CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

El XVI Congrés Confederal de la CGT aposta per mantenir la convocatòria d’una vaga general per a la tardor

Dimarts, 9 juny, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

jpgcongreso.jpg

El diumenge 7 de juny finalitzava el XVI Congrés Confederal de la Confederació General del Treball (CGT) celebrat a Màlaga els dies 4, 5, 6 i 7 de juny en el Saló d'Actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica i Telecomunicacions de la Universitat de Màlaga. Durant tres dies s'ha debatut i acordat la postura social i sindical de la CGT per als pròxims quatre anys.


Al congrés han acudit uns 500 delegats i delegades dels diferents sindicats comarcals, provincials i locals de la CGT de tot l'Estat espanyol, representant 105 sindicats, d'un total de 160 que estan adherits actualment a la CGT. Pel que fa a Catalunya, on la CGT hi té 45 sindicats, només van assistir al congrés de Málaga 22 sindicats.

En el congrés s'han aprovat diversos acords a nivell sindical i social, remarcant els d'acció sindical, amb un elaborat anàlisi de la situació actual del capitalisme i el neoliberalisme a nivell estatal i internacional; la definició d'una estratègia d'actuació per a defensar els drets dels treballadors i les treballadores, basada en la consolidació del nostre model sindical, la defensa del sector públic, la lluita contra l'atur i la precarietat, el rebuig dels ERO; la necessària ampliació del treball formatiu, de l'acció social i de les relacions internacionals; els criteris de la negociació col·lectiva; i un marc reivindicatiu global basat en el repartiment del treball i la riquesa, els drets i serveis socials per a tots i totes, la sostenibilitat i l'autogestió com a mitjà i com a finalitat.

També es va aprovar un complet pla de treball per aconseguir la igualtat real i efectiva entre homes i dones en el món laboral, un pla que va més enllà de la llei d'Igualtat aprovada pel govern i que inclou un llistat de mesures de cara als plans d'igualtat i la negociació col·lectiva. Així mateix també es va analitzar aquesta nova modalitat de treball que és el teletreball, i les conseqüències negatives que implica per a la lluita sindical i les condicions laborals, i es va acordar fomentar la coordinació de les seccions sindicals del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Com a element novedós, es va acordar considerar la prostitució com un treball, reclamar drets laborals per a les prostitutes, impulsar la seva sindicació i autoorganització, al mateix temps que es reclama la persecució del tràfic de dones i l'explotació sexual. Com que el tema ha suscitat un encés debat al si del sindicat, es constata la necessitat de seguir reflexionant al voltant de la prostitució i tot allò que implica, i consolidar un posicionament assumit el més àmpliament possible dins la CGT.

En el terreny de l'acció social es van prendre acords per avançar en la construcció d'un model social llibertari, la defensa de les llibertats, dels drets socials i dels serveis públics, i l'autogestió com a eina per a construir un nou model de societat. També es va criticar la participació electoralista per innecessària i insuficient, i es van prendre acords per avançar en la construcció d'un model agroecològic, en defensa de la sobirania alimentària, l'agricultura ecològica, el comerç just, l'economia social i el cooperativisme, contra els transgènics, en defensa de la sanitat pública, en defensa de l'okupació, contra l'especulació i contra els criteris de creixement insostenible del capitalisme.

Finalment, es van prendre acords en defensa de la utilització d'un llenguatge no sexista dins el sindicat; en defensa d'uns serveis financers públics, democràtics i al serveis dels treballadors/es i la societat; per la promoció de la pedagogia llibertària i en defensa d'una escola pública, de qualitat, laica, autogestionària i llibertària; per la creació d'una Comissió Confederal de Joves de la CGT dins l'àmbit de la Secretaria d'Acció Social; i per la realització d'un programa d'actes en diverses ciutats durant l'any 2010 per celebrar el centenari de la creació de la CNT.

D'aqui fins al proper congrés es va acordar, conjuntament amb Baladre, estendre dins i fora del sindicat el concepte de renda bàsica, explicant-ne les seves característiques com a element per a combatre la precarietat, la pobresa i l'exclusió social.

La convocatòria d'una vaga general contra la crisi provocada pel sistema capitalista va planejar durant tot el congrés. En aquest sentit, es va acordar convocar un ple extraordinari de la CGT per a després de l'estiu, en el qual es valoraria la situació existent i la possibilitat de convocar una vaga general per a la tardor, conjuntament amb altres sindicats i moviments socials. La crida a una vaga general també va ser la principal reivindicació expressada en la manifestació convocada per la CGT que, aprofitant la realització del congrés, va recòrrer el dia 5 els principals carrers del centre de Málaga, amb una participació d'un miler de persones.

En el congrés s'ha triat un nou secretariat permanent estatal de CGT, del que formen part: Jacinto Ceacero (Secretari General), Ángel Luis García (Acció Sindical), Luis Francisco Romón (Organització), Lola Vicioso (Administració i Finances), Joan Clúa (Comunicació), Paloma Monleón (Acció Social), José Manuel Muñoz (Formació i Jurídica), Desiderio Martín (Salut Laboral), Isabel Pérez (Dona) i José Pascual Rubio (Relacions Internacionals). També s'ha escollit Antonio Carretero com a nou Director del periòdic Rojo y Negro, Txema Berro com a Coordinador de la revista Libre Pensamiento i Vicente Blanco com a Coordinador del projecte de Ruesta.

Aquest congrés segurament no passarà a la història com un dels mes destacats i recordats, ni pel seu desenvolupament ni per la trascendència dels acords adoptats, si més no ha servit per esdevenir un punt de trobada de la militància i captar l'estat actual de l'organització. Està clar que hi ha moltes coses a millorar en el tema d'organització dels congressos, des dels errors en l'admissió de determinades ponències (com l'antiavortista que va despertar un rebuig generalitzat) fins a la mecànica lenta de desenvolupament del congrés, amb el primer dia i mig de preàmbul i tots els punts importants debatuts la tarda del dissabte i el matí del diumenge, en que es va haver de debatre i prendre acords sobre els temes més importants mentre moltes delegacions anaven abandonant el congrés per a retornar a les seves ciutats. O s'aconsegueix que al començar el congrés les comissions de ponències ja s'hagin reunit un o dos dies abans i puguin presentar al ple del congrés els dictamens de ponència, o el desenvolupament del comici es converteix en una lenta i farragosa maquinària, on tot l'important queda per al final, entre preses, nervis i cansament. El congrés es podria desenvolupar en menys dies o, si més no, hi hauria més temps per al debat i per prendre acords.

Remarcar també com a elements negatius determinats tics i rutines enquistades en l'organització, així com la poca presència de joves, treballadors de sectors precaris, immigrants i dones. Som un sindicat on la militància és bàsicament masculina (3/4 parts dels afiliats són homes) i treballa en sectors com l'Administració Pública o en les grans empreses, on encara és possible fer sindicalisme amb un mínim de condicions i garanties.

En aquest sentit, també cal remarcar negativament determinades actituds i opinions de caràcter masclista visualitzades en el transcurs del congrés, en les discussions sobre temes relacionats amb els drets de les dones i les problemàtiques relacionades amb la violència de gènere. Sembla que determinats sectors masculins de la militància no volen perdre espais de "poder" i control davant l'emergent presència de la dona en els diversos àmbits militants i organitzatius, i segueixen considerant les problemàtiques de les dones com a qüestions sense importància. Cal un canvi d'actitud, especialment en alguns sindicats. I desenvolupar l'autocrítica, com a element necessari i imprescindible en qualsevol organització llibertària. Alguns i algunes es pensen que pel fet de ser una organització llibertària i anarcosindicalista som la perfecció personalitzada, el reflex de la societat llibertària a la qual aspirem, però lamentablement encara ens falta molt per arribar-hi, encara tenim molts errors per corregir i problemes per solucionar, encara estem massa influenciats pel sistema social que diem combatre.

Per acabar aquesta crònica, destacar la presència i intervencions en el congrés de representants d'associacions de recuperació de la memòria històrica, de Baladre, d'Ecologistas en Acción, de les agrupacions confederals de l'exili, i de delegacions internacionals de diversos sindicats llibertaris i alternatius: CNT, AC i SUD (França), USI, CUB i Unicobas (Itàlia), ESE (Grècia), SAC (Suècia), IP (Polònia) o IWW (USA-Regne Unit). La delegació de sindicalistes del SNAPAP d'Argèlia no van poder assistir-hi al ser-los negats els visats per l'ambaixada espanyola.

Secretaria Comunicació CGT Catalunya


També podeu llegir la crònica realitzada per la Secretaria de Comunicació del Comitè Confederal, anant al web:
www.cgt.org.es/spip.php?article1403

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció