Els diners que la sanitat pública paga a la privada ha crescut un 52% en 10 anys: 7.600 milions d’euros l’any

Els diners que la sanitat pública paga a la privada ha crescut un 52% en 10 anys

La privatització sanitària té múltiples camins: des de l'adjudicació d'hospitals fins als concerts per fer proves diagnòstiques, tractaments o intervencions quirúgiques

Cap regió és aliena a la utilització de mitjans privats per les seves xarxes de salut, que ja representa el 10% de la despesa sanitària pública espanyol

La sanitat pública paga cada vegada més a la privada. Uns 7.600 milions d'euros l'any. Suposa un 10,5% de la despesa sanitària pública que suma 72.000 milions anuals. Les dades del Compte Satèl · lit de la Despesa Sanitària del Ministeri de Sanitat recullen un augment d'aquesta partida de 2.599 milions (un 52%) des de 2002 a 2011.

Però, a què ens referim quan parlem de privatització de la sanitat i entrada d'empreses en l'assistència dels ciutadans? Les vies de transvasament de diners públics al sector sanitari privat són variades. Cada Administració defensa la seva realitat i no deixa de subratllar l'etiqueta de "sanitat pública", ja sigui aquesta servida per mitjans propis, concerts, convenis o concessions a contractistes.

L'Institut per al Desenvolupament i la Integració Sanitària (IDIS) ha ordenat aquestes despeses per comunitats autònomes i tipus de pagaments des dels pressupostos de Sanitat a les empreses privades del sector. El IDIS és una entitat que defensa l'entrada de les clíniques privades com "eix de sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut", segons el seu secretari general Juan Abarca.

La comunitat autònoma que més gasta en sanitat privada és Catalunya. El seu sistema sanitari transvasa 2.450 milions d'euros a clíniques cada curs, un 24,1% de la despesa. Canàries destina un 10,3% de tot el seu pressupost sanitari a mitjans privats (286 milions d'euros). Madrid i Balears estan ambdues per sobre del 8% amb 713 i 112 milions respectivament. A Andalusia, es paga molt a empreses privades de sanitat (446 milions d'euros), però suposa un 4,7% de tots els diners destinats a la salut. En els últims llocs del rànquing autonòmic en termes relatius estan Aragó (4%), Extremadura (4,3%) i Cantàbria (4,5%).

El panorama és un embull de fórmules de contractació, cessió, concert i encomanes en la qual s'imposa una mirada detallada per veure l'abast de la privatització .

Sanitat mixta catalana

A Catalunya, es pot parlar d'un sistema general mixt públic-privat. La Generalitat té convenis singulars amb 31 hospitals privats perquè formin part del Sistema d'Utilització Pública. A més, entre 2008 i 2014 va publicar 495 concursos per al diagnòstic per imatge, les teràpies respiratòries, l'atenció primària o els serveis sociosanitaris.

Aquest esquema obliga les arques públiques catalanes a aportar aquests gairebé 2.500 milions d'euros a entitats sanitàries privades. És a prop de la meitat, el 41,8% de tot el que el sector públic paga sector privat a Espanya. Tot i que, des dels 1.298 euros per càpita que Sanitat invertia en 2012, el Govern ha rebaixat la partida a 1.095-i el conseller Boi Ruiz reconeix que la xifra ideal són 1.500 euros-, la taxa de creixement del pagament a entitats privades ha estat en el 2,1% anual des de 2002 a 2011.

Els contractistes entren a escena

Sens dubte, la polèmica i preocupació ciutadana sobre la privatització sanitària s'ha aguditzat especialment amb el procés d'entrada d'empreses contractistes en la gestió directa de la sanitat. Tant amb la concessió de la gestió no mèdica de centres com els contractes complets que assignen a empreses privades la construcció, administració i gestió sanitària d'hospitals de la xarxa pública. Les societats privades han vist com el seu negoci s'ampliava a la xarxa pública espanyola en els últims anys.

La Comunitat Valenciana : és la pionera en l'adjudicació integral sanitària a contractistes. Cinc departaments de salut estan així gestionats. Sis empreses (Ribera Salut, ACS, Lubasa, Sanitas, DKV i Asisa) es reparteixen en diferents percentatges cinc hospitals de la següent manera:

Alzira (Ribera Salut, ACS i Lubasa): 143400000 a l'any per a l'assistència de 227.000 persones; Hospital de Dénia (DKV i Ribera Salut): 94,8 milions per a 150.000 ciutadans; Hospital de Torrevella (Sanitas): 123 milions per 195.000 alacantins; i Hospital de Vinalopó (Ribera Salut i Asisa): 101 milions.

