El repte de continuar…

Ens trobem en un any de celebració de l'anarcosindicalisme, el del centenari de la creació a Barcelona de la Confederació General del Treball, que al cap de poc temps passaria a convertir-se en la Confederació Nacional del Treball. Hereus com som d'aquestes sigles, des de la CGT hem estat organitzant per tot el territori de l'Estat espanyol diversos actes i jornades d'anàlisi, reflexió i celebració, actes que tindran la seva clausura a Barcelona, amb l'acte que es va portar a terme el 17 de desembre a l'auditori del Museu d'Història de Catalunya i amb l'exposició “100 anys d'anarcosindicalisme” que estarà a Barcelona entre el 15 de gener i el 15 de febrer de 2011. Com a pròleg a aquests actes de tancament del centenari, el multitudinari concert de Paco Ibáñez que va tenir lloc el passat 26 de novembre, organitzat per la CGT de Barcelona.

Més enllà però dels actes de celebració i reafirmació en clau interna, el principal repte de la CGT passa per continuar construint organització i generant dinàmiques de mobilització i lluita. Construint una organització oberta, dinàmica i útil per a l'objectiu de transformació social que ens guia, i que reflecteixi en el seu interior, en la seva forma de funcionar i treballar, l'ideal de societat llibertària que volem construir. Generant dinàmiques de mobilització i lluita amb tot un seguit de col·lectius i organitzacions amb qui anem coincidint en el carrer, com molt bé es va visualitzar en la jornada de vaga general del 29-S.

En el camí de continuar mobilitzant a la societat contra les retallades laborals i socials, contra la reforma laboral i la de les pensions, contra el sistema capitalista que ens ofega, ens reprimeix, ens explota i ens precaritza a tots nivells, la CGT, conjuntament amb altres moviments socials, estem immersos en una dinàmica de convocatòria d'actes i mobilitzacions per donar continuïtat a la vaga general del 29-S i fer camí cap a la convocatòria d'una nova vaga general. Malauradament, la resposta social no és de ni de lluny la que caldria, l'apatia, el pessimisme i la resignació s'han incrustat massa profundament en aquesta societat en crisi i ens trobem amb moltes dificultats per aconseguir trencar aquesta situació.

Les últimes eleccions catalanes, per altra banda, ens donen una radiografia d'una societat catalana cada vegada més dretanitzada. I el govern espanyol, per la seva banda, segueix en la seva línia de continuar amb les retallades (les properes la de les pensions i la supressió dels ajuts de 426 € a les persones aturades sense subsidi) i les privatitzacions de serveis públics (Aena, ferrocarrils, sanitat,...). I l'estat d'alarma i la militarització dels controladors aeris davant la seva vaga salvatge, també ens mostren el que estan disposats a fer si ens sortim dels límits marcats a l'hora de mobilitzar-nos.

Finalment, recordar que en el camí de lluita conjunta amb els moviments socials després del 29-S, la CGT ha convocat una vaga de consum per al 21 de desembre. La Vaga de Consum és una nova mobilització contra les polítiques antisocials del govern, la reforma laboral, la reforma de les pensions, les retallades socials i laborals, fins a aconseguir la derogació de totes aquestes lleis i instaurar les bases d'un nou model social, econòmic i productiu que no estigui basat en el productivisme, el creixement indiscriminat, el desarrollisme, l'explotació, el consumisme.

Des de la CGT estem treballant per la convocatòria de noves vagues generals i una vaga general europea. La Vaga de Consum representa molt més que un dia sense compres. Implica replantejar-se el sistema productiu que patim. Implica una reflexió molt crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim, com actuem, què pensem, per a què treballem, quin sentit té la propietat, en què gastem el que guanyem... Implica una aposta per l'austeritat, una aposta pel repartiment del treball i la riquesa, una aposta pel decreixement, contra l'ostentació, el luxe, el malbaratament, el superflu.... La Confederació anima així a la societat a participar en un acció que pot ser secundada per tot el món, començant per qui més estan sofrint aquesta crisi: les persones parades, jubilades, treballadores, autònomes, estudiants, ...

>>> Editorial revista Catalunya 123