El professorat anirà a la vaga el 14-F contra la reforma de Maragall
11/1/2008 ENSENYAMENT
El professorat anirà a la vaga el 14-F contra la reforma de Maragall
- Cinc sindicats convoquen una jornada d'aturada a l'escola pública de Catalunya
- Els promotors de la protesta exigeixen la retirada de les bases de la llei d'educació
JORDI CASABELLA
BARCELONA
Els sindicats de mestres i professors han decidit plantar cara al conseller d'Educació, Ernest Maragall, i han convocat una jornada de vaga en l'ensenyament públic per al pròxim 14 de febrer per exigir la retirada del document de bases de la futura llei d'educació de Catalunya, de l'elaboració de la qual han estat apartats. Les forces sindicals afirmen que el projecte culpabilitza dels mals de l'educació el professorat, en el qual se centren les reformes, alhora que l'Administració defuig les seves responsabilitats, com la de comprometre's a injectar més diners en un sistema que està finançat de forma deficient.
Set anys després que el sector protagonitzés a Catalunya la seva última jornada d'aturada durant l'última legislatura de CiU, les cinc formacions que en les últimes eleccions sindicals van obtenir representació en escoles i instituts (USTEC- STES, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i [*CGT*]) han aconseguit posar-se d'acord per desafiar el Govern en vigília de la convocatòria de les eleccions generals del 9-M.
MANIFESTACIÓ
Les federacions d'ensenyament de CCOO i la UGT, les més reticents a secundar la protesta a les portes d'uns comicis, han superat les seves reserves a l'obtenir el plàcet dels secretaris generals dels dos sindicats a Catalunya, Joan Coscubiela i Josep Maria Álvarez, respectivament. El Sindicat d'Estudiants, que aglutina bàsicament alumnes de Secundària, també s'ha sumat a la protesta.
L'aturada, fixada per a un dijous, anirà acompanyada d'una manifestació, que es farà el diumenge 17, en què es busca la complicitat de la ciutadania per "reclamar la mesures educatives que Catalunya necessita".
La protesta arriba quan encara no s'han complert dos anys de la firma del Pacte Nacional per l'Educació, que va acabar secundant el gruix de la comunitat educativa, sindicats inclosos, amb l'excepció d'USTEC- STES, que manté una política de confrontació sistemàtica amb la Conselleria d'Educació.
En virtut del que es va acordar en el pacte, especialment arran de la introducció de la sisena hora de classe diària als centres públics de Pri-
mària, i dels acords col.laterals a la seva posada en funcionament, els dos últims cursos la contractació de mestres ha registrat un notable creixement. No és el cas de les plantilles dels instituts, on l'augment de professorat ha estat tímid. Les millores socials han anat, igualment, a més. Però el projecte que apadrina el conseller, que, a diferència del que va passar amb la llei orgànica d'educació (LOE) del Govern central i la llei d'educació d'Andalusia (LEA), aprovada recentment, han comptat amb un acord previ amb els sindicats, s'ha creat a la seva esquena, un fet que jutgen inadmissible.
PROPOSTES MAL REBUDES
L'anunci, esbossat en les bases de la llei, que les escoles podran elegir lliurement el professorat i que aquest podrà ser remunerat en funció dels resultats de l'avaluació del seu treball, i la insistència a reclamar l'enduriment dels criteris que donen accés a la professió, han acabat desbordant la paciència dels sindicats, que acusen Educació de descuidar altres qüestions alienes a la pràctica professional.
Els convocants de l'aturada temen que als centres s'acabi imposant "la lògica del mercat", amb un "una gestió jeràrquica i empresarial" que desvirtuï el seu caràcter públic i modifiqui les seves actuals condicions laborals.
<\/span>