CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El temps de la força de les paraules soles es va esgotar, és temps de la raó de la força davant la gravíssima violència del sistema polític, econòmic i social

Dijous, 27 juny, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre 2013 ens tornava a mostrar que no existeixen límits per a aquest Govern, per a continuar endavant en les seves polítiques de miserabilitat de la majoria social, i aprofundeix en la mateixa, dia darrere dia, consell de ministres darrere consell de ministres, davant la “soportabilitat” de la població. La violència i agressió dels poders públics i econòmics, ha passat a ser la norma de comportament d'aquest govern, igual que de l'anterior.

La EPA, mostra que les persones que han estat expulsades de les ocupacions i condemnades a l'atur com a conseqüència no només de la recessió econòmica, sinó sobretot de lleis laborals com la Reforma Laboral del PP de 2012, han estat en el primer trimestre de 2013, 237.400 i en termes anuals (març 2012- març 2013), les persones desnonades de les ocupacions han estat 563.200. La taxa d'atur, s'incrementa en un punt i ja se situa en el 27,16%. Aquesta mitjana estadística no pot amagar que 9 de 19 Comunitats Autònomes, és a dir gairebé el 50% de CCAA, tenen taxes d'atur superiors al 30%, i on Ceuta s'emporta el “palmell” amb una taxa de 38,43%, seguida d'Andalusia (36,87%) i Extremadura (32,56%). I on els joves fins a 25 anys sofreixen i suporten una taxa d'atur del 57,2%, és a dir 960.000 i si ho ampliem fins als 29 anys, el total d'aturats/des ascendeix a 1,8 milions.

La Reforma Laboral del PP s'ha dut per davant tant l'ocupació temporal com l'ocupació fixa, perquè al possibilitar l'acomiadament lliure i molt barat a l'empresariat, aquest ha fet fora aquells treballadors (qualificats i no qualificats) amb majors costos, és a dir els fixos i en els tres trimestres complets que la reforma porta aplicant-se amb violència institucional i legal, s'han destruït 388.900 ocupacions fixes i 395.700 ocupacions temporals.

A l'augmentar l'atur obligat (acomiadaments) i augmentar el nombre de persones parades de llarga durada (més de 2 anys) i ser limitades en el temps les prestacions d'atur (2 anys per a les contributives i el subsidi a 6 mesos), cada vegada augmenten més les persones que no perceben cap prestació, arribant la cobertura de prestacions solament al 64,05% de la població parada, trobant-nos en la paradoxa que ha descendit en 7 punts aquesta cobertura respecte al 2007, i en canvi, s'han incrementat els desocupats en 4 milions des de l'inici de la “crisi-estafa”.

Les llars on tots els seus membres actius estan en atur se situen ja en gairebé 2 milions. I el Govern MISERABLE amenaça i, de seguir amb aquesta “soportabilitat” social, ho engegarà, amb un Projecte de Llei (que anirà pel tràmit d'urgència), per a BAIXAR LES PENSIONS, les actuals i les futures, això és el que significa la famosa revisió del “factor de sostenibilitat”que la Llei 27/2011 de Pensions del govern del PSOE, conjuntament signada i pactada amb la CEOE, CCOO i UGT, va introduir com element garantitzador i d'estabilitat del nostre sistema públic de pensions.

Les conseqüències es notaran a curt termini , és a dir per als actuals pensionistes, a “l'eliminar la pujada automàtica de les pensions, lligades a l'IPC” ja ho han posat en pràctica en els anys 2011, 2012 i 2013, i a mitjan i llarg termini, és a dir per a totes les generacions futures de pensionistes a “l'augmentar el període de càlcul de la base reguladora, augmentar el nombre necessari d'anys cotitzats per a poder jubilar-se i augmentar (retardant) l'edat de jubilació…” (1)

Un element afegit d'indignació es troba en la justificació ideològica i política de les polítiques de retallada i miserabilitat. Repeteixen fins a la sacietat que les polítiques d'austeritat i la devaluació interna (robatori dels salaris i rendes del treball), són inapel·lables perquè no hi ha altre remei i ens tornen a vendre de manera absolutament “màgica” que per al 2015 l'economia creixerà i arribarà el “paradís”.

Això sí, són clars i a més cruels, en el període de dos anys 2013 i 2014, els efectes directes i indirectes de la pujada d'impostos (IRPF fonamentalment) i les retallades de la despesa (sanitat, prestacions, educació, cultura), suposarà una disminució de 2,7% de l'ocupació la qual cosa equival a la pèrdua de 467.000 llocs de treball (2) .

Aquestes idees i la seva difusió, sense idees crítiques (raons) com contrapès, que alhora, i al mateix temps, siguin posades en l'escena política i social acompanyades de la raó de la força, possibiliten que les forces dels mercats actuïn amb absoluta llibertat i avancin de manera especialment greu, les extremistes retallades de la despesa pública i que continuï el transvasament multimilionari al sector financer i les escandaloses indemnitzacions als seus directius.

El temps de les paraules, la força de la raó, està esgotat, doncs aquesta “democràcia representativa” i les seves institucions, parlament, judicatures i exèrcits, fa temps que han donat un cop d'estat a la pròpia democràcia formal i avui, només és el mercat (i ells els seus representants) qui legisla les polítiques de robatori i espoli.

Són temps de la raó de la força, són temps de desobediència real, són temps de rebel·lia material, si volem deixar de suportar tanta violència perquè la vida pugui fer-se des dels principis universals dels drets per a tots i totes: treball, salut, pensions, educació, cures i prestacions, llibertat.

NOTES:

1 Del document remès pel govern del PP als diputats a l'abril de 2013, titulat “El factor de Sostenibilitat”.

2 Del Programa enviat a Brussel·les sobre els comptes públics del 2013 al 2016.

* Desiderio Martín és membre del Gabinet Confederal d'Estudis de la CGT. Article publicat al núm. 268 del Rojo y Negro

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció