El llibre de David Graeber ‘Somos el 99%’ aprofundeix en la història del concepte i pràctica de la democràcia
Somos el 99%
Una historia, una crisis, un movimiento
David Graeber
Capitán Swing, 2014, 304 pàg.
En una coneguda xarxa social on només es poden utilitzar 140 caràcters per missatge l'antropòleg David Graeber anuncia en el seu perfil: “Veig l'anarquisme com una cosa que no és una identitat, així que no m'anomeneu l'antropòleg anarquista”.
Capitán Swing acaba de publicar el llibre de Graeber “Somos el 99%”, el títol original del qual és “The Democracy Project: A History, a Crisi, a Movement”. És rellevant tenir en compte el títol en anglès, ja que en realitat el llibre aprofundeix en la història del concepte i pràctica de la democràcia més que en la idea del 99%, un dels “pitjors eslogans polítics de la història recent” segons alguns detractors marxistes de l'autor. És curiós l'ús del 99% en un autor que divideix sempre als activistes en verticals, normalment marxistes o el que ell denomina liberals (que aquí serien els “progres”) i horitzontals, anarquistes o activistes assemblearis.
EEUU posseeix tradicions polítiques anarquistes que no tenen la seva correspondència exacta a Europa, com les idees econòmiques del teòric Michael Albert, al que l'autor recorre en diverses ocasions. Una d'elles són els anarcocapitalistes, que segons s'aclareix en el llibre “només existeixen a internet; fins al moment, no estic segur d'haver-ne conegut a cap en la vida real”. L'autor, en canvi, es defineix políticament com un anarquista amb a mínúscula o “amatent a col·laborar en coalicions àmplies sempre que funcionin sobre principis horitzontals”.
El llibre dóna una visió de l'anarquisme o de tàctiques polèmiques com el Bloc Negre que mai solen reflectir-se en els mitjans, pel que és una molt bona aproximació a les idees llibertàries.
Graeber comença retratant una escena prèvia a l'esclat de Occupy Wall Street en la Borsa de Nova York que recorda a “Sàtira d'una assemblea del col·lectiu Wu Ming”, una de les paròdies més descarnades que es van fer del Moviment Antiglobalització. La comparança no és forçada, ja que de fet Graeber al·ludeix en diversos apartats el que el reflecteix com Moviment per la Justícia Global. Cal recordar que a Espanya parlàvem indistintament de Moviment Antiglobalització o Moviment de Resistència Global, on va militar l'actual líder de Podemos Pablo Iglesias. El relat evoluciona d'un començament desesperançador de les mobilitzacions en el 2011 pel fracàs de la primera acampada anomenada Bloombergville i les pràctiques dels estalinistes i trotskistes de Nova York (tan exòtics per a nosaltres com els nostres raperos per a ells) a l'anàlisi política i organitzatiu de per què va funcionar Occupy Wall Street i com va aconseguir estendre's tan ràpidament per tot EEUU.
El llibre funciona com una caixa d'eines on s'exposen els principis de pràctiques activistes ja hegemòniques en els moviments socials com la desobediència civil, l'acció directa o el funcionament per consens, mentre en paral·lel desmitifica els processos revolucionaris i recupera arguments com la necessitat de realitzar un jubileu o cancel·lació global del deute. Conscient o incoscientemente segueix a autors com Micha Kalecki, al ressaltar que, encara que pugui semblar paradoxal, el capitalisme anteposa el control social al seu funcionament efectiu. Però el veritablement rellevant del llibre són les similituds i diferències que trobem tant del funcionament de les acampades a EEUU com a posterior l'evolució política del moviment. Com anarquista Graeber eludeix curosament el proposar qualsevol tipus d'iniciativa de tall institucional (com per exemple, presentar-se a unes eleccions) però els seus plantejaments sonen molt familiars: descriu un sistema que funciona a força de suborns, qüestiona la validesa actual de l'eix esquerra-dreta i sentencia que “una revolució de debò ha de funcionar sempre en el nivell del sentit comú”.
* David García Aristegui (ressenya publicada a La Marea)