El TSJC reconeix la Síndrome del Túnel Carpià com a Malaltia Professional
Per fi s’ha reconegut el que era sobradament conegut pels afectats, i que tantes vegades havia estat amagat per les Mútues patronals. L’administració permetia que mútues i empreses la consideressin ’malaltia comú’ per estalviar prestacions.
Una sentència del darrer 11 de març del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reconeix que la feina continuada a l’ordinador causa l’anomenada Síndrome del Túnel Carpià, i malalties semblants per comprensió del nervi mitjà del canell. Aquesta resolució judicial obre la porta al reconeixement de l’origen laboral de les múltiples categories professionals que porten a terme feines d’introducció de dades a l’ordinador, com informàtics, bibliotecaris o administratius, seguint el camí del Tribunal Suprem que ho ha reconegut recentment per les netejadores o les perruqueres.
La sentència del TSJC del passat 11 de març, número 6839/2015, analitza el cas d’una treballadora amb la categoria professional de bibliotecària, i que dedicava més del 60% de la seva jornada laboral a feines d’introducció de dades a l’ordinador, determinant que portava a terme la seva feina “apoyando ambos antebrazos sobre la mesa de trabajo ejerciendo presión sobre los codos”. Aquesta tasca repetitiva amb el ratolí de l’ordinador, segons la resolució judicial, va ser la causant d’una Síndrome del Túnel Carpià, que ocorre quan el nervi medià, que abasta des de l’avantbraç fins a la mà, es pressiona o s’atrapa a nivell del canell.
Sentència innovadora
La sentència argumenta que malgrat les feines informàtiques no estan actualment compreses explícitament per l’executiu espanyol en el Quadre de Malalties Professionals dins les que poden causar aquestes patologies, s’ha de realitzar una interpretació “àmplia” de les professions on es poden causar aquestes seqüeles, incloent els informàtics, per les característiques pròpies dels moviments repetitius al introduir dades als ordinadors, ja que “dicha actividad implica la realización de constantes y repetidos movimientos de extensión de ambas muñecas”.
Per tant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya introdueix una nova professió dins les que pot causar el Túnel Carpià i patologies semblants, seguint el camí marcat pel Tribunal Suprem que va acceptar també fa pocs mesos que les feines de les netejadores i les perruqueres també causaven el Síndrome del Túnel Carpià i patologies anàlogues per “lesions nervioses per compressió”, a pesar de no estar encara al llistat de Malalties Professionals establert per llei per l’executiu espanyol.
Major protecció i prevenció
El fet que Síndrome de Túnel Carpià es consideri “professional” determinarà certes millores de Seguretat Social pels afectats, entre les que destaca que no és necessari cap cotització anterior per accedir a la invalidesa (mentre que si que es requereix un mínim de temps de cotització en les “malalties comunes”) i el càlcul de la prestació que es porta a terme és “privilegiat”, donant lloc a percepcions més altes. Alhora, en les patologies professionals no es descompta cap dia de la baixa mèdica, i fins i tot la prestació pot ser augmentada entre un 30% i un 50% si ha estat causada per una infracció empresarial per manca de mesures de seguretat.
Per tant, la innovadora sentència dona accés als treballs informàtics que pateixin aquesta malaltia a unes prestacions més altes i la possibilitat de reclamar a l’empresa per possibles incompliments en matèria de prevenció de riscos.
Ocultació sistemàtica per les Mútues Patronals
Aquesta sentència ha fet un petit pas en el reconeixement de les Malalties Professionals, cap a una major protecció dels treballadors afectats i per aconseguir una prevenció real en un àmbit tant precari actualment com l’informàtic. Però a realitat és que encara avui en dia la gran majoria de Malalties Professionals incloses (o no) a la llei espanyola no són considerades com a tals i són declarades com a “comunes”, a través d’una ocultació massiva realitzada per les Mútues Patronals i les empreses, i per l’actuació masses vegades negligent de les administracions públiques que ho permeten.
Àlex Tisminetzky, Secretari de Salut Laboral de CGT Catalunya
