vida" i haver estat 12 mesos sense que ningú de la família "hagi percebut uns ingressos superiors a la prestació de l'RMI ".

D'aquesta manera, abans de cobrar aquest ajut, una família en risc d'exclusió pot estar fins a 22 mesos sense cap ingrés.

1.414 casos congelats només a Barcelona

La negativa de la Generalitat a informar dels casos oberts obliga a buscar altres fonts oficials. L'Ajuntament de Barcelona, ​​en resposta a una pregunta d'ICV, ha reconegut que només a Barcelona hi ha 1.414 expedients aprovats a l'espera que la Generalitat pagui. Cal recordar que un expedient pot significar una família sencera, amb nens inclosos.

Ricard Gomà, el regidor d'ICV que va aconseguir que almenys la xifra d'afectats de Barcelona sortís a la llum, ha explicat a eldiario.es que l'equip d'Artur Mas està incomplint la llei ja que "un Govern pot endurir les condicions d'accés però no pot deixar de pagar els casos reconeguts ". Per Gomà, es tracta del "retallada més cruel, només equiparable a la decisió del PP de deixar als immigrants sense sanitat pública".

Fonts de la conselleria d'Empresa explicar que s'ha destinat una partida de 130 milions d'euros per aquesta paga i van recordar que no es pot destinar ni un euro més perquè "Madrid obliga a complir amb el dèficit". Fins ara, en els pressupostos es destinava una partida similar però si havia d'augmentar, es feia, ja que es considerava un ajut primordial.

Amb l'absència de les ajudes socials públiques, tot el pes ha recaigut sobre les entitats del tercer sector. Càritas Diocesana és una de les més importants. La responsable de Programes i Serveis a Barcelona, ​​Mercè Darnell, ha seguit molt de prop la polèmica de la RMI ja que la seva entitat s'ha vist obligada a oferir més serveis.

"Cada vegada hi ha més desigualtats socials i la pobresa dura més temps i és més intensa", explica. Darnell considera "pura demagògia" fer creure que hi ha persones que no tenen treball perquè no ho estan buscant: "Si no tens casa perquè t'han embargat i els teus fills passen gana, com et apuntar a un curs de formació que a més no serveix per a res? ", es pregunta Darnell. "Si hem passat del 5% d'atur al 30% no és perquè la gent ha deixat de buscar", raona l'experta, que denuncia que davant aquesta situació de més necessitat és quan s'estan reduint les ajudes.

Sense pis ni ingressos

Alguns dels exemples que posa Darnell es poden trobar a la cua del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), que acaba de centralitzar les seves oficines al Poblenou de Barcelona. És el cas de Bahija, de 45 anys, que ha vingut a la nova oficina acompanyada de les seves dues filles. Ella estava al Marroc l'agost del 2011 i li van retirar l'ajuda.

Des de llavors intenta recuperar però no ho ha aconseguit. Les seves filles, escolaritzades a Catalunya, expliquen que a mitjans de setembre els van fer fora de casa per no pagar el lloguer i que ara viuen a casa d'uns amics. No tenen ni pis ni un sol ingrés. Una cosa semblant li passa a Mimoun Lamiarrd, de 37 anys i origen marroquí. A l'agost va demanar permís per anar a França a buscar feina però no va aconseguir trobar res perquè el seu document només li permet treballar a Espanya, on fa 16 anys.

Durant la seva breu etapa a França va deixar de cobrar l'ajuda però des que ha tornat no ha aconseguit recuperar-la. "Quan me la van concedir l'altra vegada, van trigar cinc mesos a pagar-me", explica amb resignació. Mentre parlem sona el telèfon de Llum Marina, la seva acompanyant de 27 anys. Ella és una infermera colombiana. La conversa telefònica li canvia la cara. Ell somriu perquè ja sap de què es tracta. Li han dit que sí, que demà comença a treballar en Acciona, al port de Barcelona.

Molts dels immigrants consultats coincideixen que des dels serveis socials els han dit que ja s'ha acabat la feina a Espanya i que tornin al seu país. Qui coincideix amb aquest argument és Joaquín González, que pateix una minusvalidesa del 65%. La assistenta social li va assegurar que fins que l'Estat reconegués la seva minusvalidesa i aprovés la seva Pensió no Contributiva d'Invalidesa li pagarien la Renda Mínima però no ha estat així: "Al final han trigat cinc mesos a respondre'm, però ara em diuen que si me la han concedit ja puc estar content i que els endarreriments no els cobraré perquè no hi ha diners ", lamenta.

Darnell, des de Càritas, té molt present casos com els de Joaquín. "Hi ha persones amb disminucions o amb malalties mentals no diagnosticades o dones maltractades que molt difícilment trobaran feina. No els podem culpabilitzar de no trobar feina perquè no n'hi ha ". Darnell considera "clarament insuficient" els diners que la Generalitat destina en els pressupostos a la RMI. Si l'objectiu és evitar l'exclusió, no s'està complint. Moltes persones excloses no estan cobrant cap ajuda.

FONT: ELDIARIO.ES