El Tribunal Constitucional avala el nucli dur de la reforma laboral. Per a la CGT suposa un aval a la injustícia social i un atac a l’estat social i de dret

El Tribunal Constitucional considera que s'ajusta a la Constitució el contracte d'emprenedors, amb un any d'acomiadament gratis, i els canvis en la negociació col·lectiva, fet que suposa ratificar la pèrdua de poder de la negociació col·lectiva enfront del poder unilateral de l'empresari i dóna via lliure a l'acomiadament sense causa i a la rotació i falta d'estabilitat en els llocs de treball.

La sentència del Tribunal Constitucional contradiu l'exposat per la OIT, que va declarar que la reforma laboral vulnerava alguns aspectes dels convenis que Espanya havia signat amb l'organització.

El Tribunal Constitucional, el president del qual és l'ideòleg d'alguns canvis en la negociació col·lectiva que va introduir la nova norma, avala un altre paquet de la reforma laboral: si al febrer ja es va pronunciar favorablement sobre la rebaixa de la indemnització per acomiadament, la limitació del cobrament dels salaris de tramitació i la procedència de tramitar la norma com decret llei, el tribunal avala ara la creació del contracte d'emprenedors (amb un any de prova) i alguns canvis en la negociació col·lectiva. El recompte ha estat de nou vots a favor i tres en contra, amb un vot particular al que s'adheriran aquests tres magistrats.

El Constitucional es pronuncia així sobre un recurs interposat pel govern de Navarra. D'aquesta forma, aprova el contracte d'emprenedors, de la constitucionalitat dels quals van dubtar sindicats i experts a l'oferir un any de prova i, per tant, d'acomiadament gratis. No obstant això, el Tribunal ha descartat que el nou contracte vulneri el dret al treball i rebutja que existeixi una falta de causalitat en l'acomiadament que sigui inconstitucional. Avala també dos canvis en la negociació col·lectiva, que facilitava la possibilitat de inaplicar els convenis col·lectius i la prioritat dels convenis d'empresa sobre qualsevol altre.

El seu president, Francisco Pérez de los Cobos, és ideòleg de bona part dels canvis que el Govern va portar a terme en la negociació col·lectiva. En aquest cas, ha donat el recolzament a una part de la norma que permetia a les empreses inaplicar convenis amb molta més facilitat, donant més poder a un òrgan administratiu (la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius) per a decidir referent a això. Precisament, els sindicats veien aquest punt com clarament anticonstitucional, ja que contravenia l'autonomia per a negociar que els concedeix la Constitució.

D'altra banda, amb aquesta sentència el Tribunal contradiu a l'Organització Internacional del Treball (OIT), que ha subratllat que la reforma laboral aprovada pel govern de Rajoy vulnera els drets de llibertat sindical i negociació col·lectiva que contemplen els convenis de l'organització ratificats per Espanya.

El Constitucional encara ha de pronunciar-se sobre un altre recurs, l'interposat pel grup socialista que, no obstant això, incloïa assumptes ja resolts, com el dels salaris de tramitació o el del període de prova del contracte d'emprenedors, tots ja protegits.

La fórmula que ha utilitzat el Constitucional per a examinar els recursos sobre la reforma és inusual: en lloc d'acumular-los tots, ha anat resolent primer els recursos parcials, el que el porta a adoptar una posició parcel·lada sobre el contingut global de la reforma, una fórmula que segurament condicionarà els seus pronunciaments posteriors sobre els recursos de caràcter general. A banda del fet que la presència com a president de Francisco Pérez de los Cobos -lligat tant al PP com a la norma sobre la qual s'ha pronunciat- deslegitima per complet el pronunciament del Tribunal Constitucional.

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

“El Tribunal Constitucional avala la Injustícia Social i actua contra l'anomenat Estat Social i de Dret”

Els 9 Magistrats del TC, amb el seu president Pérez de los Cobos (ex-militant del PP) al capdavant, que HAN AVALAT la Reforma Laboral del PP del 2012, entre ells dos magistrats del denominat “sector progressista” (Juan Antonio Xiol i Encarnación Roca), es fan responsables de la BARBÀRIE i de l'ELIMINACIÓ DE DRETS FONAMENTALS DE LA CLASSE TREBALLADORA.

Solament avalen el benefici privat i la taxa de guany d'uns pocs (els capitalistes, els seus directius i les seves gerències): acomiadament lliure, sense causa ni indemnització; desaparició del poder legislatiu (per tant es carreguen fins i tot la seva democràcia representativa) i el govern a governar per “decretazo”; es carreguen els salaris de tramitació a pesar que la persona treballadora hagi estat acomiadada de manera il·lícita; avalen la discriminació i el tracte diferent en les quantitats indemnizatòries per acomiadaments injusts, depenent de la data de l'acomiadament; anul·len un dret fonamental com és el de la Negociació Col·lectiva, carregant-se l'autonomia de les parts (tornem al sistema franquista de relacions laborals autoritàries: laudes d'obligat compliment).

La seguretat jurídica que suposadament hagués d'existir per a totes les parts (el treball i el capital, s'escora solament en un sentit, la llibertat “absoluta per al capital i els seus representants” i “privatitza l'interès general”, convertint el treball i a treballadors i treballadores en simples mercaderies "d'usar i llençar”, en funció de l'interès particular i privat d'una absoluta minoria, la classe empresarial.

Aquests 9 Magistrats i Magistrades, amb excepció de qui han emès vots particulars en contra d'aquestes sentències (la vicepresidenta Adela Asúa, Fernando Valdés i Luis Ortega van votar en contra), siguin per a sempre maleïts/des per dictar sentències tan injustes com aquestes: es carreguen l'interès general i només garanteixen el particular dels poderosos.

JA NO HI HA REGLES DE JOC....ara TOCA LLUITAR MÉS I MILLOR... i tota la societat, on es troba de debò la majoria. Hem de reaccionar, desobeir i plantar-los cara de manera global, doncs si no hem après del passat, que va ser molt dolorós, no reaccionar i aprendre del present, simplement, seria un suïcidi col·lectiu.

Madrid, 16 de juliol de 2014.

SP Comitè Confederal CGT

Attached documents