El moviment dels indignats a Grècia s’enforteix

El diumenge 5 de juny Atenes va viure la major manifestació en 30 anys. L'assemblea popular celebrada en la plaça Syntagma anunciava que intentarà bloquejar la votació del segon rescat que el govern ha pactat amb la troica UE, FMI i BCE.

El diumenge 5 de juny quedarà com un data significativa en la història grega. En el dotzè dia consecutiu de manifestacions dels "indignats", que van començar el 25-M de manera espontània a través de les xarxes socials, la multitud era massa gran per a cabre en les places de les ciutats gregues.

A Atenes, va tenir lloc la manifestació més gran dels últims 30 anys. La Plaça de la Constitució, enfront del parlament grec, estava totalment plena de gent. A més els assistents ocupaven tots els carrers adjacents fins a gairebé un quilòmetre en cada direcció. La policia parlava de 80.000 participants, els grans mitjans de comunicació de més de 200.000 persones, i els mitjans alternatius de gairebé 300.000 manifestants. De qualsevol manera, totes les estimacions convergeixen que la participació va ser el doble que la del diumenge 29 de maig.

Malgrat la gentada i la forta presència de la policia antidisturbis, l'esdeveniment va ser altra vegada no violent i festiu. Des de les 6 de la tarda fins a la matinada, el poble no va parar de dirigir la seva ràbia contra l'edifici del parlament, amb crits, cançons i el gest típic grec d'insult, el palmell obert. Els eslogans de "Fora, fora!", i "No pagarem mai!" vibraven en el centre de la ciutat, amb alguns onejant banderes gregues, i altres banderes espanyoles i altres països mediterranis. Un grup d'immigrants egipcis, portant una pancarta en la qual es llegia "la plaça Tahrir saluda a la plaça de la Constitució" va ser rebut amb una onada d'aplaudiments per la gent.

A les 9h es va celebrar una assemblea popular gegant. Més de 5.000 persones es van asseure en el cor de la plaça per a formar part del procés de la "democràcia directa" que reivindica la mobilització, amb milers més assistint dempeus als voltants. La gent va explotar de felicitat i emoció quan va aparèixer en una pantalla gran la imatge en viu des de la porta del Sol de Madrid. A les salutacions i l'amor dels companys espanyols, l'assemblea va respondre amb aplaudiments forts i crits de "el pueblo unido, jamas será vencido" en castellà. Amb el mateix entusiasme es van rebre les salutacions des de moviments d'Amèrica Llatina, especialment el de les mares de la plaça de maig a Argentina.

A part del quantitatiu, el moviment "indignat" grec sembla aprofundir la seva organització i radicalitzar el seu discurs segons passen els dies. L'assemblea d'Atenes ja ha decidit impedir el vot parlamentari sobre el segon rescat, que el govern vol pactar amb la troica (UE, FMI i BCE). La idea és bloquejar el parlament el dia anterior al vot, perquè els diputats ni tan sols puguin entrar en l'edifici. La data del vot es preveu per a finals de juny, i l'assemblea ha format grups per a concretar els plans d'acció.

No obstant això, l'horitzó del moviment ja ha anat mes allà de l'actualitat política i fins i tot de la qüestió de la crisi i el deute públic. Si l'eslògan central segueix sent el "No devem, no venem, no paguem", en les places gregues es dóna lloc un procés de formació i imaginació col·lectiva, mirant cap a una societat radicalment diferent de l'actual.

En assemblees temàtiques, amb la participació d'intel·lectuals i acadèmics, es discuteixen les possibilitats d'un sistema polític realment democràtic, i una organització de la vida econòmica que correspongui a les necessitats de tots i no als guanys dels pocs. Fins i tot guanya terreny la idea de lluitar per a una assemblea constituent, perquè es concretin aquests canvis en una nova constitució.

Sigui el que sigui l'evolució del moviment, el sistema polític grec ja sembla agitat. El govern, que al principi va intentar ignorar i banalitzar la mobilització popular, ara lluita per a controlar el seu efecte en l'interior del partit governant, el PASOK, i salvar el que pugui de la seva imatge pública. Els altres partits, fins i tot els de l'esquerra, i els sindicats oficials no se senten molt millor, atès que l'explosió popular amenaça també al seu paper establert. A Grècia se sent l'aire del canvi, encara que encara ningú sap la seva direcció.

>>> Article extret de la revista Diagonal.