Els anys de la Barcelona popular i revolucionària

A propòsit del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.

Cada cop que el Ferran Aisa em diu que és a punt de treure un llibre, m’esgarrifo i em reservo unes quantes hores –unes quantes vol dir moltes- per llegir-lo perquè fins ara no he trobat ni una de les seves obres que m’hagi avorrit, que m’hagi deixat indiferent o que no m’hagi aportat informacions que desconeixia sobre temes que acostumen a interessar-me, cadascuna d’elles amb els matisos que calgui, és clar.

El darrer llibre me’l va anunciar a la Catalunya del Nord una nit que vam coincidir casualment a la terrassa d’un bar on tocava el grup Blues de Picolat. La veritat és que el títol amb què em va presentar la nova criatura: “República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”, no em va fer ni fred ni calor. Un altre llibre sobre Barcelona, la guerra i tot plegat, vaig pensar, i em vaig interessar més per les seves noves investigacions junt amb la Mei Vidal aquell a qui ells dos van batejar com l’”home entusiasta”, Joan Salvat-Papasseit. Avui, però, he acabat la lectura del llibre sobre l’Ajuntament de Barcelona del 31 al 39 del segle passat i he d’afirmar que aquest és un altre llibre que obre espais no transitats i que aporta mil i una informacions interessantíssimes sobre quelcom que sembla mentida que abans no hagi estat estudiat així, sobre la gestió de la institució de l’Ajuntament durant la República, la Guerra i la Revolució.

El volum, de més de set-centes pàgines, ha estat coeditat per l’Editorial Base i l’Ajuntament de la capital de Catalunya i suposa una esplèndida aproximació a una institució (però no només) que va ser bàsica en uns anys convulsos però alhora plens d’innovacions, novetats i millores en la vida de les persones que els van viure. Alhora, constata que malgrat les circumstàncies adverses que va haver de patir, la institució municipal revolucionària va acabar amb mancances endèmiques com la manca d’escolarització de tots els nens i nenes de la ciutat o la manca d’habitatge, aquesta amb un procés de municipalització que encara avui ens pot fer pensar i aportaria solucions a problemes també actuals.

El primer que sorprèn de la lectura del llibre és la desproporció evident de continguts entre el període republicà i els de guerra i revolució, que evidentment se superposen i donen títol a l’obra. De fet, de l’Ajuntament de Barcelona durant la República abans del 19 de juliol, Aisa en parla ben poc i només hi dedica dinou pàgines en un primer capítol que titula “Preàmbul”. És evident que la feina de l’historiador té un altre centre d’interès i aquest no és altre que la revolució que durant la guerra del 36 al 39 es viu i es dóna als Països Catalans i en aquest cas concret a la ciutat de Barcelona, vista en aquest cas, i aquest és el punt més interessant del llibre, des de la institució de l’Ajuntament barceloní, però no només, ja que l’autor, gran coneixedor de la història de les classes populars barcelonines i de la ciutat sencera com ha demostrat en altres llibres, construeix un quadre social completíssim que mai no deixa aïllades les decisions polítiques que es prenen a l’Ajuntament i que condicionen el devenir local. En les obres d’Aisa, i en aquesta de forma especial, tot és emmarcat en un gran fresc total que inclou la societat, els entreteniments, el teatre que es veia a la ciutat, les festes que s’hi feien, les personalitats que s’hi movien... Barcelona bull a les pàgines d’aquest llibre enmig d’una revolució que alhora té com a objectiu guanyar la guerra contra el feixisme.

A través de “República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)” podem donar respostes a preguntes que alguns ens fèiem de fa temps, estranys com som. Per exemple, el Ferran ens informa de les ordres de l’Ajuntament el 19 de juliol per tal que els dispensaris públics i les farmàcies atenguessin els ferits que hi arribaven, o la reunió dels encarregats municipals amb els empleats del Canyet, l’indret on s’enterraven els animals, per tal que tinguessin cura dels animals morts pels carrers de la ciutat que podien degenerar en focus d’infeccions i malalties; ara ja sabem qui va recollir les mules-barricada que va fotografiar Centelles! No són aquests només els temes que tracta l’autor, ja que a les seves pàgines hi trobarem informacions de tot tipus sobre els refugis antiaeris pels quals Barcelona seria coneguda arreu d’Europa, els bombardejos marítims i aeris, el complexíssim proveïment d’una ciutat amb centenars de milers de persones, la solidaritat amb la resistència de Madrid i el poble germà d’Euskadi, el finançament de tot plegat, les tensions pels Fets de Maig, els canvis d’alcalde, de regidors, etc. Les fonts d’on s’extreuen les dades són nombroses i complementàries, de la premsa del moment als diaris de sessions, actes, memòries, llibres d’història general, específics... tot té la seva datació i els seus referents.

A les pàgines de “República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)” també hi trobarem una espectacular desfilada de personatges tant nacionals com internacionals, aquests darrers visitants de la ciutat, alguns atrets per la revolució que es desenvolupava al país i altres defensors del règim legal republicà davant del feixisme que començava a veure’s com un perill a nivell mundial. Entre aquests hi podem trobar des d’escriptors com Hemingway o Nicolás Guillén fins a destacades figures de la política mundial com Indira Ghandi o Nehru, acompanyats per un joveníssim i desconegut en aquell moment John F. Kennedy. I, evidentment, hi tenen una presència destacada els personatges locals, començant per dos figures diferents però alhora abnegades en el seu treball per la ciutat, com són l’alcalde Carles Pi Sunyer i el regidor de Cultura Víctor Colomer.

Ja per tancar la ressenya i superat per la impossibilitat de ser exhaustiu davant d’una obra d’aquesta magnitud, m’agradaria que aquest no fos un llibre d’aquells de citar i de tenir guardat a les prestatgeries. Que la seva mida no us faci por. Llegiu-lo! És accessible si el tema us interessa, perquè a banda de les dades hi ha la saviesa d’escriptor de l’autor, cada dia més esmolada, de donar la informació ben embolcallada, acompanyada de detalls i narracions que no fan indigesta la lectura sinó tot el contrari. Una gran llibre que, sense voler caure en tòpics tronats, seria de lectura obligada per a totes aquelles i aquells que, des de la participació institucional o des de l’activisme de carrer, aspiren a transformar la seva ciutat, sigui aquesta Barcelona o qualsevol altra de les moltes que han estat revolucionàries perquè la seva gent ho ha estat.

Jordi Martí Font és coordinador de la revista "Catalunya"