El Senat endureix la Reforma Laboral: cap dret per als treballadors i treballadores
El text aprovat en el Senat reforça el caràcter antisocial i antisindical de la Reforma Laboral, concedint encara més poder a l'empresari per a acomiadar, per a acomodar els llocs de treball a la mobilitat geogràfica i funcional, i per a mantenir al treballador en una permanent temporalitat. El 9 se setembre torna al Congrés per a la seva aprovació definitiva.
Les raons per a la Vaga General del 29 de Setembre s'acumulen. Els drets socials i sindicals dels treballadors i treballadores mai han estat tan sistemàtica i planificadament eliminats en un sol acte legislatiu.
Alguns punts antisocials i antisindicals del text aprovat en el Senat:
- Es facilita, abarateix i agiliten els acomiadaments indiscriminats: per pèrdua o previsió de pèrdues, per caiguda persistent dels ingressos, o per no acudir al treball el 25% de les jornades hàbils en quatre mesos discontinus dintre d'un període de dotze mesos, àdhuc de manera justificada.
- En els contractes de foment de l'ocupació estable, haurà de ser el treballador qui provi en els tribunals la improcedència de l'extinció del seu contracte, quan fins ara corresponia a l'empresari demostrar la procedència de la seva decisió.
- Perquè l'empleat amb contracte temporal pugui ser fix ha d'haver "realitzat idèntica activitat i en el mateix lloc de treball". Un simple canvi de lloc de treball garanteix un nou contracte temporal fins a de altres tres anys.
- La prestació d'atur a temps parcial, de qui han reduït la seva jornada i sou, es calcularà per hores i no per dies: "El percentatge consumit serà equivalent al de reducció de jornada autoritzada".
- S'eliminen els 425 euros de subsidi als autònoms en atur.
- Es consolida la intermediació privada, atribuint a les ETT competències pròpies dels serveis públics d'ocupació.
www.cgt.org.es/spip.php?article1858
Els nous canvis aprovats al Senat
- Formació d'aturats: Després de 30 dies (fins ara eren 100) cobrant la prestació la persona desocupada no podrà rebutjar un curs "que es correspongui amb la seva professió habitual o les seves aptituds formatives".
- Setge a l'absentista: Podrà ser acomiadat qui falti el 20% de jornades en dos mesos o el 25% en quatre mesos, sigui quin sigui l'absentisme global a l'empresa.
- Prestacions treball a temps parcial: La prestació d'excontractats a temps parcial es calcula per hores i no per dies.
- Sou en espècie: Treballadores de la llar i altres que ara poden cobrar part del sou en espècie (fins al 30%) com a mínim han de cobrar en metàl·lic el salari mínim interprofessional (633 € al mes).
- Pas de contractes temporals a fixos: Es limita la conversió de contractes temporals a fixos a aquells amb “idèntica activitat i al mateix lloc” durant tres anys seguits.
El PP força un canvi polèmic en les obligacions dels aturats
El requisit de fer un curs sobre el mateix ofici al cap d'un mes qüestiona el canvi de model productiu
El PSOE salva la reforma laboral al Senat gràcies, de nou, a CiU i PNB
S'endureixen el setge a l'absentisme i el salt de contracte temporal a fix
26/08/10 - EL PUNT - David Portabella
Després de quatre hores de debat en la comissió de treball i una votació de trenta minuts de les 289 esmenes, el Senat va aprovar ahir la reforma laboral introduint alguns canvis al redactat que li arribava del Congrés. El principal retoc, forçat pel PP i admès per PSOE, CiU i PNB, reforça el control als aturats a partir dels primers 30 dies de cobrar la prestació impedint que rebutgin un curs de formació “que es correspongui amb la seva professió habitual o les seves aptituds formatives”. Gràcies a una altra abstenció de CiU i PNB al Senat, el PSOE s'assegura gairebé l'aprovació final de la reforma quan torni al Congrés el 9 de setembre.
L'obligació que l'aturat accepti un curs de formació sobre l'ofici que tenia posa en qüestió el canvi de model productiu pregonat des de la Moncloa, perquè en algun cas condemnarà el desocupat a reincidir en el perfil professional pel qual va ser expulsat del mercat laboral. Sense anar més lluny, l'excedent de mà d'obra de la construcció difícilment es podrà recol·locar al mateix sector. Però el patrocinador de l'afegitó, el PP, presumia que, ja que es redueix de 100 dies a 30 el límit per no poder rebutjar un curs, almenys així s'adequa millor l'oferta formativa a l'aturat.
Salvat aquest punt per unanimitat, el gruix de la reforma es va aprovar pel vot ponderat (sumant els senadors de cada grup i no els membres a la comissió) després d'un empat a 12 entre PSOE i PP i l'abstenció de PNB i CiU.
A través d'esmenes del PNB, la llei endureix encara més el setge a l'absentisme perquè l'empleat no es refugiï en l'actitud complidora de la resta de la plantilla i limita la conversió de contractes temporals a fixos a aquells amb “idèntica activitat i al mateix lloc” durant tres anys seguits.
Les causes d'acomiadament objectiu de 20 dies, a més, només es retoquen per substituir una coma per un punt i coma en el vell text sobre “pèrdues actuals o previstes, o la disminució persistent del nivell d'ingressos”. Així que el punt i coma precedeix la conjunció o per la dèria del senador de CiU Jordi Casas. “Li he dit que després de punt i coma no hi pot anar o, però ell l'hi volia perquè diu que així queda més rotundament separat”, resumia Matilde Fernández (PSOE). I és que l'error ortogràfic s'afegeix al mot “raonabilitat”, que no apareix al diccionari de la RAE, però que els pares de la llei al·leguen que és recollit pel dret llatinoamericà. El PSOE, alhora, va tombar l'acord PP-CiU per estendre l'ajut de 426 euros a aturats autònoms.