Les assignacions s'incrementen en el mateix percentatge que el pressupost de Sanitat elaborat pel Govern regional. València li ha ficat una accelerada a la despesa pública en sanitat privada a un ritme de creixement del 10,9% . Gasta 442 milions a l'any (un 6,6% del seu pressupost). "A la Genertalitat li ve molt bé i les concessionàries han de fer veritables esforços perquè els surtin els comptes", ha analitzat el director general d'IDIS, Manuel Vilches, deixant clara la seva visió sobre aquests models.

Madrid: el Govern del PP ha impulsat les partides de diners públics cap a mitjans sanitaris d'empreses. Un 13,7% més de mitjana en deu anys. El 2011 es van destinar 714 milions d'euros (un 8,5% del pressupost total). L'estudi de IDIS parla de "interdependència" entre els sistemes sanitaris públic i privat.

Hi ha quatre hospitals nascuts com a concessió per a contractistes: Infanta Leonor (de IDCSalud) amb un cànon de 33 milions; Torrejón (Sanitas, Asisa, Bankia, Concessia i FCC) amb un 110.200.000; Móstoles (IDCSalud) amb pagament de 107.100.000 i Collado Villalba. Aquest últim centre no ha estat posat en marxa perquè l'Executiu de Ignacio González considera que no pot afrontar el pagament del cànon, encara que sí s'abona 11 milions a l'any en concepte de manteniment).

Concessions també existeixen a Canàries, que el 2013 va llançar un concurs per a l'hemodiàlisi a Gran Canària i Lanzarote per 35 milions d'euros per a cinc anys. Les illes són la segona regió que assigna més recursos a la sanitat privada respecte al seu pressupost: un 10,3% i 286 milions a l'any.

Els concerts versus la infrautilització de mitjans públics

Gairebé totes les administracions sanitàries-sense importar el color polític que les dirigeixin-concedeixen gran impacte als concerts amb clíniques per dur a terme teràpies o proves (de vegades en detriment dels recursos directes). El 38% de les teràpies de respiració a Madrid són assignades a centres privats. A Galícia és el 23% ia Navarra el 21% del total de tractaments d'aquesta índole. És un nou front de lluita obert contra la privatització sanitària.

En el cas de Madrid, el 73% dels 48 hospitals privats de la regió tenen algun tipus d'acord signat amb el SERCAM. La panòplia dissenyada per la Conselleria de Sanitat abasta múltiples disciplines. Com s'apuntava, els malalts respiratoris depenen en gran mesura de centres privats per als seus teràpies (95 milions d'euros en concursos entre 2008 i 2014). Se li sumen, a més, les proves diagnòstiques que es deriven a l'hora de fer ecografies o mamografies. Un model que pot esquerdar quan l'administració no arriba a acords que satisfacin les seves estretors financeres, com va passar el 2013 quan es van aturar milers de mamografies del Programa de detecció precoç del càncer de mama a Madrid.

També a l'hora de intentar baixar les llistes d'espera quirúrgiques, algunes comunitats han apostat fort per la derivació a hospitals d'empreses. Així, a Castella i Lleó han arribat al 51%; a Castella-la Manxa al 34% ia Aragó al 19% de l'activitat. A Castella i Lleó van haver de tornar a aquests concerts el 2013 després de no poder gestionar les llistes amb els mitjans públics un cop suprimides les activitats extraordinàries de tarda als hospitals. Igual li va passar a València. Marxa enrere i nou flux de diners a clíniques privades davant l'embús. A Castella-la Manxa estan recorrent a trasllats a altres regions per intervencions dels seus pacients.

Els convenis

El sistema de convenis és una manera habitual que els impostos abonin la prestació de serveis sanitaris en centres privats. El conveni fa que els ciutadans puguin acudir als hospitals a rebre els seus tractaments. Andalusia destaca en aquesta fórmula amb 17 centres conveniats. Cinc d'ells pertanyen a l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu-sis al grup José Manuel Pascual. També amb Creu Roja Espanyola.

Aquest sistema és el que utilitza el Partit Popular per assimilar els processos privatitzadors com el de Madrid amb altres regions. Com va dir el vicesecretari popular Carlos Floriano fa poc més d'un mes, "està vigent en altres comunitats autònomes com Andalusia i Catalunya". El flux de pacients andalusos està controlat pels hospitals públics i les seves Unitats Provincials de Gestió.

L'informe del IDIS ressenya que "no es disposa d'informació pública quant a la remuneració obtinguda per part dels grups privats amb aquests convenis". Andalusia gasta 447 milions d'euros en donar cobertura pública amb mitjans privats (un 4,7% del total). També apareixen amb aquestes fórmules el País Basc, Galícia, Illes Balears i Astúries.

La Comunitat de Madrid va signar un concert singular amb la Fundació Jiménez Díaz (regentada per IDCSalud) per 30 anys per tenir en aquest hospital a població de referència. El 2012 i 2013, Madrid li va abonar més de 300 milions per cada anualitat.

FONT: ELDIARIO.ES