CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El sector informàtic canvia de marxa

Dilluns, 2 setembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El sector

Qui conegui el treball informàtic sap perfectament que no té res a veure amb la imatge idíl·lica que presenten els mitjans de comunicació, polítics o empreses presumptament respectables. Un professional jove, guapo, vestit amb americana i corbata, altament qualificat, ben considerat i millor pagat.

Aquesta no és la nostra realitat, mai ho ha estat. És un sector jove, aixó si; qualificat, pot ser. Sobreexplotat també, des de sempre. I per la dinàmica del sector i els seus "professionals", ultracompetitiu i molt, molt, molt individualista. La compensació per aquestes condicions no era del tot dolenta, basada sobretot en la negociació individual i l'anomenat job hopping.

Això consistia (el job hopping) en cercar la millora de les condicions de treball, bàsicament el salari, canviant contínuament de feina. Al voltant de l'any 2000 ningú no estava a la mateixa companyia més enllà d'un parell d'anys. El que no ho feia estava mal vist, fins i tot per les mateixes empreses que el tenien per un incompetent o, pitjor encara, un acomodat.

La situació sindical

D'altra banda aquesta pràctica feia impossible plantejar qualsevol forma de lluita sindical. Qui havia d'afrontar una costosa lluita per millorar les seves condicions si només enviant el seu curriculum rebia mitja dotzena d'ofertes, totes millorant aquestes condicions molt per sobre del que qualsevol lluita ho hagués fet i amb menys esforç. El sector vivia la seva pròpia bombolla i també estava a punt d'esclatar.

Òbviament el sindicalisme al sector era pràcticament inexistent. CCOO i UGT, els majoritaris, tenien una incidència nul·la en el sector, gestionat per alliberats de banca i caixes d'estalvi, i amb l'únic objectiu de acaparar les subvencions de la fundació tripartita.

A la CGT els afiliats són molt pocs i molt dispersos. A Barcelona no arribàvem a mitja dotzena, afiliats a Banca, Metall i Activitats Diverses i cap Secció Sindical constituïda, i comencem a establir contactes entre nosaltres i també amb companys d'altres territoris (Madrid) i companys d'altres sindicats amb ganes "de fer coses". El resultat va ser la constitució de les primers Seccions Sindicals de CGT a Catalunya a Atos Origin i Indra, a més d'un treball important, encara sense Secció, a la empresa EDS (actualment a HP).

Neix la Coordinadora

Mancava la flama que fes que tot això arranqués, i la van trobar amb l'acomiadament d'un company a una petita empresa de Madrid, Integranova, a principis de 2008 quan estava treballant per formar la Secció Sindical de la CGT a aquella empresa. Ràpidament tota aquella estructura informal es va posar en marxa i va arrancar una campanya per la readmissió dels acomiadats que va sorprendre tothom.

Especialment interessant va ser la estructura i manera de treballar d'aquest grup que es gestava. Un grup amb relacions personals molt estretes, que ens consideràvem tots companys i amics, dels que la major part no teníem hores sindicals ni pertanyíem a cap Secció Sindical, afiliats diferents sindicats dins la CGT (Banca majoritàriament, però també Activitats Diverses, Metall, Transports, Ensenyament, ...) i el que ens definia era que treballàvem com informàtics.

Desprès d'aquesta experiència ens vàrem plantejar organitzar-nos dins la CGT. La peculiaritat del nostre sector, on les empreses i els treballadors queden enquadrats a l'àmbit de diferents sindicats de la CGT, ens van portar a presentar una ponència al Congrés de Màlaga per la creació d'una Coordinadora de Informàtica a la CGT que organitzés al seu si els treballadors informàtics dels diferents sindicats. Un cop aprovada la ponència amb la modificació de "Coordinadora" per "Coordinació" vàrem començar a treballar.

La Coordinadora avui

Els darrers quatre anys han estat de treball constant, molta militància i pocs mitjans, sovint amb la incomprensió de part de la organització. El nostre creixement en afiliació ha estat important (a Catalunya ja superem el centenar d'afiliats), tenim tres nuclis principals de la Coordinadora a Madrid, Barcelona i Saragossa, i afiliats a d'altres territoris com Valladolid, Lleó, Múrcia, etc.

Tot i el creixement que hem tingut l'esperit continua sent el mateix. La Coordinadora la continuem format companys que en molts casos no tenim ni hores sindicals ni Secció; treballem a nivell de sector, i no tancats a la nostra empresa; fem com a mínim una assemblea al mes. Això ens ha permès treballar a un sector on les Seccions Sindicals són la excepció més que la norma i on moltes vegades l'afiliat que participa a la Coordinadora és l'única persona afiliada a la seva empresa, i que si no ho féssim d'aquesta manera es trobaria sol.

Això ens ha permès portar endavant exitosament conflictes com la vaga de Alalza, on van acomiadar a la tot just constituïda Secció Sindical, la lluita contra els acomiadaments de companys a les seves empreses (a CGI, a Irium, ISEE, Fotoprix, Yoigo, etc).

Tot això no vol dir que haguem descartat el paper que poden jugar les Seccions Sindicals, només que l'activitat sindical no ha quedat tancada dins les Seccions, com desgraciadament passa molt sovint a la nostra organització. Tot el contrari, gràcies a la activitat de la Coordinadora s'han constituït un bon nombre de noves Seccions Sindicals al nostre sector (des de Telvent fins a Axpe) i s'ha reforçat l'acció de les Seccions Sindicals als territoris on no tenien presència, com vam fer a Barcelona per la vaga indefinida d'Alten, o a Madrid per la vaga indefinida de HP, territoris on la Coordinadora va complementar l'activitat de les Seccions Sindicals.

Ara mateix la Coordinadora d'Informàtica ha fet que la CGT sigui el sindicat amb més simpaties i més reconeixement al sector, tant per l'activitat demostrada com per la facilitat que tenim en integrar nous militants a la nostra dinàmica. Una bona prova d'aquesta influència és la nostra presència a les xarxes socials, que és el mecanisme preferit pels treballadors informàtics per informar-se. Serveix com a exemple que el perfil de twitter de la Coordinadora te més de 6.000 seguidors, el segon perfil de tota la CGT només per darrere del de CGT-Catalunya, i per davant dels de CGT, Rojo y Negro i molt per davant del següent perfil sectorial, l'agrupació TIC de CCOO, que en té 700.

Als darrers mesos i a consequència de la crisi i les darreres reformes la conflictivitat s'ha disparat, amb tres vagues indefinides a empreses del sector que s'han portat a terme amb un seguiment força important i on la Coordinadora ha tingut una influència decisiva. Especialment significatiu és el cas de CapGemini, on la nostra acció va ser decisiva per tirar endavant la convocatòria de vaga indefinida que va portar a la retirada del ERO a finals de 2012 sense tenir cap presència a la empresa.

El punt àlgid d'aquesta conflictivitat s'ha assolit amb la vaga indefinida de HP, amb seguiments de la vaga del 90% i escenes que mai hauriem somniat de veure al nostre sector. Com diu Isaac Rosa al seu article “Los informáticos salen de la mina”, fem la nostra feina en el nucli del sistema nerviós del capitalisme. Quan deixem de treballar, els sistemes informàtics cauen. I si cauen, tot trontolla.

Concluïnt

Creiem que l'experiència de la Coordinadora d'Informàtica és totalment exportable a d'altres sectors. És evident que model tradicional basat en Seccions Sindicals fortes i consolidades no ens servia en un sector en el que les Seccions eren (i són) inexistents a la major part de les empreses i per tant deixava sense espai de participació a la major part de la nostra afiliació i, a la vegada, limitava la nostra actuació a molt poques empreses.

Treballar en assemblees d'afiliats i no en plenàries de seccions ha fet que sigui molt més fàcil que els nous afiliats trobessin aquest espai de participació, perquè entenem que l'afiliat a CGT ve al Sindicat amb ganes d'actuar, aportar i participar, i no a que li sol·lucionin els problemes. La freqüència de les assemblees (una ordinària al mes, i les extraordinàries que calguessin) ens ha permès portar a les assemblees els problemes del nostre dia a dia i poder atacar-los entre tots, i sobretot que les assembles no fossin un tostó infumable com a vegades passa quan enlloc de tractar els conflictes diaris aquestos es queden tancats a les Seccions i les assemblees només tracten temes interns.

I tot això sense que signifiqui deixar de banda les Seccions. Com demostren les vagues de Alten i de HP, les Seccions Sindicals segueixen jugant el seu paper, important, i la Coordinadora no ha fet més que enfortir-les i complementar les seves mancances allà on les han tingut, a banda de que possiblement la majoria d'aquestes Seccions ni tan sols existirien de no ser per l'activitat desplegada al sector.

El més important de tot és que aquesta no és una situació excepcional del sector de la informàtica. Tot el contrari, les grans empreses monolítiques amb les seves grans Seccions van perdent terreny a cada segregació que es fa. D'aquestes grans empreses es van esqueixant petites empreses que es troben en una situació molt similar a la que vivim nosaltres, mentre el nucli de l'empresa matriu es va quedant cada cop més minso. Per tots aquests treballadors i afiliats es farà necessari, com a nosaltres, tornar al sector i al sindicat, i és aquí on la nostra experiència pot ser d'utilitat.

Si ho mirem be, més que un nou sindicalisme potser estem fent una tornada als orígens. I què té de dolent? El que importa es adaptar els nostres mètodes i estructures a la realitat, i no tractar d'encaixar la realitat a unes estructures creades quan aquesta realitat era ben diferent.

Coordinadora d'Informàtica de CGT
http://www.cgtinformatica.org/

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció