El nou reglament d’estrangeria: ens acostem al tancament total de portes per als immigrants

Nino Trillo i Pablo Rodríguez, membres de la xarxa Ferrocarril Clandestino, analitzen els canvis introduïts en el Reglament que desenvoluparà de forma restrictiva la Llei d'Estrangeria.

"El nou reglament pretén ordenar la immigració, quan diem ordenar volem dir relacionar-la amb el mercat de treball, aquest és l'objectiu fonamental". Així ho exposava Alfredo Pérez Rubalcaba, en aquells moments Vicepresident primer del govern espanyol, referint-se a l'esperit del nou Reglament d'Estrangeria i als principis que regiran la pràctica administrativa en matèria d'estrangeria a partir d'ara. El que sense dubte suposarà la consolidació del cadenat administratiu que des del començament de la crisi hem estat denunciant, i el creixement de la borsa d'immigració il·legal.

La vinculació en la majoria dels procediments regularitzadors a la situació de l'ocupació a l'Estat espanyol (art. 64.3 i 65 del Reglament) inclòs l'arrelament social (art. 124.4), i la focalització de la política migratòria vers una immigració "altament qualificada" semblen ser les notes essencials del Reglament. Aquestes mesures, amb el suport dels sindicats institucionals CCOO i UGT en l'àmbit de la Mesa de Diàleg Social, suposen una visió merament mercantilista del treballador o treballadora immigrant, que diferencia el treballador amb nacionalitat espanyola del treballador estranger, i que ignora el principal impuls que avui en dia regula els fluxos migratoris: l'oportunitat de sortir de la pobresa.

Les altres notes definitòries que destaquen són l'aposta per "l'esforç" d'integració, exigit tant en determinats supòsits de renovacions (art. 71.6) com per a concedir l'informe acreditatiu de l'arrelament social (art. 124.2.c), així com la persecució i repressió de la immigració irregular, en sintonia amb les directrius marcades per les directives de la Unió Europea i pel Pacte Europeu per la Immigració i l'Asil que, no ho oblidem, va ser impulsat pels governs de Sarkozy i Zapatero.

A més, la possibilitat establerta per l'article 124.4 del Reglament de determinar per ordre ministerial l'aplicació de la situació nacional de l'ocupació a les sol·licituds d'arrelament social, permetrà als ministeris d'Interior i Treball tancar o obrir al seu antull la possibilitat de regularitzar a aquells immigrants que estiguin en situació d'irregularitat, prèvia o sobrevinguda, després de més de tres anys de residència a Espanya.

L'exigència del contracte de treball signat per treballador i empresari que es contempla per a l'autorització de residència de treballadors i treballadores contractades en origen (art. 64.3.c) -abans s'exigia una oferta de treball signada només per l'empresari o persona que contractava des d'Espanya- dificultarà considerablement aquesta via de contractació, sobretot a la petita i mitjana empresa d'un costat i als treballadors estrangers no qualificats de l'altre, que veuran frustrada la possibilitat d'emigrar "legalment".

S'ha de dir ben clar que tant l'arrelament social com la contractació en origen del règim general han estat fins ara les dues principals vies regularitzadores, i les mesures aprovades, en paraules de la pròpia Secretaria d'Estat d'Immigració, Anna Terron, convertiran aquestes vies en cada cop més extraordinàries.

Vies minoritàries

L'aposta és clara, restringir aquestes vies i millorar altres procediments d'obtenció de residència residuals com l'arrelament laboral o familiar o de víctimes de determinats delictes, tot i sabent que el nombre d'estrangers beneficiats serà molt reduït.

En l'arrelament laboral es redueix d'un any a sis mesos l'acreditació de relació laboral per part de l'autoritat judicial o la Inspecció de Treball. Pel que fa a l'arrelament familiar caldrà veure quins seran els requisits exigits per a acreditar que l'estranger en situació irregular té als menors espanyols al seu càrrec, doncs no podrà ser evidentment amb ni nòmines, ni amb la declaració del IRPF (excepte en el cas de suposada irregularitat sobrevinguda del pare o la mare). Qüestió que ja venia sent establerta per la doctrina comunitària en virtut del reconegut dret a la intimitat familiar. Però són millores que s'han de reconèixer.

Donarà seguretat jurídica l'objectivació dels requisits establerts per a determinar la capacitat econòmica tant dels qui vulguin contractar com d'aquelles persones que vulguin reagrupar els seus familiars (arts. 54 i 66), fins ara sotmesos a la discrecionalitat de cada subdelegació de Govern. Malgrat això, s'exigeix però a les persones reagrupades que en cas de canvi de domicili, al renovar presentin un nou informe d'habitabilitat.

També semblen condicions discrecionals el demostrar "indubtablement" que existeix una perspectiva de continuïtat laboral del reagrupant en l'any següent a la presentació d'una sol·licitud, i la valoració de les quantitats enviades al reagrupat, d'acord amb el percentatge que representin del PIB anual del país d'origen.

* Nino Trillo i Pablo Rodríguez són membres de Ferrocarril Clandestino. Article publicat al núm. 150 de la revista Diagonal.