El govern regala a les empreses 400 milions d’euros en bonificacions a la Seguretat Social

Les empreses estalvien 400 milions d'euros per les ajudes per a sostenir ocupació

En l'últim any, 450.000 persones han pogut conservar el seu lloc de treball gràcies a les subvencions del 50% en les cotitzacions socials en els expedients de suspensió. És una paradoxa dels temps de recessió, però és veritat: sostenir els llocs de treball, que amb les seves cotitzacions financen la Seguretat Social, costa molt diners a l'Estat, a través dels Serveis Públics d'Ocupació.

Així ho ratifica el primer balanç sobre les bonificacions en les cotitzacions socials que reben les empreses per mantenir el lloc de treball a les persones incloses en expedients de suspensió d'ocupació. Aquesta mesura està inclosa en la llei de manteniment i foment de l'ocupació i protecció de l'atur que acaba d'aprovar el Parlament, i que, en principi, va ser el Reial decret Llei de 6 de març. El Govern va aprovar llavors aquesta norma amb caràcter d'urgència per a intentar plantar cara a l'efecte de la recessió en el marcat de treball.

Des d'octubre de 2008 fins a setembre de 2009, les empreses havien estalviat 400 milions d'euros en les subvencions en les cotitzacions socials de 450.000 treballadors afectats per aquest tipus d'expedients, segons les últimes dades del Ministeri de Treball i Immigració. El càlcul està realitzat tenint en compte la subvenció diària de 8,68 euros per treballador a partir del salari mig; el nombre de dies de la suspensió i la xifra de treballadors afectats.

El balanç està fet des d'octubre de 2008 perquè la norma té aquest caràcter retroactiu i estén els seus efectes fins als expedients de suspensió d'ocupació que es facin fins al 31 de desembre de 2010, independentment de la possibilitat que el Govern pugui habilitar nous terminis, si així ho requereix la situació de l'economia i de l'ocupació. Clar que, a canvi de rebre aquesta ajuda per treballador en suspensió d'ocupació, les empreses han de complir una condició: mantenir en plantilla al treballador afectat, almenys un any després de l'expedient de suspensió.

Precisament, les empreses implicades en aquests expedients van tenir un esglai durant la tramitació parlamentària de la norma. En el primer pas del projecte pel congrés dels Diputats, Izquierda Unida va aconseguir incloure una esmena que ampliava el compromís obligatori de les empreses a mantenir al treballador en plantilla després de l'expedient de suspensió. El període passava d'un a dos anys, el que contradeia moltes decisions preses per les companyies, d'acord amb els seus comitès d'empresa i, en conseqüència, podia produir directament una onada d'acomiadaments directes, davant la incertesa de la situació econòmica.

Feliçment per a les companyies, el Senat va reconsiderar l'esmena i va tornar a retallar a un any el període obligatori de mantenir en plantilla al treballador afectat per la suspensió d'ocupació. Donat el volum de l'estalvi de 400 milions d'euros produït en les empreses per les subvencions de cotitzacions, la rectificació del Parlament va ser extraordinàriament important. Les empreses que incompleixin aquesta condició estan obligades a retornar les ajudes. Fins i tot, durant la negociació del paquet de mesures d'ajuda a l'ocupació i de protecció de l'atur, la patronal va intentar que les subvencions arribin al 100% de les cotitzacions socials per contingències comunes, però el Govern i els sindicats es van negar. Precisament, el Govern s'ha compromès amb la patronal CEOE i amb els sindicats CCOO i UGT a estudiar, a partir de gener, una modificació d'aquesta reforma per a intentar estendre-la en el teixit de l'economia, seguint l'exemple industrial d'Alemanya.

700 milions en despesa fiscal en l'acomiadament col·lectiu

La mateixa llei de foment i manteniment de l'ocupació i protecció de l'atur ha introduït una modificació molt important en la fiscalitat de l'acomiadament col·lectiu en els expedients de regulació d'ocupació. Totes les extincions de contracte produïdes en aquestes condicions des del passat 6 de març tindran una exempció fiscal en la quantia de la indemnització fins als 45 dies per any de treball. D'aquesta manera, l'acomiadament col·lectiu queda equiparat fiscalment al de caràcter improcedent, que no tributa fins als 45 dies per any de servei en l'empresa.

Fins ara, la indemnització en l'acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, tecnològiques, organitzatives i de producció tenia una exempció fiscal equivalent a vint dies per any de treball, però sengles esmenes de CIU i del PP van modificar aquesta situació en la tramitació de la llei en el Congrés. El Govern va aconseguir que la reforma entrés en vigor a partir dels expedients de regulació d'ocupació produïts a parir del passat 7 de març, que va ser quan va entrar en vigor el Reial Decret, que després es convertiria en llei. En tot cas, el cost de la reforma per a les arques d'Hisenda en 2009 és de 695 milions d'euros. El Govern ha fet aquest càlcul tenint en compte un perfil de treballador amb un salari mig de 22.000 euros anuals, amb 12 mensualitats, i un mínim de deu anys en l'empresa abans de l'Expedient de Regulació d'Ocupació.

Extret de Kaos en la Red: www.kaosenlared.net/noticia/gobierno-regala-empresas-400-millones-euros-bonificaciones-seguridad-s