El toc de queda és una mesura absurda, inefectiva i autoritària

Era previsible. Algú es pensava que tornar a la “normalitat” per tal de no afectar a les empreses no augmentaria la taxa de contagis?

Algú es pensava que la tornada a les escoles, amb classes massificades per les retallades no implicaria una major expansió del virus? Quan els beneficis empresarials són la brúixola que guia les decisions polítiques, la vida de la classe treballadora queda sempre en segon pla. I per això s’adopten mesures absurdes com el toc de queda per fer veure que es fa alguna cosa. Mesures autoritàries completament inefectives a l’hora d’aturar els rebrots, però que serviran per començar a controlar-nos. Que no ens enganyin, aquestes mesures no estan destinades a combatre el virus, sinó a combatre les protestes i lluites que de ben segur vindran.

Els governants no posen en marxa les mesures que calen per aturar al virus perquè són les mateixes que no agraden als oligarques econòmics. Diem alt i clar que cal la seva implementació i que aquesta ha de ser sostinguda per la via dels beneficis econòmics de la classe empresarial i financera.

Cal protegir la vida i no al capital. El toc de queda és una mesura absurda, inefectiva i autoritària. Però clarament no ens podem quedar de braços creuats. El virus és una amenaça real, que està tenint dramàtiques conseqüències i contra el qual ens hem de mobilitzar com a societat per limitar al màxim el nombre de víctimes. També queda clar que les mesures que s’han de prendre necessàriament implicaran sacrificis. Però la qüestió aquí és que, com sempre, s’està intentant que aquests sacrificis els fem principalment la classe treballadora, mentre les classes altes segueixen incrementant els beneficis i gaudint d'unes condicions de vida infinitament millors.

Per això, no podem lluitar de forma efectiva contra el virus sense combatre també el sistema econòmic i polític en el que vivim. Proposem les següents 10 mesures concretes per afrontar la pandèmia des d'una perspectiva social: - Mesures urgents per descongestionar la sanitat pública, que passen per un increment de recursos a l'atenció primària, hospitals, atenció domiciliària i residències. També cal ampliar les dotacions per rastrejar i diagnosticar la COVID19. - Increment de la freqüència del transport públic per evitar-ne la massificació - Increment del nombre de classes (i per tant, d’infraestructures i de professorat) en educació, reduint la rati d’alumnes per classe a 10 o 12

- Increment del nombre d’infraestructures sanitàries (llits, CAP’s) i de professionals contractats.

- Aturada de les àrees productives no-essencials

- Suport econòmic a les treballadores que hagin de confinar-se o es trobin en situació d’atur.

- Intervenció immediata sobre centres productius que s'han demostrat ser origens de brots tant a Catalunya com a la resta d'Europa (per exemple algunes càrniques)garantint l'aplicació de mesures de seguretat estrictes cap els i les treballadores.

- Actuacions urgents per garantir habitatges en condicions tant per aquelles persones que dormen al carrer (recordem els temporers de Ponent) com per aquelles que ho fan en pisos massificats i amb males condicions de salubritat.

- Cal, també, desenvolupar els recursos per donar acompanyament i suport en tasques quotidianes a les persones de risc, especialment la gent gran que en molts casos viu sola i està havent d'afrontar en soledat i sense ajut la pandèmia.

- És imprescindible que l'adopció de possibles mesures que afectin a drets fonamentals estiguin avalades per una finalitat clara i explícita, formin part de paquets de mesures molt més àmplies i no es facin ni amb finalitats propagandístiques ni de control social present i futur.

Evidentment, totes aquestes mesures requereixen recursos econòmics. I la redistribució de la riquesa és quelcom impensable en el sistema en el que vivim, per això hem de lluitar per canviar-lo tot. Sols podrem combatre el virus de forma efectiva si ens unim amb les nostres companyes de feina, amb les nostres veïnes, conegudes i familiars i lluitem plegades per protegir-nos, assegurar un futur més just i per mantenir les nostres llibertats. Quan l’alternativa és entre la supervivència del sistema econòmic actual o les nostres vides, la nostra resposta és clara: La nostra vida val molt més que els beneficis de les classes riques.

Protegim la vida, no el capital! Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya