Els diners hi són, però de moment fora del nostre abast
Hi ha una certesa instal·lada en molta gent que no hi ha diners i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitat. Escric instal·lada no en un sentit pejoratiu per a les persones, també podria haver escrit embotida, establerta, repetida fins a la sacietat per la majoria de mitjans. No obstant, qualsevol observador quotidià de la informació es troba amb fets que posen en qüestió la solemnitat i la veritat d’aquestes opinions.
El Banc Central Europeu ha posat en circulació un bilió d’euros. Ho ha fet en dues tongades (el desembre passat i a finals de febrer) Tot i que és un banc central emparat per la constitució europea no és un banc al serveis dels europeus. No ja de les persones, tampoc dels seus governs estatals, nacionals, regionals, comarcals, municipals... Tampoc de les seves associacions, onegès, organismes... No.
Aquest bilió d’euros (que no calculo en pessetes perquè me quedaria sense espai per a l’article) s’ha posat a disposició de les entitats bancàries europees al inigualable interès de l’1%. Sí, has llegit correctament: 1%.
No s’ha fet una selecció prèvia, no s’han tingut en compte els antecedents de les entitats bancàries i, especialment, no s’han fet indicacions de a què havien d’anar destinats aquest diners. Es tracta de generar confiança en el sistema financer diuen; i li donen més benzina als piròmans.
Algunes d’aquestes entitats bancàries han tapat els seus forats, han donat més indemnitzacions als seus gestors maldestres i incendiaris, han pagat acomiadaments encoberts de prejubilacions a sindicalistes del XIX o han comprat deute públic del seu estat o d’altre a un interès molt superior. També, han continuat especulant.
Però el més singular de les informacions dels mitjans és que més de 700.000 milions d’euros han tornat al BCE. Sí, així de clar. No ho entens perquè te falta capacitat i empatia. Tu pensaves que aquesta operació per aportar líquid als bancs (pobrets, que amb el 1,6 bilions d’euros de diners públics no havien tingut prou) era per generar crèdit barat i ocupació i consum. Ah! Com pots desbarrar tant? No és moment d’alegries! I es tornem a refugiar en papà BCE fins que arribin els bons temps en què es pugi especular fins a fer saltar la banca i tornem a començar per bingo.
I tu, ciutadà de bona voluntat, te preguntes com has pogut generar un forat econòmic semblant sortint a sopar i al cine no totes les setmanes, organitzant a casa els aniversaris de la teva gent estimada?
* Emili Cortavitarte és Secretari General del Sindicat d'Ensenyament de CGT Barcelona