CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El Moviment 20 de febrer al Marroc

Divendres, 18 febrer, 2011

El batejat com a Moviment 20 de febrer, que crida a la mobilització pacífica dels marroquins, ja està al carrer. I és que, a pocs dies que tinguin lloc les manifestacions, la població comença a debatre sobre això fora dels fòrums d'internet. En un país com el Marroc, amb un alt grau d'immobilisme social, això sembla tot un èxit i alguns asseguren que un signe de que el 20 serà un èxit.

"Almenys es parla dels problemes que tenim que són molts, hi ha un debat obert al carrer sobre si anar el diumenge a les manifestacions o no ...


... Jo mateixa no ho tinc clar, encara que sigui necessari, tinc també por. Ens costa moure'ns, no som com Egipte, la nostra realitat social és diferent i les nostres taxes d'analfabetisme molt altes " , assegura S., farmacèutica.

L'àmplia convocatòria sota el lema Democràcia i Llibertat, recull a moviments de joves, sindicats i organitzacions de drets humans, als quals també s'han unit els islamistes de Justícia i Caritat, il.legals al Marroc, però amb gran influència en els barris més desafavorits de les grans ciutats.

Fora es queden la majoria dels 46 partits polítics. Des de fa anys els discursos de llibertat, democràcia, justícia social, feminisme, han estat liderats al Marroc per una classe social alta que es visibilitzava a través d'associacions que rebien importants subvencions de la cooperació internacional. Això ha creat un panorama de professionalització dels moviments socials que executen accions i polítiques que competeixen a l'Estat. Moltes d'aquestes associacions tampoc es manifestaran el dia 20.

El recel que entre molts grups aixecava la convocatòria ha anat dispersant gràcies als missatges difosos per Internet. Destaca entre ells un vídeo penjat a youtube "Ana Magrebí-Ana Magrebia", que resumeix d'una forma clara i senzilla les consignes del moviment. En ell, un grup de persones expliquen els motius pels quals es manifestaran aquest dia i que van des del atur, els problemes en l'educació, les dificultats del sistema sanitari, el descontentament per la corrupció, l'èxode rural, fins arribar a la manca de llibertats individuals.

Alguns rapers també es manifesten a través de cançons que estan arribant als més joves.

Tot i això, la desconfiança fa efecte en alguns discursos. "Sóc escèptic de que la gent vagi a sortir al carrer. Som un país molt conformista, més que altres de la zona i el nostre sistema social és un sistema de control. Molt difícil escapar d'ell. La gent tindrà por a manifestar-se ", assegura M., comerciant.

Els mitjans de comunicació també fan la seva particular campanya contra alguns joves considerats els líders del Moviment 20 de febrer. Durant les dues últimes setmanes han aparegut publicades en periòdics fotos d'ells relacionant-los amb el consum d'alcohol i acusant-los d'haver-se convertit al cristianisme.

El Moviment 20 de febrer s'ha anat cuinant de manera lenta des que a Tunísia va esclatar la revolta. Ningú volia precipitar al Marroc, volien discutir primer, anar shui shui (poc a poc, poc a poc) al ritme magribí.

Ningú sap què passarà diumenge però els problemes ja estan al carrer i s'ha obert un procés on les autoritats hauran de prendre mesures per escoltar a la població, que ja s'atreveix a mostrar el seu descontentament.

"Em acusen de ser massa optimista però els joves marroquins es mereixen com a mínim aquesta confiança. Hem rebut amenaces i pressions, és normal, no serà fàcil, crèiem que no arribaríem a la data amb aquesta força, però ho farem "

Pandoras Invisibles, Helena Maleno

http://pandoras.periodismohumano.com/autor/pandoras/

- Vídeo penjat a youtube "Ana Magrebí-Ana Magrebia"

Activeu els subtítols pulsant damunt de CC.


* Llegiu també una entrevista realitzada a Nizzar Bennamate, un dels impulsors de les protestes del 20-F

“Queremos libertad y dignidad. Y esperamos que no haya muertos”

http://periodismohumano.com/sociedad/libertad-y-justicia/queremos-libertad-y-dignidad-y-esperamos-que-no-haya-muertos.html


El moviment 20 de febrer pel canvi al Marroc

El poble marroquí està convocat a sortir al carrer diumenge que ve dia 20 per a demanar el canvi, democràcia per al Marroc. Des que la convocatòria va sorgir d'un grup de facebook, que ja avui té més de 15.000 persones inscrites, s'han anat progressivament incorporant diferents organitzacions en tots els àmbits i racons del Marroc. AlS grups de joves, creats des d'internet, s'han anat sumant la ANDCM, la AMDH i el Fòrum per la justícia i la veritat juntament amb nombroses organitzacions de drets humans, partits de l'esquerra com Via Democràtica i PSU, el moviment amazigh, a través de diferents organitzacions (CMA, Azetta, Tamaynut…), algunes federacions sectorials i territorials dels sindicats UMT i CDT, fins i tot els islamistes de Justícia i Caritat.

El debat està en el carrer. Sorgeixen manifestos i crides al debat i que el dia 20 F sigui solament un punt de partida cap a un procés de transformacions al Marroc. Sorgeixen fòrums de debat a Al-hoceima, a Larraix, a Agadir, pertot arreu.

Les reaccions del poder

Des del Makzen s'han anat posant en pràctica tot tipus de maniobres, tant per a impedir el desenvolupament de la mobilització del dia 20 com per a crear la màxima confusió possible. Des de desprestigiar als promotors fins a fer una crida a una marxa de l'amor, per a expressar la seva fidelitat al rei, o les típiques acusacions d'estar fent el joc al front polisario i d'atemptar contra la unitat territorial del regne.

Diversos iniciadors del grup han estat amenaçats per la policia, les seves famílies han sofert pressions, s'han difós injúries de tot tipus contra ells, però la crida s'ha anat fent imparable com una bola de neu. Fins i tot es preparen per a la repressió, donant consells de com actuar davant les detencions, telèfons d'advocats, difusió de tot el que passi a l'instant…

Però el Makzen no solament amenaça i reprimeix, també atreu i divideix arribant a l'extrem que el PAM (partit impulsat des del palau del rei, intentant fondre tradició i modernitat, dreta i esquerra, amb tot amatent per a ser el pròxim partit que governi al Marroc, com ja ho fa en molts ajuntaments) apareix cridant a acudir a les manifestacions per la democràcia del dia 20, deixant amb el cul aire a partits com la USFP (socialistes) o al PPS (antics comunistes) que públicament han manifestat la seva oposició a la marxa i la seva identificació amb la institució monàrquica i la integritat territorial, volent provar que són més fidels al rei que el propi partit que el rei ha impulsat.

Un procés obert

El dia 20, el poble marroquí estarà en el carrer amb gran diversitat, amb motivacions diferents que van des de la lluita contra l'atur, a la defensa de l'ensenyament públic, dels problemes del sistema sanitari fins a la necessària reforma de la constitució. Anant més lluny o més prop, el fonamental del dia 20 és l'inici d'un procés on poden convergir diferents sensibilitats i nous moviments socials amb l'esquerra tradicional política i sindical. Davant els nombrosos comunicats de totes les organitzacions cridant a incorporar-se al moviment del 20F, hem triat una crida personal d'una dona marroquina en el qual explica per què sortirà al carrer el pròxim dia 20.

Mouatamid, Equip de treball per al nord d'Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

>>> VOY A SALIR EL 20 DE FEBRERO PORQUE OTRO MARRUECOS ES POSIBLE

Voy a salir el 20 de febrero por una escuela pública, gratuita y de calidad.

Voy a salir por nuestros hijos en paro, por la injusticia que están sufriendo nuestros compañeros ferroviarios (1)

Voy a salir contra Abass El fassi y su implicación en el escándalo de la Najat (2), contra todos los escándalos de este gobierno.

Voy a salir contra el robo perpetrado contra los campesinos a los que se les ha expropiado sus tierras dejándolos en la miseria y en el hambre

Voy a salir por los trabajadores de Mornatex (3) despedidos por el cierre de la empresa, ante la pasividad y la política de oídos sordos de las autoridades.

Voy a salir porque quiero saber la suerte de nuestros mártires, de Ben Barka, de Al Houcine, de Abdelatif Zeroual (4)....y una larga lista.

Voy a salir por los marroquíes que mueren en la puerta de los hospitales

Voy a salir para que no sigan robando nuestras riquezas, nuestra pesca, nuestros fosfatos

Voy a salir contra la falta de independencia del poder judicial

Voy a salir para que no amañen las elecciones.

Voy a salir contra la política que nos llevó a las pateras de la muerte.

Voy a salir contra la "hougra" que sufro como mujer en la herencia, el matrimonio, la educación, el trabajo

Voy a salir contra los que roban el dinero público.

Voy a salir contra los traficantes de drogas y las redes de prostitución que comercian con nuestras hijas.

Voy a salir en solidaridad con las personas expulsadas de sus chabolas y echadas a dormir al aire libre.

Voy a a salir contra todas las multinacionales que no respetan el código del trabajo.

Voy a salir contra las privatizaciones que nos están quitando los servicios públicos.

Voy a salir por la separación de poderes y por una constitución democrática.

Voy a salir para decir BASTA, basta de burlas, cada uno y cada una debe asumir su responsabilidad histórica

Voy a salir, a seguir saliendo para conseguir dignidad, libertad y democracia

Salgo en apoyo a mis dos hijos que me han explicado lo que es la solidaridad y la unión.

Por ellos y por el futuro de nuestros hijos

Por un Marruecos constitucional, de libertades y democracia

Salgo para decir BASTA a 50 años de falta de seriedad.
Necesitaría más de 50000 folios para expresar mis reivindicaciones de estos más de 50 años de humillaciones

Fatna Afid, mujer marroquí,

que con 5 años me encontré acompañada de mi madre, buscando en una comisaría de Rabat a mi padre.
Desde aquel día soñaba con la revolución, con encontrar a quienes detuvieron, torturaron y mataron a mi padre, el militante M'barek Ben Salem.

Son ellos quienes me han empujado por este camino. Por él caminaré hasta el fin.

Gracias a este movimiento de jóvenes.

Yo voy a salir el 20 de febrero