CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El silenci mediàtic que empara la tortura s’ha fet evident: res del Manifest de Madrid del 26 de juny

Dijous, 2 juliol, 2009

El passat 26 de juny, Dia Mundial de Solidaritat amb les Víctimes de la Tortura, una representació espectacular i sense precedents de les diferents entitats i xarxes d'organitzacions de promoció dels drets humans van fer públic un manifest en que estiraven de valent les orelles al Govern Zapatero en matèria de la lluita contra la tortura.

El manifest va ser presentat en roda de premsa a Madrid per La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (que agrupa 43 entitats com Alerta Solidària, l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, l'Associació Memòria Contra la Tortura, Behatokia, l'Institut dels Drets Humans de Catalunya, Justícia i Pau o l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona), Amnistia Internacional, l'Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos, Asociación Española de Neuropsiquiatria i Asociación Pro Derechos Humanos de España.

El contingut del manifest és un gerro d'aigua freda a les pretensions del Govern d'erigir-se com al gran promotor dels drets humans. Només uns dies abans, el 17 de juny, en compareixença especial, la Vicepresidenta del Govern espanyol, Maria Fernández De la Vega va anunciar que la implantació del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura començaria a treballar en poc temps gràcies a un suposat acord amb la societat civil.

El citat mecanisme, sorgit d'un protocol de Nacions Unides signat i ratificat per l'Estat al juny del 2006, preveu la necessària col·laboració de les entitats civils de defensa dels drets humans per tal d'implementar una institució de nova planta per supervisar l'actuació del cos funcionarial allà on s'hi apreciïn indicis de pràctiques de la tortura.

De la Vega va mentir i una inesperada onada d'entitats de tot l'Estat ens vam coordinar per fer solemne la denúncia de la presa de pel que estem vivim. I els mitjans de comunicació han tancat files i han ignorat la notícia, el manifest i la indignació de la multitud d'entitats que treballen contra la tortura i per la promoció dels drets humans.

Les declaracions de De la Vega no són una casualitat. Fa massa mesos que les converses han estat unilateralment interrompudes (un any i mig) i l'Estat està fora de termini (dos anys) per donar llum al citat "mecanisme".

Al seu torn, institucions presentades com independents com la Sindicatura de Greuges i les Defensories del Pueblo, fan moviments per assegurar-se incloure el citat mecanisme dins les seves funcions, desnaturalitzant així l'exigència de ser de nova creació i aportant una confusa visió del que és la independència respecte els òrgans de l'Estat. Ningú oblida a més, el lamentable paper històric d'aquestes institucions en l'empara de la pràctica de la tortura. En un Estat on segueixen sent les entitats civils de promoció de drets humans les que, recorrent a tercers canals i saltant-se les vies oficials, fan arribar els testimonis de les tortures a institucions legitimades per l'Estat espanyol com les Nacions Unides o el Consell d'Europa, no és d'estranyar que la desconfiança sigui la tònica habitual. Ara, després de les paraules de De la Vega i el tracte mediàtic dispensat al Manifest de Madrid, encara ens queden menys dubtes: la lluita contra la tortura només depèn de nosaltres, a pesar del Govern, i sovint, en contra del Govern.

Alerta Solidària,

29 de juny de 2009.

- Adjunt, el Manifest de Madrid de 26 de juny de 2009-

Attached documents