CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“El lado oscuro de Google”, un llibre sobre els perills de la concentració en unes poques mans de l’accés a la informació i la tecnologia

Dilluns, 7 febrer, 2011

El lado oscuro de Google

Historia y futuro de la industria de los metadatos

Ippolita

Virus editorial. 2010

Entre les bondats que Google difon de si mateixa no estan les 133 webs censurades a Europa, la submissió a les pressions censores del Govern xinès o la cancel·lació de la publicitat del grup ecologista Oceana 36 per a evitar problemes amb un dels seus inversors: la Royal Caribbean Cruise Lines. Solament tres exemples de com Google Corporation viola els principis de neutralitat i llibertat d'accés i expressió en la Xarxa per a salvaguardar els seus propis interessos.

La imatge sòbria i lluminosa de la seva pàgina principal oculta un inrevés més prosaic i tèrbol en el qual s'endinsa El costat fosc de Google. «Don’t be evil» (no siguis dolent), el lema de capçalera de la multinacional que va voler ser un «gegant bo», entra en oberta contradicció amb l'agressivitat de la seva política empresarial. El fitxatge multimilionari del directiu de Microsoft Kai Fu-Llig, dipositari d'importants secrets industrials, o l'oferta de 50 milions de dòlars a AOL a canvi de trencar el seu contracte amb Yahoo!, mostren fins a quin punt Google ha assimilat les regles de joc de les grans corporacions.

Però en la seva estratègia d'expansió, Google també s'aprofita de la filosofia del programari lliure per al seu propi benefici. Fa un ús selectiu del codi obert per a modificar programes les millores dels quals no fa públiques, posa a disposició lliure dels programadors eines que li permeten controlar i apropiar-se del treball realitzat amb elles, i ofereix als seus treballadors un 20% del temps de treball per a investigacions pròpies, que passen a ser propietat exclusiva de l'empresa.

Des que en 1996 Larry Page i Sergei Brin van desenvolupar un dels algorismes més famosos i millor guardats del món, el Page Rank (TM), Google ha consolidat el seu caràcter de gran empresa fins a convertir-se en el principal aspirant al monopoli de la informació en l'era digital. Això, en part, ha estat possible gràcies als gegantescs ingressos proporcionats per un model de publicitat personalitzada, basada en els perfils que la màquina Google dibuixa dels usuaris, utilitzant el rastre que aquests deixen amb l'ocupació diària del cercador i altres serveis d'ús gratuït.

El col·lectiu Ippolita mostra la clara ambició hegemònica de Google i, amb ella, un dels principals perills de la nostra era: la concentració en unes poques mans de l'accés a la informació i la tecnologia, posant en risc un sens fi de drets ja coartats en el món material i seriosament amenaçats en l'espai virtual.