El temps de la força de les paraules soles es va esgotar, és temps de la raó de la força davant la gravíssima violència del sistema polític, econòmic i social

L'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre 2013 ens tornava a mostrar que no existeixen límits per a aquest Govern, per a continuar endavant en les seves polítiques de miserabilitat de la majoria social, i aprofundeix en la mateixa, dia darrere dia, consell de ministres darrere consell de ministres, davant la “soportabilitat” de la població. La violència i agressió dels poders públics i econòmics, ha passat a ser la norma de comportament d'aquest govern, igual que de l'anterior.

La EPA, mostra que les persones que han estat expulsades de les ocupacions i condemnades a l'atur com a conseqüència no només de la recessió econòmica, sinó sobretot de lleis laborals com la Reforma Laboral del PP de 2012, han estat en el primer trimestre de 2013, 237.400 i en termes anuals (març 2012- març 2013), les persones desnonades de les ocupacions han estat 563.200. La taxa d'atur, s'incrementa en un punt i ja se situa en el 27,16%. Aquesta mitjana estadística no pot amagar que 9 de 19 Comunitats Autònomes, és a dir gairebé el 50% de CCAA, tenen taxes d'atur superiors al 30%, i on Ceuta s'emporta el “palmell” amb una taxa de 38,43%, seguida d'Andalusia (36,87%) i Extremadura (32,56%). I on els joves fins a 25 anys sofreixen i suporten una taxa d'atur del 57,2%, és a dir 960.000 i si ho ampliem fins als 29 anys, el total d'aturats/des ascendeix a 1,8 milions.

La Reforma Laboral del PP s'ha dut per davant tant l'ocupació temporal com l'ocupació fixa, perquè al possibilitar l'acomiadament lliure i molt barat a l'empresariat, aquest ha fet fora aquells treballadors (qualificats i no qualificats) amb majors costos, és a dir els fixos i en els tres trimestres complets que la reforma porta aplicant-se amb violència institucional i legal, s'han destruït 388.900 ocupacions fixes i 395.700 ocupacions temporals.

A l'augmentar l'atur obligat (acomiadaments) i augmentar el nombre de persones parades de llarga durada (més de 2 anys) i ser limitades en el temps les prestacions d'atur (2 anys per a les contributives i el subsidi a 6 mesos), cada vegada augmenten més les persones que no perceben cap prestació, arribant la cobertura de prestacions solament al 64,05% de la població parada, trobant-nos en la paradoxa que ha descendit en 7 punts aquesta cobertura respecte al 2007, i en canvi, s'han incrementat els desocupats en 4 milions des de l'inici de la “crisi-estafa”.

Les llars on tots els seus membres actius estan en atur se situen ja en gairebé 2 milions. I el Govern MISERABLE amenaça i, de seguir amb aquesta “soportabilitat” social, ho engegarà, amb un Projecte de Llei (que anirà pel tràmit d'urgència), per a BAIXAR LES PENSIONS, les actuals i les futures, això és el que significa la famosa revisió del “factor de sostenibilitat”que la Llei 27/2011 de Pensions del govern del PSOE, conjuntament signada i pactada amb la CEOE, CCOO i UGT, va introduir com element garantitzador i d'estabilitat del nostre sistema públic de pensions.

Les conseqüències es notaran a curt termini , és a dir per als actuals pensionistes, a “l'eliminar la pujada automàtica de les pensions, lligades a l'IPC” ja ho han posat en pràctica en els anys 2011, 2012 i 2013, i a mitjan i llarg termini, és a dir per a totes les generacions futures de pensionistes a “l'augmentar el període de càlcul de la base reguladora, augmentar el nombre necessari d'anys cotitzats per a poder jubilar-se i augmentar (retardant) l'edat de jubilació…” (1)

Un element afegit d'indignació es troba en la justificació ideològica i política de les polítiques de retallada i miserabilitat. Repeteixen fins a la sacietat que les polítiques d'austeritat i la devaluació interna (robatori dels salaris i rendes del treball), són inapel·lables perquè no hi ha altre remei i ens tornen a vendre de manera absolutament “màgica” que per al 2015 l'economia creixerà i arribarà el “paradís”.

Això sí, són clars i a més cruels, en el període de dos anys 2013 i 2014, els efectes directes i indirectes de la pujada d'impostos (IRPF fonamentalment) i les retallades de la despesa (sanitat, prestacions, educació, cultura), suposarà una disminució de 2,7% de l'ocupació la qual cosa equival a la pèrdua de 467.000 llocs de treball (2) .

Aquestes idees i la seva difusió, sense idees crítiques (raons) com contrapès, que alhora, i al mateix temps, siguin posades en l'escena política i social acompanyades de la raó de la força, possibiliten que les forces dels mercats actuïn amb absoluta llibertat i avancin de manera especialment greu, les extremistes retallades de la despesa pública i que continuï el transvasament multimilionari al sector financer i les escandaloses indemnitzacions als seus directius.

El temps de les paraules, la força de la raó, està esgotat, doncs aquesta “democràcia representativa” i les seves institucions, parlament, judicatures i exèrcits, fa temps que han donat un cop d'estat a la pròpia democràcia formal i avui, només és el mercat (i ells els seus representants) qui legisla les polítiques de robatori i espoli.

Són temps de la raó de la força, són temps de desobediència real, són temps de rebel·lia material, si volem deixar de suportar tanta violència perquè la vida pugui fer-se des dels principis universals dels drets per a tots i totes: treball, salut, pensions, educació, cures i prestacions, llibertat.

NOTES:

1 Del document remès pel govern del PP als diputats a l'abril de 2013, titulat “El factor de Sostenibilitat”.

2 Del Programa enviat a Brussel·les sobre els comptes públics del 2013 al 2016.

* Desiderio Martín és membre del Gabinet Confederal d'Estudis de la CGT. Article publicat al núm. 268 del Rojo y Negro