El neoliberalisme mai dorm, tu sabràs en què malgastes vuit hores

Vergonyós. Vergonyós que hi hagi persones de la classe treballadora que se sumin a la campanya mediàtica de la patronal i els seus aliats mediàtics contra el sindicalisme i el dret sindical en si mateix. Vergonyós que, amb el suposat argument d'atacar a les empreses sindicals UGT i CCOO, hi hagi persones que facin seus els arguments que, cada dia, i especialment en ocasió de la Vaga General del 29-S, els esbirros del capital van repetint fins a la sacietat en les múltiples cadenes de televisió, ràdios i mitjans de comunicació escrits que manegen al seu antull, en contra del sindicalisme en el seu conjunt.

Perquè al final, quin ningú ho dubti, és del que tracta tot això que tenen muntant en els últims temps des de la caverna neoliberal espanyola i els seus súbdits mediàtics. No, no es tracta d'atacar a UGT o CCOO, que s'ho mereixen, sens dubte, i això és una cosa que tota persona amb un mínim de consciència de classe hi estarà d'acord, sinó principalment de contribuir que tots els atacs, des de tots els fronts, que el neoliberalisme està llançant contra l'estat del benestar, els drets laborals i les prestacions socials, no puguin ser combatits pels treballadors/es, que no hi pugui haver cap tipus de resposta conjunta, amb una classe treballadora dividida i enfrontada, discutint sobre minúcies, mentre se li van arrencant els seus drets, un a un, a pas de gegant.

A França, el 80% de la població ha participat o ha donat suport les lluites dels treballadors contra el neoliberalisme de Sarkozy i les retallades de drets socials i laborals que tanta suor, sang i llàgrimes li va costar guanyar als nostres avantpassats. Aquí a l'Estat espanyol, en canvi, tenim que veure com hi ha entre la classe treballadora un munt de ximples-dels-collons, votants del PP gairebé tots, i fins i tot molts votants del PSOE, i fins a alguns ultra-mega-revolucionaris, que es posen del costat de la patronal, dels bancs que fan fora a la gent de les seves cases, dels empresaris sense escrúpols que s'han forrat amb el boom d'aquests anys enrere i ara, amb els seus diners en lloc segur en comptes suïssos o similars, acomiaden a obrers a palades, treballadors/es que es posen de costat de tots aquests fent seu el discurs antisindical impulsat per la classe dominant, sense més objectiu que el seu propi interès i benefici de classe, darrere d'acabar amb els drets sindicals més elementals.

Sí, aquests sindicats traïdors i venuts al PSOE que tots coneixem són una colla de golfos, i tenen molta, però molta culpa del desenganxament que existeix avui dia entre la classe treballadora i el que havia de ser el seu òrgan representatiu: el sindicat. Qui pot dubtar d'això a hores d'ara? Però d'aquí a abraçar el discurs antisindical impulsat pels neoliberals, com estan fent molts treballadors i treballadores, va un tros. Els mateixos que estan impulsant aquest discurs, que tan alegrement estan fent seu de manera totalment acrítica i irracional molts treballadors i treballadores, són els mateixos que:

a) volen augmentar l'edat de jubilació dels 65 als 67 ,

b) volen buscar totes les fórmules possibles, via enduriment de les condicions de cotització, per a reduir les quanties de les pensions,

c) volen abaratir l'acomiadament, i que, a més, part del cost del mateix ho hagi de pagar l'estat,

d) volen introduir a les ETT com gestores de els serveis d'ocupació pública tipus INEM,

e) volen acabar de manera soterrada amb la negociació col·lectiva i amb la validesa dels convenis col·lectius,

f) volen equiparar les condicions jurídiques dels contractes fixos, indefinits, etc., amb les que actualment tenen els contractes precaris, amb l'argument suposat que així s'acabaria amb la precarització,

g) han augmentat la pressió fiscal als treballadors, via augment d'impostos indirectes i altres mesures de l'estil, mentre cada any la hi segueixen reduint a les rendes més altes; van acabar amb l'impost de patrimoni, i mantenen els impostos a les Societats d'Inversió, que manegen milers i milers de milions d'euros, pel terra, amb taxes inferiors al 2 i al 1%,

h) privatitzen i posen en mans d'interessos privats cada veus més activitats relacionades amb els serveis públics més elementals com la sanitat o l'educació,

i) volen introduir el copagament en la sanitat,

j) volen acabar amb les carreres universitàries que no siguin "rendibles", i han convertit la Universitat en un autèntic aspirador de diners públics, on les empreses privades fan el negoci pare a través de les pràctiques gratuïtes, les subvencions per al foment d'acords universitats-empreses, i moltes coses més per l'estil,

k) han reduït al mínim l'ajuda al desenvolupament a aquells països on "les nostres" multinacionals esquilmen els seus recursos amb totes les forces, sotmetent al seus pobles a l'explotació, el subdesenvolupament i la misèria,

l) volen acabar amb el sector públic, transvasant a poc a poc l'ocupació pública a "subcontrates" amb empreses privades, en processos creixents de “terciarització”,

m) obliguen a reduir el sou dels funcionaris i a congelar les pensions,

n ) els que està acomiadant per tot arreu a treballadors i treballadores per simplement haver exercit el seu dret a Vaga, i, ni dic, a aquells que van fomentar la vaga entre els seus companys i companyes, tal com la Constitució recull que és un dret del treballador el poder fer-lo,

ñ) els que han regalat i segueixen regalant milers de milions d'euros sense demanar absolutament res a canvi a bancs i caixes, que es van jugar i van perdre els diners dels seus estalviadors en el casino de la borsa i similars,

o) i, per descomptat, perquè al final és del que tracta tot això, aquests debats en Intereconomía, Veo 7, la 10, Libertad Digital Tv, i altres, volen acabar i reduir a la seva mínima expressió el dret sindical.

No senyors, tingui'l clar, això no és un atac a UGT i CCOO, els quals es mereixen tot menyspreu i més de les classes treballadores, per traïdors i per venuts, per ser còmplices de tot el que està passant, i, per, damunt, tenir muntat un negoci que els converteix de facto en empreses sindicals, no en sindicats de classe. Però no, això no va d'això, això és un atac frontal, directe, sense mitges tintes, del neoliberalisme contra els drets i interessos de les classes treballadores, inclòs, per descomptat, el dret sindical.

En l'Estat espanyol existeixen molts altres sindicats, plens de gent honrada, lluitadora i combativa, que fan el seu treball cada dia defensant els drets de tots i totes, i, sobretot, exposant-se a les conseqüències. Perquè si ser sindicalista d'UGT o CCOO no està bé vist pel patró, ni us explico, i molts/es de vosaltres ho sabeu per pròpia experiència, el que comporta ser sindicalista de CGT, CNT, SAT, CIG, Solidaritat Obrera, Intersindical, CoBas, i altres. Tots ells també estan ficats en el mateix sac d'UGT i CCOO, que ningú ho dubti, mai veuràs a cap d'aquests feixistes neoliberals fer distinció entre el que ells suposadament estan atacant (CCOO i UGT), i aquests altres sindicats que actuen de debò com sindicats de classe. Per a ells tots són el mateix: l'enemic de classe.

Amb l'excusa de la crisi, que per als grans capitalistes no és tal (veure comptes de resultats d'aquests dos últims anys de Santander, BBVA, Telefònica, Repsol, Iberdrola, i altres), volen acabar amb els nostres drets, que també són els dels nostres fills i filles, i que van ser els dels nostres pares. Els grans capitalistes han entrat en la crisi amb enormes guanys econòmiques i volen sortir d'ella amb aquests mateixos guanys i fins i tot amb moltes més. En canvi, el que es busca, el que es vol, i el que es pretén, és que les classes treballadores hagin entrat a aquesta crisi amb uns drets laborals i unes prestacions socials, i al sortir d'ella es tinguin molts menys drets laborals, hi hagi moltes menys prestacions socials i, sobretot, l'estat estigui molt més segrestat i posat al servei dels interessos dels grans capitalistes. Això és el que busquen, i res més, aquests discursos antisindicals llançats per mitjans de comunicació burgesos i que tan alegrement abracen molts/es.

En fi, estan desnonant a famílies senceres per no poder pagar les hipoteques, sense contemplacions. Però no solament et prenen la casa, et prenen la casa i et quedes damunt amb el deute amb el banc per a tota la vida, encara que visquis sota un pont. Un munt d'empreses estan fent ERO de tot tipus, amb arguments d'allò més pelegrí, i la majoria d'elles sent empreses amb guanys. Estan acomiadant a la gent per centenars de milers, en la seva major parteix negociant a la baixa qualsevol dret que per tal fet li correspongui al treballador/a. Estan regalant els diners als bancs i caixes, i aquests no donen un crèdit a ningú, i si ho donen, amb uns interessos superiors sempre al 10% i en molts casos propers o superiors al 20% (més que les empreses tipus COFIDIS!!!!), ens estan atacant per tots costats, dret laboral, dret sindical, sanitat, educació, pensions, i aquí la campanya mediàtica que segueixen una bona part dels treballadors/es, és la desenvolupada i impulsada pels mitjans neoliberals d'atac directe i frontal als sindicats, a TOTS ELS SINDICATS. Increïble!

Per cert, de les subvencions a la CEOE, la CAU i altres òrgans patronals, que es conten per milers de milions, perquè se lesi gastin en..... Ah sí! en NO-RES, a organitzar conferències, xerrades empresarials, tertúlies i dinars, d'això no es parla. I de les subvencions multimillonarias als Lobbys neoliberals tipus FAES que se'ls gasten igualment en no-res productiu, parlen? Ah no, d'això tampoc es parla, per a això no hi ha campanya mediàtica. Això no serà tema de cap tertúlia demà al matí en el bar on els treballadors i treballadores prenen el seu esmorzar o la seva cervesa. Que estrany, no?

Ens governa gent a la qual no votem, no triem, no podem controlar i sobre els quals no tenim la mínima capacitat de pressió. Ells manen i els governs neoliberals obeeixen, no hi ha més. Ara els criden "Comprats", encara que tota la vida han estat burgesos sense escrúpols per als quals les persones no som més que xifres que es poden mesurar en criteris de productivitat i rendibilitat econòmica, i als quals les nostres vides, els nostres sentiments i el nostre benestar els importen un pebrot. Bé, un pebrot no, si dels nostres desnonaments, els nostres drames familiars, i les nostres misèries poden treure diners, ells ENCANTATS, traient per milers les ampolles de cava del car.

Això sí, la culpa la tenen els sindicats, sempre, no càpiga dubte. Ahhhhh i, per descomptat, com diuen a Intereconomía, aquesta gran cadena que tantes veritats diu, que, per descomptat, és una cadena obrera i del poble, i que no defensa cap interès empresarial, "Els diners mai dormen, tu sabràs en que malgastes vuit hores". Doncs això, jo dic "el neoliberalisme mai dorm, tu veuràs en que malgastes vuit hores".

Igual quan despertis de la teva letargia, hauràs de jubilar-te als 67, la teva pensió tindrà una quantia molt menor del que ara mateix et correspondria, les teves filles i fills podràs ser acomiadats a preu de saldo, si estàs en atur aniràs a l'INEM i d'allí et manaran a una ETT perquè et busquin ocupació, la teva empresa podrà desconnectar-se del conveni col·lectiu quan li vingui en gana argumentant "expectatives de pèrdua", aniràs al metge de capçalera i et cobrarà una part del cost de la visita (copagament), si no és que l'has de pagar sencera, els estudis del teu fill seran: o FP o alguna cosa que doni diners a les empreses a llarg termini i qualsevol altra cosa que vulguin estudiar (diguem, Humanitats o Filosofia, per exemple) ho hauràs de pagar a preus desorbitats, les beques les hauran canviat per "crèdits universitaris", etc., etc.

Però, això sí, que ningú ho dubti… Tot haurà estat culpa dels sindicats i només dels sindicats! Viure per a veure.

Pedro Antonio Honrubia Hurtado

>>> Article extret de Kaos en la Red