El que no t’explicaran sobre el rescat a la bankia

Les institucions, l'Estat, el públic, han claudicat novament davant la bancocràcia. Aquest 28 de Novembre, semblava que era un mes més tard i que ens prenien a tots per innocents a l'anunciar per fi la colossal quantitat de diners que s'injectaran als bancs espanyols. El que sembla una broma pesada és la crua i indignant realitat i, el que és encara pitjor, hem estat testimonis de com els mitjans de comunicació es limitaven a reproduir els discursos “oficials”, pràcticament sense qüestionar-se res.

Per això, perquè creiem que cal explicar-lo tot perquè tots sapigueu de què va això del #RescateALaBankia. Sense pèls en la llengua i lligant tots els caps que s'han anat deixant anar durant aquest temps, aquí us expliquem en què consisteix la seva jugada.

Que entre el govern i la UE anaven a intentar emplenar el forat negre dels bancs era un secret a veus, però ha trigat en portar-se a terme, principalment, perquè els que manen, els que posen la majoria dels diners (que hauríem de retornar) exigien que el nostre govern preparés el terreny a cop de decret, per a evitar via BOE que la pluja de demandes i querelles contra la banca posés en risc la inversió estrangera.

El nostre govern va respondre aprovant dos textos legals fonamentals; el Reial decret del 31 d'Agost i la Llei del 14 de Novembre. En ells es mutilen els drets i garanties de tots els possibles estafats i es crea un “ens” plenipotenciari, el FROB, al que se li atorguen facultats com inaplicar sentències judicials, o decretar “l'ajornament, la suspensió, l'eliminació o modificació de determinats drets, obligacions, termes i condicions de totes o alguna de les emissions d'instruments híbrids de capital i de deute subordinat de l'entitat” (Article 43, Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit).

Una vegada facilitada la tasca (o almenys això creuen ells), han posat el pla mestre a funcionar, anunciant ahir, d'una banda, la multimilionària injecció als bancs i, per un altre, les “sacrificades” mesures que prendrà el forat negre més gran i fosc de tots: Bankia.

Al·leguen que aquestes mesures estan directament indicades en el famós MoU (Memorandum d'Enteniment) del que tot el món parla, però que encara no sabem a quin butlletí oficial està publicat ni quin càrrec públic ho ha ratificat. Acomiadaments i tancaments de sucursal a part (que ja escandalitzen per si sols), en el pla estratègic presentat per Bankia (el podeu veure en format PDF a http://15mparato.files.wordpress.com/2012/11/121128hrbkiaplanestrategico.pdf) el més immediat és fer que accionistes, preferentistes i tenidors de bons sofreixin pèrdues. Per a aquells que s'atreveixin a llegir el text, cal aclarir que a les preferents les anomenen “instruments híbrids” i als bons “deute subordinat”.

El senyor Goirigolzarri, president de Bankia, ha anunciat que els preferentistes perdran el 39% de la seva inversió, mentre que divideix el deute subordinat en “permanent”, que perdrà un 46%, i amb venciment, que perdrà un 14% (qui tindran aquest últim, que perden molt menys?). Però hi ha un petit problema… Fins i tot amb la modificació de la legislació concursal ad hoc, l'aprovada pel Reial decret del 31 d'Agost i la Llei del 14 de Novembre, s'ha de respectar l'ordre en el qual s'assumeixen pèrdues, en funció del tipus de “producte financer” que es tingui, ja que la Llei obliga que els accionistes perdin tant com sigui possible abans de poder atacar als preferentistes i altres estalviadors.

La primera pregunta que se'ns ve al cap és: com justificaran aquesta depreciació en preferents i bons sense que els accionistes perdin tot l'invertit? mitjançant una liquidació de l'entitat? Ens temem que Bankia ja estigui en fallida i que el que estan fent és amagar aquesta situació fins que sigui necessari, és a dir, fins que retornin totes els deutes que tenen amb els bancs i fons d'inversió estrangers (els quals pressionen a Alemanya perquè eviti que el rescat vagi directament a la banca, passant obligatòriament per l'Estat) valorada en uns 45.000 milions de €uros. Al mateix temps, els avals de 55.000 milions de €uros que l'Estat preveu emetre fins al 15 de desembre (el RD 21/2012) poden augmentar encara la factura per a les arques públiques en l'esdeveniment d'una fallida.

Per a això, per a evitar una liquidació i concurs de creditors, el primer és amortitzar les accions actuals. I mentre reconeixen, mitjançant aquesta maniobra, que aquestes accions ja no valen un pebrot, ampliaran capital simultàniament utilitzant els milions que els arriben des de fora. Com?, doncs veureu: la UE li dóna els diners a l'Estat que, a través del FROB ho lliurarà a BFA (matriu de Bankia), perquè, al seu torn, aquest garanteixi al 100% l'ampliació de capital. És a dir, que si a ningú li dóna per comprar accions de les noves (una cosa que no seria d'estranyar veient la confiança que infon Bankia), serà l'Estat-FROB-BFA el qui es faci càrrec.

I vostès diran…,”però els antics consells d'administració de Bankia i BFA no estan sent jutjats precisament per la sortida a borsa i venda d'accions que van fer? SI!!! Senyor magistrat Andreu! Que ho estan tornant a fer!!!

Per cert, té lògica que el FROB, que es presenta en la #QuerellaPaRato com afectat, segueixi ficant diners en el banc? Ens trobem davant una nova (i financera) versió de “la Síndrome d'Estocolm”?

Al ser injectada aquesta dinerada mitjançant una ampliació de capital, comprant accions, podem tenir per segur que no es recuperarà. Ningú pot obligar després a Bankia a reintegrar-lo a canvi d'una recompra de les mateixes. Els diners ho retornarem entre tots, com sempre.

Ah! ens deixàvem una cosa important en el tinter. Com diu (i permet) la Llei del 14 de Novembre, el FROB podrà fer el bescanvi del que queda de preferents (i altres títols de deute subordinat) en accions de la pròpia Bankia, amb el que els estalviadors s'acomiadarien definitivament de recuperar els seus diners (o el que quedi d'ells).

Però aquests estalviadors poden fer alguna cosa! Els preferentistes no tenen per què acceptar que les seves participacions perdin aquest 39% sense que s'acrediti que els accionistes han respost fins a on han pogut, com resa el seu contracte d'adquisició de les preferents. En aquest cas, us animem a que contacteu amb nosaltres en 15mparato@gmail.com per a, al costat d'afectats d'altres entitats, iniciar els tramitis per a querellar-nos per estafa contra els bancs (més sobre la #EstafaPreferentes i el paper de Rato aquí ).

Els accionistes, podeu denunciar a Bankia per a intentar recuperar els vostres diners. Per a això publicarem pròximament un model estàndard que hauríeu d'emplenar i enviar per correu al jutjat. Adjuntarem indicacions precises de com fer-lo en breu.

Finalment, ens agradaria remarcar que Bankia, a través del seu president, ja ha avançat que aquest any ho tancarà amb pèrdues de al voltant de 19.000 milions de €uros “mancant ajustaments finals amb l'auditor i el regulador”, segons les seves pròpies paraules, que certament ens espanten, ja que van ser les mateixes que van utilitzar quan van treure aquests fantàstics comptes que llançaven beneficis per valor de 300 milions, que després van resultar ser pèrdues de 3.000 milions de €uros. Aquesta gent no aprèn, o és el nostre govern el que no escarmenta? No podem negar cap de les 2 hipòtesis…

Ens ratifiquem en el que ja vam dir fa temps, cal intervenir judicialment l'entitat i paralitzar aquest rescat-parany abans que sigui encara més tard. És la solució més justa i democràtica. Una entitat financera que, en paraules del seu president, “parteix de 3 problemes fonamentals: la solvència, la liquiditat i la rendibilitat”(!!!!), mereix seguir viva a costa dels diners de tots, de retallades i privatització de serveis públics com la sanitat i l'educació, de reducció de salaris o d'augment d'impostos? Decideixin vostès mateixos….

15mPaRato

29/11/2012

@15mPaRato

http://15mparato.wordpress.com/2012/11/29/rescatebankia/

Més info: Pla Estratègic de Bankia http://15mparato.files.wordpress.com/2012/11/121128hrbkiaplanestrategico.pdf