CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El Govern manté les penes de presó per als venedors del top manta

Diumenge, 15 novembre, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La venda al carrer de CD pirates segueix sent considerada com un delicte. Els grups per la despenalització afirmen que la nova redacció del Codi Penal deixa massa poder als jutges. L'article del Codi Penal pel qual resulta més greu vendre pel·lícules piratejades en el carrer que acabar amb la vida d'algú per imprudència lleu o defraudar 4.000 euros a Hisenda, seguirà en vigor.


L'avantprojecte de reforma del Codi Penal aprovat pel govern no eliminarà l'article 270.1, amb el qual els jutges han estat imposant penes de fins a dos anys de presó als venedors del top manta. El text, que al tancament d'aquesta edició, encara no ha estat remès al Parlament, es limita a afegir un paràgraf a l'article, amb la intenció de proposar alternatives als jutges perquè no optin per la pena de presó. Les vies proposades per l'Executiu són el pagament d'una multa de tres a sis mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 60 dies.

Aquestes alternatives no han satisfet a les organitzacions que treballen per la despenalització d'aquesta activitat. “Qualsevol proposta que no despenalitzi al venedor del top manta i no canviï en realitat la seva situació és insuficient”, sosté Alcira Padín, integrant del Punto Mantero. Aquest col·lectiu, en contacte amb l'Associació de Sense Papers de Madrid, reivindica la despenalització del ‘top manta’ com a mitjà perquè els afectats no ensopeguin amb la pedra dels antecedents penals en el seu camí a la regularització. En semblants termes, la plataforma Mbolo Moye Doole considera que el Govern es desentén del problema. “Al deixar-lo com facultat dels jutges”, expressava aquest grup en un comunicat, “no canvia la situació de les 118 persones que es troben a la presó en aquest moment, ni dels centenars que ja han complert condemna i que no poden accedir a un permís de residència per tenir antecedents penals”.

Des de l'any 2003, més de 500 persones han complert condemna per vendre en ‘el top manta’. En el millor dels casos, la substitució de les penes per multes pot quedar sense efecte donada la insolvència de moltes de les persones que viuen del top manta. El cas de Alaji, que compleix condemna des de fa quatre mesos en la presó de Basauri (Biscaia) per dur CD en la motxilla, és encara més greu: condemnat a sis mesos de presó i a pagar 900 euros de multa i 650 d'indemnització a la SGAE, segueix en la presó malgrat haver complert ja més de la meitat de la seva condemna. El motiu és que un jutge va substituir aquesta per una ordre d'expulsió i la permanència en la presó com mesura cautelar fins que s'executés l'expulsió.

L'avantprojecte de reforma segueix deixant en mans dels jutges aquest tipus d'actuacions. La decisió del Govern ha provocat certa decepció, atès que, a causa de la pressió social exercida, els grups per la despenalització sí veien possible una retirada de l'article 270.1. La campanya, a la que donen suport grups de juristes, col·lectius de manteros, associacions d'immigrants i fins i tot per destacades figures del cinema, va aconseguir que finalment una comissió parlamentària aprovés una proposició no de Llei a través d'IU i ERC. “L'esperança és que una vegada que el projecte de reforma del Codi Penal es presenti en el Parlament, puguem incloure la despenalització de la venda al detall en el debat d'esmenes”, sosté Julián Ríos, membre de la campanya prodespenalització i professor de Dret Penitenciari. La proposició no de Llei, que té valor merament orientatiu, incloïa en la seva redacció que “la distribució només serà punible quan el benefici obtingut en funció dels suports efectivament venuts superi els 400 euros”, quantitat que actualment està molt lluny del que pot treure un mantero en una tarda de treball.

La mecànica de les lleis

Existeix un debat entre juristes que està minant en la pràctica la capacitat punitiva del 270.1. Així, la junta de magistrats de l'Audiència Provincial de Biscaia ha fet públic el seu criteri de considerar que la venda a petita escala no té l'entitat suficient com per a constituir un delicte contra la Propietat Intel·lectual. La decisió fa seva una pràctica de nombrosos jutjats penals que estan dictant sentències absolutòries, i deixarà sense efecte a Biscaia als recursos que sistemàticament presenten les fiscalies contra les absolucions. Ben distint és el cas de l'Audiència Provincial de Madrid. El seu criteri de donar suport als recursos presentats per les fiscalies fa que a Madrid compleixin condemnes més manteros que en qualsevol altra Comunitat: 30, al setembre d'aquest any.

Antecedents

Un dels requisits per a obtenir la regularització és no tenir antecedents penals. Al ser considerada com un delicte, la venda al carrer de CD pirates es converteix en un impediment perquè centenars de persones accedeixin a la ciutadania espanyola. Aquest és un dels motius pel qual es demana la seva despenalització.

118 a la presó

La xifra exacta de manteros presos es coneix des de fa només unes setmanes: al setembre hi havia 118 persones complint condemna en les presons espanyoles per venda de CD en el carrer, considerada com delicte contra la Propietat Intel·lectual. Des de 2003, prop de 500 persones han complert condemna per aquest motiu.

Insolvència

Els manteros estan venent menys a causa de la crisi. Les seves famílies ja estan rebent menys diners de remeses, atès que el poc que aconsegueixen tot just els arriba a per a despeses bàsiques. En cas d'insolvència per a pagar les multes, la proposta del Govern segueix incloent dies de presó en substitució dels dies de multa que el mantero deixi a deure.

Article publicat al núm. 113 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/El-Gobierno-mantiene-las-penas-de.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció