CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els barris amplifiquen una vaga general que supera les previsions

Dissabte, 9 octubre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Redacció Directa

Els Mossos detenen un total 59 persones a Catalunya i desallotgen il·legalment el Banc Reapropiat de la plaça Catalunya de la ciutat de Barcelona.

El sector industrial i el carrer esdevenen els protagonistes principals de la vaga general.


Barcelona va esdevenir la capital de la vaga general. Comitès de barri, assemblees locals i iniciatives socials van desbordar les previsions inicials de l’impacte de l’aturada general i van situar la ciutat com l’epicentre més dinàmic de la protesta contra la reforma laboral i el pla d’austeritat neoliberal, dissenyat per l’executiu espanyol sota el dictat dels mercats financers internacionals. Malgrat la ingent campanya política i mediàtica contra la setena vaga general des de 1978, milers i milers de persones van optar per secundar la vaga i van prendre el carrer.

Perquè, al costat de la buidor de polígons industrials, de la paràlisi
quasi total del transport o dels serveis mínims decretats als serveis
públics que reflectien l’aturada laboral, els carrers de la ciutat van recollir
el malestar social i les veus de la protesta alternativa, més enllà de la convocatòria del sindicats de la concertació.

Va ser una vaga, doncs, de moltes vagues, però que es va caracteritzar
per dos aspectes neuràlgics: l’elevada incidència industrial i l’ampli seguiment al carrer, particularment als municipis més colpejats per la crisi, com ara Torre Baró, on el seguiment va fregar el 100%.

Així, mentre el trànsit de Barcelona es reduïa un 38%, Catalunya va
marcar el rècord de davallada del consum elèctric amb un descens del 25% (16% a la resta de l’Estat) i va situar els fluxos energètics en els paràmetres d’un dia festiu. L’escassa distribució de diaris i la vaga a TV3, Catalunya Ràdio, EFE i ACN també van contribuir a reforçar el clima d’aturada.

Piquets de barri

Arrencada la vaga a les 00.00h., els primers efectes ja es van notar als serveis d’escombraries i per l’aparició dels primers piquets nocturns als
barris de la Ribera (Ciutat Vella), Llucmajor (Nou barris), Poblenou, Gràcia o Sants, on es van dur a terme 225 accions de sabotatge i siliconatge en suport a la vaga general. Poques hores després, mentre l’aturada a SEAT ja era total, el bloqueig de Mercabarna i les cotxeres de TMB van esdevenir els nous focus de l’acció dels piquets.

El matí va prosseguir amb talls col·lectius als principals accessos viaris
a la ciutat: a Can Dragó, a la Meridiana, a la Gran Via, a la Diagonal, al
túnel de la Rovira o a la ronda del mig a l’alçada de la plaça Lesseps, amb una barricada de pneumàtics amb foc que va blocar la ronda en tots dos sentits.

El tancament parcial del petit comerç i l’hostaleria –sectors on la vaga va
registrar menys seguiment– i també de mercats municipals i supermercats va ser conseqüència directa de l’acció decidida dels comitès de Ciutat Vella, Sant Andreu, Vallcarca, la Barceloneta, el Poblenou, Sants, Nou Barris, el Clot o Gràcia, barris on els piquets
van ser particularment actius. Cal destacar que, durant l’acció dels
piquets al barri de Gràcia, la neonazi llibreria Europa va ser assaltada i destrossada per desenes de persones.

A aquest protagonisme del teixit social, hi va contribuir de forma destacada l’ocupació, el dissabte 25 de setembre, de la històrica i cèntrica seu del Banc Espanyol de Crèdit, al cor de la plaça Catalunya, després que una manifestació de 1.500 persones recorregués el centre de la ciutat. En el decurs de l’ocupació dotze escaladors van despenjar una enorme pancarta on s’hi podia llegir “La banca ens asfixia, la patronal ens explota, els polítics ens menteixen, CCOO i UGT ens venen. A la merda”. Durant la reapropiació del banc es va presentar el Moviment del 25, un nou espai social que ha aplegat sinergies socials
al voltant de les resistències a l’actual crisi capitalista i que, durant
cinc dies, ha esdevingut un espai de coordinació de les lluites socials més enllà de la vaga general, juntament amb l’Assemblea de Barcelona.

La vaga general també va aconseguir establir una còmplice coordinació
en l’àmbit de la contrainformació, amb la constitució de l’Agència Informativa 29-S per part de vint mitjans lliures –la DIRECTA entre ells– amb un centenar de corresponsals, més de 420 teletips emesos i 24 hores de difusió radiofònica ininterrompuda.

Confrontacions permanents

A partir de les dotze del migdia del dia 29, però, quan els piquets dels diferents barris es van reunificar a la plaça Catalunya i van aplegar més de 4.000 persones, la tensió policial va començar a protagonitzar la jornada de lluita al carrer. Amb la Rambla bloquejada, el piquet de piquets va provar d’accedir al Raval des de la plaça Universitat, on es van produir les primeres càrregues. Durant els primers enfrontaments, un cotxe patrulla de la Guàrdia Urbana va ser incendiat.

L’aparició d’un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil va provocar una escampada general i carreres per tota la Gran Via, que es van perllongar intermitentment fins que, a un quart de quatre, set furgons policials van irrompre al Banc Reapropiat de la plaça Catalunya i en van esbotzar la porta, després d’obtenir una ordre judicial únicament d’accés i no de desallotjament. Amb l’argument que algunes persones que haurien participat als enfrontaments s’havien refugiat dins l’edifici, els Mossos van filmar i identificar les dinou persones que es trobaven a l’interior i les van desallotjar per la força. Des del terrat contigu de Caja Madrid, agents encaputxats de la DCI dels Mossos van dur a terme tasques de suport.

L’ocupació policial i el desallotjament posterior van generar una tensió
permanent a les rodalies de la plaça Catalunya i noves càrregues per dispersar la concentració de solidaritat que s’havia convocat. El dispositiu de Mossos d’Esquadra de la vaga general estava comandant per Joan Delort i estava integrat per tots els efectius de la Brigada Mòbil -malgrat el responsable, Simon Cayuela, no era present perquè acaba d’anunciar que plega-, les ARRO i la Divisió d’Informació. El dispositiu, àmpliament desbordat durant tota la jornada, va tornar a protagonitzar,
des de les 6 de la tarda, nous i durs enfrontaments amb grups de manifestants, que van arrencar a la Gran Via i es van estendre per la Via
Laietana, la catedral, el Born i el barri Gòtic fins passades les nou del vespre. L’actuació policial deixa un balanç repressiu provisional de 59 detinguts a Catalunya: 42 a Barcelona, 6 a Mataró, 5 a Manresa i 3 a Cornellà de Llobregat.

Mobilitzacions de cloenda

A la tarda, les manifestacions van posar el punt final a la vaga general.
La CGT va aplegar 8.000 persones i la CNT, 3.000, mentre la manifestació unitària convocada pels sindicats CCOO i UGT va aplegar milers de persones –400.000 segons fonts sindicals i 130.000 segons la Guàrdia Urbana– al Passeig de Gràcia. Tot i així, la lectura del manifest per part del cantautor Gerard Quintana va ser boicotejada per desenes de persones que cridaven consignes contra el pactisme sindical. Totes les centrals sindicals, de la CGT a la IAC, passant per la Intersindical CSC o la COS, s’han felicitat pel resultat de la vaga.

Qui també feia balanç, ahir mateix i des de l’altra banda de l’Atlàntic,
era The Wall Street Journal, que a la seva edició digital apuntava: “Una
vaga paralitza Espanya” i assenyalava que “els inversors estan nerviosos i temen una reacció popular que podria fer fracassar el procés de reforma” si es modifiquen les reformes laborals imposades.

La reforma imposada pels mercats financers el passat maig després
que l'executiu espanyol rebés les trucades d'Obama, Angela Merkel i els
mandataris xinesos no altera pas la radiografia antisocial de com s'ha arribat a la quarta vaga general de 24 hores. Amb uns bancs que han acumulat 130.000 milions en beneficis des de 2003; amb uns dividends borsaris de 32.000 milions repartits l'any passat; amb una previsió de 44.000 milions en guanys per 2010 per a les empreses de l'IBEX35; amb un frau fiscal que llinda els 100.000 milions anuals; amb 67.000 milions d'euros de les arques públiques orientades a salvar la banca i amb una despesa militar -entre pressupost i contractes d'armament- que s'apugen a més de 50.000 milions. Són les xifres del cop d'estat econòmic, del frau financer i de la fira d'estafes borsàries contra el
que ahir, a centres de treball, barris i carrers, es va aixecar bona part del país.


BARCELONA • LA PROPIETAT DEL BANC OKUPAT ESTÀ IMPLICADA EN CORRUPCIÓ

Entre el ‘cas Malaya’ i el 29-S: banquers i desallotjaments

Oriol Cases / Directa

L’empresa Andybal, propietària de l’antiga seu de Banesto, està participada en un 80% per Andrés Ballester Ríos (Edificaciones
Calpe) i en un 20% per Carlos Monteverde Mesa (Monteverde
Grupo Inmobiliario). La família Monteverde està imputada en el cas Malaya per haver facturat 42 milions d’euros a l’Ajuntament de la
Marbella de Gil per projectes que mai no es van desenvolupar. Andrés
Ballester, membre de la junta directiva de l’Associació Valenciana d’Empresaris, es troba darrere dels polèmics projectes Gemelos28 i
Puentes del Algar a la costa llevantina.

Vivirenuno.com

El 2007, Monteverde va comprar l’edifici de la plaça Catalunya per 110
milions d’euros als germans Francesc i Jaume Garriga Miró. Pocs
mesos després, Monteverde va arribar a un acord (del qual es desconeixen les condicions) amb l’empresari valencià Andrés Ballester per crear la societat Andybal i convertir “la millor cantonada de Barcelona” en 52 pisos de superluxe amb pàrquing i piscina. Els més senzills es venien a 1.050.000 euros. Aquesta enèsima operació especulativa sobre l’edifici es va finançar amb una hipoteca de 96 milions d’euros concedida per Bancaja i Banco de Valencia.

Monteverde fa fallida

Monteverde, que el 2007 tenia en marxa 29 projectes por un valor total de 1.200 milions d’euros, va presentar concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) el gener de 2010. El deute de l’empresa
amb Banco Madrid i el banc alemany Eurohypo supera els 170 milions
d’euros.

L’abril de 2010, veient la manca d’acord amb els bancs, el jutjat va
declarar la fallida de l’empresa i va nomenar administradors concursals
per evitar l’elevat risc de tripijocs.

Apple s’acosta al Passeig de Gràcia

A principis d’aquest estiu, malgrat la fallida d’un dels seus socis, Andybal
aconsegueix vendre la planta baixa de l’edifici i el soterrani a la família valenciana De Andrés. Aquests empresaris, dedicats al mon de la restauració, van pagar 53 milions d’euros per 2.500 metres quadrats i una opció de compra preferent sobre la primera planta. Els De Andrés, assessorats per la consultora Ascana, pretenen llogar el local per 300.000 euros mensuals.

Casualment, quan l’edifici portava menys de 48 hores ocupat, diversos mitjans de comunicació es van afanyar a publicar que s’estaven “ultimant els detalls” per tancar un acord amb Apple, que llogaria l’espai
durant deu anys per 3,8 milions d’euros anuals.

Tal vegada, les xifres astronòmiques i els múltiples interessos que es mouen al voltant de l’anomenat Banc del De$crèdit ens poden ajudar
a entendre els perques del desallotjament il·legal d’aquest espai okupat que es va viure la tarda del 29 de setembre a la plaça Catalunya.

El descrèdit ha tingut sis propietàries diferents en set anys

L’any 2003, Banesto va vendre l’edifici de la plaça Catalunya, sense
l’oficina bancària a peu de carrer, per 62 milions d’euros. L’empresa
compradora, la Sociedad de Gestión e Inversión en Proyectos Inmobiliarios SL, estava participada al 50% per el promotor Antoni Marín Herrera i la Caixa d’Estalvis del Penedès.

L’any 2005 els germans Francesc i Jaume Garriga Miró van comprar
l’edifici per 83 milions mitjançant la societat patrimonial Kdinfo2000
SL. Un any després, els Garriga Miró van arribar a un acord amb Monteverde, que va pagar 110 milions d’euros i va absorbir Kdinfo.

En resum, Antoni Marín Herrera i la Caixa del Penedès es van embutxacar 21 milions d’euros i els germans Francesc i Jaume Garriga Miró 27 milions d’euros més.

>>> Article extret del núm. 198 el Setmanari Directa

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció