Els beneficis de la corrupció

Les darreres setmanes han sortit a “flotació” diferents casos de corrupció econòmica. La primera impressió és que es tracta només de "la punta d’un iceberg". Recordant Arquímedes, podem dir que surten a “flotació” perquè són prou voluminosos i perquè a "les profunditats" hi ha moltíssima més corrupció, que és la que provoca l'empenta cap amunt. Podem preguntar-nos si és positiu o negatiu, en el camí de la transformació social, el fet de "posar en evidència" els casos de corrupció. Es a dir, la denúncia de la corrupció pot considerar-se una eina transformadora? La resposta immediata és que aquesta denúncia i els processos judicials -si arriben a existir- són elements positius de transformació del sistema. No obstant això, si falta una anàlisi lúcida, pot desviar l'orientació d'una estratègia que pretén ser transformadora.

Considerar que el sistema d'"economia social de mercat" (mercat i suposada sensibilitat social) es veu sotmès a crisis periòdiques o que la situació econòmica i social s’està deteriorant a causa de l'actuació d'agents corruptes i oportunistes, que aprofiten en benefici propi esquerdes legals, institucionals o administratives, implica assumir, en conseqüència, que si s'aconseguís denunciar les corrupcions existents, condemnar els corruptes i eliminar els buits legals que permeten la corrupció, el sistema econòmic no es deterioraria i assoliria el benestar per a tothom.

Però, on és la línia que separa la corrupció de la "no corrupció"? Qui la traça, aquesta línia? N'hi ha prou amb una estratègia de correcció de línies com, per exemple, potenciar una llei de transparència?

La corrupció no prové de desajustos ni distorsions de l'economia de mercat capitalista, sinó que és el resultat natural del seu funcionament. Fins i tot es pot pensar que la corrupció es troba a l'arrel, als fonaments de l'economia de mercat. Expressat en termes teòrics podem dir que, d'una banda, una part important (potser la totalitat) de l'acumulació primitiva, tant des de la perspectiva temporal com des de l’estructural, es realitza mitjançant la corrupció. D'altra banda, la corrupció compleix la funció de redistribució dels guanys entre els agents del capital ja que la distribució primera està lluny de ser acceptada indiscutiblement per tothom. És a dir, la corrupció posa de manifest la lluita intraclasse per apropiar-se dels guanys derivats de l'explotació de la força de treball. Quan els representants del capital no arriben al consens (gairebé mai hi arriben) aquesta lluita deriva cap a acords parcials per establir formalment unes regles de joc (certa legislació mercantil, noves institucions).

En aquest procés de la formalització de les regles de joc no està absenta la necessitat de legitimar el sistema davant la resistència de la majoria de la població, establint, per exemple, sistemes de fiscalitat o redistribució formal en benefici de sectors més amplis de població. En aquest context, és possible que alguns agents del capital aprofitin debilitats i buits legals o administratius per apropiar-se de parts de guany. Són corruptes? Des del punt de vista dels qui han forjat aquelles institucions o regulacions, per ser qualificats com corruptes hauran de ser imputats i sotmesos a processos de resultat incert.

Resumint, els actuals casos de corrupció condueixen a dues conclusions:

La primera: el terme corrupció i la qualificació negativa dels seus continguts són conceptes molt relatius perquè depenen d'unes normes, lleis i institucions establertes en una societat dividida. Des d'aquesta perspectiva podríem parlar de corrupcions "legals" o "legalitzades". Un esforç per aproximar les línies vermelles de la corrupció a un nou sistema de valors seria transformador.

La segona: L'última causa del deteriorament econòmic i social no es troba precisament en els corruptes (que també hi contribueixen) sinó en un sistema que en si mateix genera incentius per a la corrupció i que s'alimenta d'ella.

Al capdavall, els regals, els diners i la resta d’actius financers o reals, utilitzats per corrompre, procedeixen de l'apropiació o despossessió de l'excedent, és a dir, de l'explotació de la força de treball per part del Capital.

* Benjamí Bastida, del Seminari d’Economia Crítica Taifa. Article publicat al web del setmanari Directa

http://www.directa.cat/noticia/els-beneficis-corrupcio