Els comptes de la lletera… nuclear
El dèficit
El govern socialista acaba de protagonitzar una nova volta de rosca, en la cada vegada més malferida economia domèstica del ciutadà del carrer. En el dia dels innocents l'administració pública ratificava una nova pujada de la factura de la llum d'un 9,8%, a la qual caldria afegir-li el 2010, l'increment del 4,8% del mes d'octubre i l'augment de l'IVA al juliol. No es tractava doncs d'una innocentad,a i el disposar d'un mercat elèctric liberalitzat, com es dedueix, no ha beneficiat en res al consumidor que seguirà estrenyent-se més el cinturó.
Aquest nou sablazo de ZP i les seves circumstàncies, ha originat oceans de bytes en forma de documents i articles de diversa índole, que han resultat molt contradictoris depenent de la font que es consultés. No obstant això es coincideix que la factura de la llum s'ha incrementat perquè també ho ha fet “el dèficit elèctric” fins a punts insostenibles. I és que des de l'any 2000, en l'estat espanyol no es paguen tots els costos derivats de la generació, transport i distribució de l'energia elèctrica. El govern del PP va congelar les tarifes i el consum es va disparar durant els anys en els quals aquest país va viure sota els efectes del LSD desarrollista. Aquesta mesura populista i a curt plaç va pretendre mantenir la inflació però al seu torn va generar un “dèficit elèctric” que per a aquest any oscil·lava els 20.000 milions d'euros. Toca pagar.
Les renovables en el dèficit
Si bé existeix cert consens al relacionar l'increment de la factura de la llum i el “del dèficit elèctric”, les opinions comencen a divergir quan es tracta d'assenyalar els factors que van propiciar aquest augment del dèficit. Entre les moltes hipòtesis, una que ha sonat amb bastant força durant aquests dies apunta a les energies renovables com principal causants de l'augment.
Per a visualitzar-lo millor, cal tenir en compte que de cada de 100 euros que es paguen en una factura normal, 53,8 corresponen a l'energia consumida (34,4 de generació, 4,3 de transport i 15,1 de distribució); 18,2 a primes a energies renovables, 16,5 a impostos, 5,7 anualitats del dèficit elèctric, 2,8 en compensacions extrapeninsulars i 4 de programes d'estalvi i altres ( http://www.levante-emv.com/economia/2011/01/02/claves-subida-luz/770315.html ). Amb aquestes xifres i sense major informació, es pot entendre que l'electricitat d'origen renovable es paga com “energia consumida” i a part rep una prima extra de gairebé el 20% del total.
Sobre la base d'aquestes dades molts han titllat les energies renovables -sobretot la fotovoltaica- de poc competitives, cares i de ser les causants de l'augment del dèficit, mentre que paral·lelament, s'ha escoltat també que l'energia nuclear és molt barata per a la ciutadania. I amb aquestes dades sense més, efectivament les renovables resultarien ser molt costoses i la nuclear una ganga, però, per a acostar-nos més a la realitat, cal tenir en compte certes dades que s'han diluït per art de magia.
Despeses externalitzades
Per a començar i encara que sembli contradictori, són molts els grups ecologistes que estan en contra de l'actual sistema de primes que reben les energies renovables. Carlos Bravo, responsable d'Energia de Greenpeace, no està en contra que les renovables percebin ajudes estatals per a afavorir el seu enlairament tecnològic -de la mateixa manera que altres fonts d'energia les reben i les van rebre en el seu moment- però advoca per un sistema on cada font d'energia computi tots els seus costos sense primes que els alterin. Però tots els costos, sense excepció.
Mentre això no succeeixi, l'energia nuclear seguirà sent molt barata perquè la construcció de les centrals ja es va amortitzar. Fa anys que la ciutadania les va pagar a través de la factura elèctrica i actualment no es computa dit valor.
Entre els costos que haurien o hauran d'incloure's en l'haver de la nuclear, estan els derivats del desmantellament de les centrals i la gestió dels residus. Càlculs recents els quantifiquen en 13.600 milions d'euros fins a l'any 2070, i a partir d'aquí ningú ha fet les previsions amb el que els nostres néts ja s'apanyaran. De la mateixa manera, serà l'estat o la ciutadania a través de la tarifa, qui sufragaran la major part del fons que es pretén crear per a pagar els danys en cas d'accident nuclear. Un text legal que es debat actualment i que no és definitiu, estableix que les companyies han d'assegurar una quantitat estipulada en 1.200 milions d'euros per a plantar cara a les despeses i indemnitzacions derivats d'un accident nuclear. La xifra és alta però clarament insuficient perquè si l'accident fos molt greu, possiblement amb 1.200 milions no hauria ni per a pipes. A pesar d'això, cap asseguradora vol assumir aquesta quantitat pel que ja us podeu imaginar-se qui l'acabarà abonant en la seva major part.
Per tant, és l'energia nuclear barata? Per a les empreses elèctriques sí… mentre l'estat les construeixi, reculli les escombraries nuclears i asseguri els seus perillosíssims riscos; i elles només hàgin de generar-la, llegir els comptadors, passar la factura i proclamar als quatre vents les bondats d'aquesta energia i del neoliberalisme globalitzador.
És l'energia nuclear barata? Com m'apuntava Carlos Bravo, en l'any 1997 va finalitzar la moratòria nuclear i ningú ha projectat cap nova central a Espanya. Si és tan barata i ecològica, per què no? Per què en aquest període de temps sí que s'han estudiat més de 40 tèrmiques, s'han creat desenes de parcs eòlics… i cap nuclear?
Potser la resposta a aquesta pregunta la tenim a Finlàndia, l'únic país a Europa occidental, al costat de França, que construeix actualment un reactor nuclear. El projecte va iniciar-se el 2005 amb un valor inicial de 3.000 milions d'euros i un temps benvolgut d'execució de 4 anys. Però a dia d'avui, el cost supera els 5.000 milions i l'engegada es preveu per a 2012. La central finlandesa tindrà 1.600 megavats. A Espanya, la potència instal·lada actualment amb els reactors disponibles supera els 7.500. Per tant, construir noves centrals nuclears amb una potència similar a l'existent, suposaria un sacrifici econòmic tan gran que cap multinacional privada s'atreveix amb elles. Que sigui l'estat qui assumeixi amb la inversió com Espanya va fer en els 70 i ara fa la Xina.
A més, fins a 2009 i segons la font consultada, l'Agència de Seguretat Nuclear de Finlàndia, havia trobat fins a 1.500 problemes relacionats amb la seguretat i encara s'estava a l'espera de més correccions. El retard impedirà que Finlàndia compleixi amb les seves reduccions de C02 estipulades en el protocol de Kioto. ( http://www.elpais.com/articulo/economia/global/Finlandia/vuelca/nuclear/elpepueconeg/20090719elpnegeco_1/Tes )
És l'energia nuclear barata? Com s'ha dit, externalitzant cap al poble els seus gruixuts costos i riscos humans i ambientals, sí ho és. Perquè una vegada externalitzades i amortitzades les despeses principals, la generació d'electricitat nuclear és molt barata i després -ull a la dada- Endesa, Iberdrola i companyia la venen molt més cara en el mercat, mantenint així el seu lucratiu negoci. Heus aquí el per què tot són benediccions per a l'energia nuclear, però sense atrevir-se ningú a construir un nou reactor. I heus aquí el per què volen allargar la vida útil de les existents.
Són les energies renovables cares? Amb l'actual model de primes criticat fins i tot pels ecologistes sí, però en part es necessiten perquè són relativament noves i necessiten promocionar-se, expandir-se i créixer tecnològicament.
Són les energies renovables cares? Al comparar tots els costos de tots els models no és la més cara, perquè altres fonts externalitzen alguns dels seus costos i també reben subvencions i primes. L'energia eòlica ja és competitiva i com va indicar al maig passat Nabuo Tanaka, director executiu de la poc ecologista Agència Internacional de l'Energia: “L'energia solar fotovoltaica en les llars serà competitiva en cinc anys. Arribarà a la paritat de la xarxa (quan és tan barat produir-la a casa com comprar-la) l'any 2020, però en països com Espanya es pot arribar-hi fins i tot el 2015”. ( http://www.elpais.com/articulo/sociedad/anos/energia/solar/casa/sera/competitiva/elpepisoc/20100512elpepisoc_5/Tes )
Per tant, més aviat que tard es podran suprimir les primes en les renovables i, segurament, amb una quantitat de diners menors a la suma dels costos que van generar i generaran altres models energètics (i que també paguem tots), l'estat espanyol comptarà amb una font d'energia inacabable, neta, segura, que no genera residus perillosos, que no necessita assegurar danys per accidents, que no es posa a tremolar quan puja el petroli o el gas, que no provoca canvis climàtics, que no necessita comprar bons d'emissió de carboni, que no és una amenaça per al medi ambient i que no és un dels molts focus de contaminació atmosfèrica… raó per la qual moren a Espanya prematurament i per malalties respiratòries, prop de 22.000 persones a l'any. La salut pública és, un drama per a la societat i una altra despesa externalitzada per a les empreses, que les renovables no generen tret que caigui en el cap d'algú una placa solar o l'hèlix d'un generador eòlic.
I mentre al poble li pugen la tarifa, es posen en dubte les energies renovables i l'estat sufraga altres costos derivats de la generació d'energies brutes; el 2009 Endesa va guanyar 3.430 milions d'euros, Iberdrola 2.824 milions i Gas Natural-Fenosa 1.190. ( http://www.escolar.net/MT/archives/2010/12/el-populismo-electrico.html ) D'aquests 1.190 milions, 126.000 seran per a pagar a Felipe González per aconsellar a Gas Natural-Fenosa o el que és més segur, per a mantenir xerrameques i compadrejos amb els seus col·legues del PSOE en la Moncloa i el Congrés. Per aquí seria més fàcil albirar l'increment del “dèficit elèctric” per a entendre la X de la recent pujada tarifaria.
* Vicent Boix. Escriptor, autor del llibre “El parque de las hamacas”. http://www.elparquedelashamacas.org