Eleccions a França: la CNT francesa davant el nou govern Sarkozy

El resultat de les eleccions presidencials franceses inevitablement ens afectarà en les nostres condicions de vida, de treball i de lluita. Al final va vèncer el candidat de la dreta, qui en particular va saber recuperar i integrar en el seu discurs programàtic les fastigoses idees de la ultradreta. Aquestes eleccions representen una veritable "dretanització" de la vida política i de la societat francesa, per la seva base electoral com pels temes tractats i els projectes sustentats. Enfront d'això, l'esquerra és molt incapaç de proposar qualsevol tipus d'alternativa en els plànols polític, social i econòmic.

Per això, és molt decepcionant que tants assalariats i tanta gent de les classes populars hagin donat el seu sufragi a un candidat que, per il·lusions, demagògia o confusió, els va aparèixer a quantes i quants són víctimes de la inseguretat social, com un home providencial que dóna respostes i solucions als seus problemes diaris i a la seva inquietud pel futur. No obstant això, els assalariats, les classes populars no poden esperar res d'aquest nou president i del seu programa! Ja en el seu primer discurs, el futur president va recordar les idees que funden el seu projecte de societat : treball, autoritat, moral, mèrit, identitat nacional… Altres tants valors que es combinaran amb els interessos de les classes dirigents i que detenten el poder econòmic, i amb un projecte de societat reaccionari i nacionalista.

Inevitablement les desigualtats seguiran accentuant-se, es desenvoluparà la precarietat, s'accelerarà el desmantellament dels serveis públics i de la protecció social, reforçarà la seva pressió el moralisme amb disfressa religiosa sobre la societat, s'ampliarà la repressió en nom de la seguretat, de la qual els immigrants amb o sense papers en seran les primeres víctimes.

Totes aquestes lògiques repressives s'articularan en particular amb mesures molt concretes que es poden aplicar molt ràpidament si no ens oposem: qüestionament del codi del treball, atacs contra el dret de vaga i en particular amb el compliment del servei mínim en els transports, aplicació d'una retallada fiscal per a afavorir els més rics… Altres tantes mesures que perjudicaran els assalariats i les classes populars consolidant aquesta societat capitalista basada en les desigualtats.

Abans la ràbia en la lluita que la resignació!

De cara a aquesta situació, sabem que únicament la construcció d'una relació de força en el plànol social pot canviar les coses i evitar que França conegui la mateixa sort ultraliberal que l'Anglaterra dels anys 1980 sota el govern de Margaret Thatcher. Cal trencar amb la timidesa massa vegades habitual després de les eleccions presidencials, organitzar-se usant la manifestació, la vaga i l'ocupació per a bloquejar la màquina d'apiconar liberal i repressiva que s'acosta, defensar el que queda dels serveis públics i del sistema de protecció social i així potser tornar a trobar el camí de les conquestes socials.

Hem de comptar només amb nosaltres mateixos i amb les nostres lluites, diàries, en els nostres barris i llocs de treball, perquè emergeixi un moviment social autònom, solidari i emancipador amb altres lògiques i un altre projecte de societat. S'està endurint la dreta, endurim les nostres lluites! el compte enrere ha començat!

Confederation Nationale du Travail (CNT-F)
www.cnt-f.org