CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El TiSA obligarà als Estats a fer lleis que compleixin els seus pactes secrets

Divendres, 3 juliol, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

'Público' revela, en exclusiva mundial de Wikileaks amb mitjans d'altres dotze països, el contingut del text central de l'acord internacional sobre comerç de serveis que estan negociant en l'ombra mig centenar de països, inclosa Espanya encara que als socis de la UE només els representa la Comissió Europea.

Aquest tractat secret imposarà a tots els signants clàusules que beneficien a les grans corporacions multinacionals en detriment de la sobirania i dels interessos públics de cada país. Les lleis econòmiques que els Estats aprovin en el futur vindran imposades per acords secrets entre mig centenar de governs aliats d'EEUU i de la UE, sense que parlamentaris ni ciutadans coneguin els veritables motius pels quals es legisla a favor de les grans corporacions multinacionals fins i tot quan s'està perjudicant els interessos públics.

Aquesta és, almenys, la intenció dels 50 governs que negocien en absolut secret el Trade in Services Agreement (TiSA o Acord de Comerç de Serveis), un pacte internacional en el qual participen els 28 països de la UE però del contingut de la qual només s'han assabentat els eurodiputats del Parlament Europeu gràcies a la filtració de Wikileaks.

El passat 3 de juny, 'Público' va revelar l'existència i gran part dels annexos d'aquesta veritable aliança neoliberal planetària: un acord encara més antidemocràtic i neoliberal que el transatlàntic TTIP i que es pretén que segueixi classificat, ocult al coneixement públic, durant altres cinc anys quan ja hagi entrat en vigor i estigui condicionant el 68,2% del comerç mundial de serveis. Ara, facilitem als lectors el contingut del Core Text del TiSA, és a dir el cos central d'aquest pacte internacional secret, en col·laboració amb els altres dotze mitjans associats amb Wikileaks en aquesta exclusiva mundial: The Saturday Paper (Austràlia), Libération (França), Mediapart (França), Süddeutsche Zeitung (Alemanya), Ethnos (Grècia), Kjarninn (Islàndia), L'Espresso (Itàlia), La Jornada (Mèxic), Dagens Næringsliv (Noruega), Punt24 (Turquia), OWINFS (Estats Units) i Brecha (Uruguai).

El TiSA restringeix la capacitat dels Governs per a modelar el mercat

És en el mateix Preàmbul del cos central del TiSA, en el punt 3 de l'Article I-I sobre l'Abast de les Disposicions Generals, on s'estipula: "En el compliment de les obligacions i compromisos sota l'Acord, cada partícip (país signant de l'acord) ha d'adoptar totes les mesures raonables a la seva disposició per a assegurar el seu compliment pels governs regionals i locals i per les autoritats i organismes no governamentals dintre del seu territori".

És a dir, que els Estats implicats haurien de legislar, i imposar regles i normatives executives –ja que és l'única manera d'obligar al compliment d'aquestes disposicions als organismes, entitats i empreses no governamentals– en aplicació d'unes clàusules negociades en secret i el contingut de les quals es pretén mantenir ocult a la ciutadania i representants electes mentre estan en vigor. Una situació orwelliana que només té parangó en el secretisme normatiu de la Inquisició.

Perquè, com explica la catedràtica de Dret de la Universitat de Auckland, Jane Kelsey, "les regles centrals de l'accés als mercats (establertes pel TiSA) restringeixen la capacitat dels governs per a modelar aquests mercats limitant la grandària o el creixement de determinades activitats, tals com bancs, franquícies turístiques o hipermercats, tant a nivell nacional com local, i tant si són de propietat nacional com estrangera". En aquest cos central del TiSA és on s'estableixen les restriccions més extremes a l'acció dels governs de cada país signant, perquè l'acord secret tracta tots els serveis com mercaderies comercialitzables i nega totes les seves funcions socials, culturals, mediambientales, laborals o de desenvolupament.

La gent no és considerada com ciutadans o membres de les seves comunitats, sinó simplement com "consumidors". Així que els proveïdors d'aquests serveis –públics o privats– no precisen tenir cap connexió amb les persones o les comunitats que depenen d'aquests serveis, ja que poden "subministrar-se" des d'altres països, per un visitant temporal o a través de companyies estrangeres que estableixin una presència local però la prioritat de la qual sigui la d'obtenir beneficis econòmics als accionistes forans. Cap d'aquests proveïdors tindrà cap compromís ni responsabilitat a llarg termini amb el país que consumeix dits serveis. ​

Així que els governs que negocien el TiSA en secret es disposen a renunciar al seu dret sobirà de donar preferència als proveïdors locals de serveis estratègics o de necessitat pública, com l'educació, la sanitat, les telecomunicacions, l'energia o els proveïments urbans, igual que renunciaran al poder de limitar la inversió estrangera en sectors clau o de requerir majories nacionals en els consells d'administració i en els accionariats dels sectors dels quals depengui la seguretat nacional.

El conjunt de les normatives que s'estan negociant secretament en el marc del TiSA escombra de cop amb tots els drets sobirans dels governs quant al crucial comerç de serveis, doncs limita l'ocupació i abast de pràcticament totes les eines legals a la disposició de l'Executiu, com lleis, regulacions, reglaments, procediments, decrets, decisions administratives i qualsevol altra forma de regular el mercat.

Igualment, les clàusules secretes del TiSA s'aplicaran a qualsevol tipus de mesura que afecti al "comerç" d'un servei, públic o privat, fins i tot si ho fa indirectament, per exemple establint normes de pagament o de distribució, o si ho regula amb objectius mediambientals o fins i tot si el que pretén és protegir a la població amb restriccions a la venda de productes insalubres.

Qualsevol monopoli públic o privat, com un servei de Correus o una coordinadora estatal de comercialització i distribució agrícola, pot ser desafiada per corporacions estrangeres que disputin fins i tot el seu dret a oferir serveis no monopolístics, adduint que se serveix del seu avantatge inicial.

I les clàusules que permeten excepcions que haurien de protegir d'aquest assalt multinacional la salut pública o el mediambient, per exemple, sempre depenen dels tribunals d'arbitratge que beneficien a les empreses i ja s'han mostrat ineficaces com salvaguardes en el marc de l'Organització Mundial del Comerç: només han prosperat plenament en una de les més de 40 disputes dirimides per aquests motius.

En definitiva, el TiSA ens promet un futur en el qual totes les lleis i normes que regiran els serveis públics i privats estaran imposades pels pactes internacionals en benefici de les grans multinacionals... que estaran ocults a la ciutadania. La distopía del 1984 de Orwell serà una realitat.

* Notícia de Carlos Enrique Bayo extreta del diari Público. En la notícia original a http://www.publico.es/internacional/wikileaks/tisa-obligara-estados-leyes-cumplan.html es pot accedir a nombrosos links amb els continguts del TiSA.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció