El “Tratado para radicales” de Saul Alinsky, un manual per a revolucionaris pragmàtics

Tratado para radicales
Manual para revolucionarios pragmáticos

Traficantes de sueños, 2013, 206 pàg.

Saul Alinsky (1909-1972) va ser un activista i pensador nord-americà, considerat el “pare” del "community organizing", un corrent nord-americà d'organització comunitària. Saul Alinsky va tenir un paper protagonista tant en els començaments com en el primer desenvolupament d'aquesta branca de l'activisme nord-americà: va participar en l'organització dels guetos negres de Chicago i Nova York, va animar la constitució de les primeres fundacions i associacions del “organizing” i a partir de la seva experiència i de les seves reflexions va formar a centenars d'activistes.

Un grup de veïns protesta davant la porta del diputat de districte exigint major atenció per a la zona. Un grup de dones interromp el normal funcionament d'un centre comercial que no contracta llatines. Un grup d'afroamericans es dirigeix al barri ric de la ciutat amb la finalitat d'assenyalar als dignes propietaris de les infravivendes que habiten. Als EEUU, aquest tipus d'accions han estat desenvolupades des dels anys cinquanta pel moviment del “community organizing” (organització comunitària).

El 1971 va escriure Tratado para radicales amb la finalitat de condensar aquests sabers sobre com connectar amb la gent i com engegar tàctiques i campanyes divertides i sempre eficaces. Un llibre replet de consells pràctics sobre tàctiques concretes i formes d'entendre la comunicació i la mobilització, reuneix una col·lecció de mètodes i suggeriments pragmàtics per a demostrar que amb organització sí es pot arrencar el poder als poderosos, que el nostre horitzó pot ser la revolució. “Aquesta fi en concret justifica aquests mitjans?”. Aquesta és la pregunta clau que ronda el capítol d'obligada lectura “De mitjans i fins” del llibre de Saul Alinsky.

Aquest criminòleg, fill d'immigrants russos, causava temor entre el establishment local cada vegada que organitzava a una comunitat en alguna ciutat. Perquè aquesta és l'essència del llibre, donar eines als “organizers” perquè la gent s'empoderi. La seva influència en la història recent dels EEUU és notable, especialment en la ciutat on la seva activitat política va ser més gran: Chicago.

Aquest llibre de capçalera per a molta de l'esquerra alternativa nord-americana ha estat editat per fi en l'Estat espanyol, on la seva vida i obra és pŕacticamente desconeguda, per Traficantes de Sueños. L'actualitat d'aquest manual és absoluta malgrat que va ser escrit el 1971 així com les seves múltiples referències a la societat americana de l'època. Tota persona que alguna vegada s'hagi preguntat “Com organitzem el descontentament?” hauria de llegir aquest llibre, especialment en aquest moment destituient.

Una de les claus del llibre està en la paraula "comunitat", que ell entén necessitada d'un "organitzador" que generi poder entre les persones que han de treballar les accions. Mentre la gent se sent impotent i incapaç de fer alguna cosa referent a això, no té problemes, només una situació difícil: no es pot crear una situació de treball i col·laboració mentre les persones no puguin reconèixer en si mateixes una mínima capacitat d'acció. Així doncs Alinksy advoca per aquest treball que, com es diu avui dia, “empoderi”.

El seu capítol dedicat a la tàctica el converteix en l'art de la guerra activista per excel·lència, recordant-nos que el poder no és solament el que tenim, sinó el que l'enemic creu que tenim o que el ridícul és l'arma més poderosa; així, es proposen tècniques tan imaginatives com utilitzar el racisme a favor dels moviments pels drets civils, per exemple omplint un centre comercial de negres per a assolir que siguin contractats com treballadors.

Saul Alinsky també té meridianament clar que per a assolir un canvi real s'ha d'arribar a la classe mitja perquè aquesta s'organitzi i deixi de ser el caldo de cultiu de la ultradreta més retrògrada. La reflexió sobre la disjuntiva entre mitjans i fins és molt necessària en aquests temps de escraches. Mentre que Stephane Hessel deia “Indigneu-vos!” en el seu llibre-pamflet, “Organitzeu-vos!” és la tesi primordial d'aquest llibre de ràpida lectura però que deixa una petjada profunda en les ments dels seus lectors.