El Parlament Europeu rebutja la directiva que permetria la jornada laboral de 65 hores
En una esperada i tibant votació, l'Eurocambra ha rebutjat aquest 17 de desembre la directiva comunitària que hagués permès ampliar la jornada laboral de 48 fins a 65 hores setmanals en tota la UE. El Parlament europeu ha rebutjat per majoria el text actual de la Directiva, contradient el pacte arribat per la majoria dels governs de l'Europa del Capital.
Un fet que només s'explica per l'enorme impopularitat d'una mesura tan regressiva i la contestació social que ha estat objecte, en la qual han jugat un paper molt destacat els activistes i col·lectius alternatius al sindicalisme oficial i conciliador de la CES.
No obstant això, poc es pot confiar en un parlament com l'europeu, la funció del qual i composició és part de l'estructura de poder del capital europeu. Caldrà seguir mobilitzant-se no només per a bandejar definitivament la possibilitat que la directiva ressusciti amb algunes modificacions menors, sinó i sobretot per a seguir donant passos en una exigència urgent per a plantar cara a l'atur creixent producte de la crisi del capitalisme: escala mòbil d'hores de treball o, el que seria el mateix com primer pas cap a això, jornada màxima de 35 hores setmanals sense reducció salarial!
Kaos en la Red. Laboral i Economia
17 desembre 2008
L'Eurocambra rebutja l'ampliació de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals
El 'no' guanya per majoria absoluta en el Parlament Europeu i frena l'aprovació de la directiva de temps de treball pactada pels governs de la UE.
Brussel·les s'oferix per a intervenir entre els eurodiputats i els estats membre.
Estrasburg (França). 17/12/08. (EFECOM).- El Parlament Europeu (PE) es va oposar per majoria absoluta a l'ampliació de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals i va frenar l'aprovació de la directiva de temps de treball pactada pels governs de la UE.
Finalment, les esmenes introduïdes en contra de les 65 hores pel ponent del text, l'espanyol Alejandro Cercas (PSOE), van obtenir una majoria folgada, que forçarà als Estats membres a obrir una negociació amb els eurodiputats per a treure endavant la reforma. "Això no és un contratemps per als Estats, és una opció per a rectificar una decisió equivocada", va assegurar Cercas immediatament després de la votació.
La Comissió Europea es va comprometre a fer "el que pugui" per a intervenir entre l'Eurocambra i els països membres durant el procés de conciliació que s'obrirà a partir de gener per a solucionar les divergències sobre la Directiva de Temps de Treball. Per la seva banda, la presidència francesa de la UE va afirmar que assolir un acord sobre la directiva de temps de treball és "difícil" però "possible" a pesar de les fortes diferències entre l'Eurocambra i els països comunitaris. El ministre francès d'Ocupació, Xavier Bertrand, va dir, després d'un Consell de Ministres comunitaris, que "hi ha marge de treball de qüestió d'escriptura" del text, i va assegurar que "una nova redacció podria no posar tants problemes en alguns països".
La postura aprovada pel PE s'oposa totalment als principals punts pactats pels governs i, en lloc de generalitzar l'excepció que gaudeixen alguns Estats membres al topall de 48 hores setmanals en la jornada laboral, proposa la seva eliminació total en un termini de tres anys. La clàusula, coneguda com "opt-out", va ser obtinguda pel Regne Unit en la negociació de la directiva en vigor i permet avui dia que, en cas d'acord entre l'empresari i el treballador, aquest pugui superar el màxim d'hores que fixa la legislació.
La intenció dels Estats membres era convertir aquesta excepció temporal en definitiva, el que faria que els treballadors d'aquells països que l'apliquessin poguessin allargar les seves jornades fins a un màxim de 60 o 65 hores setmanals, segons els casos. A més, més de 500 dels 785 eurodiputats es van oposar també a les disposicions que afectaven als professionals del sector sanitari, i que pretenien que els períodes inactius de les guàrdies mèdiques -els moments en els quals no s'està atenent pacients- deixessin de ser considerats com temps de treball. Aquest punt va ser una de les raons que van dur als governs a reformar la legislació, doncs diverses sentències de la Justícia europea han dictaminat que totes les guàrdies han de contar-se com temps treballat, el que col·loca a molts països en situació irregular i, segons ells, posa en perill els sistemes de sanitat.
El "no" del Parlament a la directiva obrirà a partir de gener un període de "conciliació" entre la càmera i els Estats membres que podria perllongar-se fins a vuit setmanes amb l'objectiu d'arribar a un acord. "Anem a fer una oferta al Consell (òrgan que representa als països) que serà raonable, una oferta negociada amb els sindicats i els metges, i el Consell veurà", va dir Cercas.
De no assolir-se l'acord, la reforma del temps de treball podria decaure i seguiria en vigor l'actual directiva "provisional" aprovada en 1993 pels governs i que l'Eurocambra vol reformar. En una nota de premsa, la CE va advertir que "no pot haver-hi canvis en la Directiva tret que s'arribi a un acord entre el Consell i el Parlament Europeu". El comissari europeu de Treball, Vladimir Spidla, confia en que els òrgans arribin a "una solució que permeti arribar a un acord satisfactori", i també es va mostrar "convençut" que la presidència de torn txeca, que comença al gener, "tramitarà aquest assumpte apropiadament".