Els fets d’octubre a Catalunya: una oportunitat perduda per a l’alliberament de les classes populars
Ha passat un altre any i, malgrat les promeses d’alguns estaments polítics i socials de no haver- la de celebrar mai més en una Catalunya sotmesa a l’autonomisme, ja som immersos en la Diada de l’11 de setembre. Ara farà 2 anys que es va celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual Catalunya va poder decidir sobre la seva voluntat de seguir o no dins el Regne-Estat espanyol. Dos anys sense que cap de les organitzacions polítiques i socials que el van idear, liderar i desenvolupar hagin fet un sol pas per aplicar i construir el que el poble va decidir.
La CGT Lleida som una organització petita, minoritària i amb menys incidència política de la que voldríem. Som conscients que, tot i els diversos acords congressuals a favor del dret a decidir dels pobles, hi ha, lamentablement, fortes tensions internes en el debat sobre el territori català. Unes tensions que, segurament, van impedir que el posicionament de l’organització fos tant contundent com calia (al nostre parer). No és menys cert que la gestió de tota la fumata blanca plantejada pels gurus processistes no satisfeia, ni de bon tros, les demandes i exigències que com a organització de classe volem.
Tanmateix, tenim clar on va estar bona part de la nostra afiliació els dies previs i posteriors al referèndum, així com el mateix dia 1 d’octubre. Eren als carrers organitzant-se, defensant el referèndum, i patint les agressions feixistes de l’Estat Espanyol. Però també denunciant i criticant la inactivitat del govern autonòmic català i la seva complicitat amb l’Estat Espanyol en qüestió de repressió i de la presa d’algunes decisions.
Amb totes les contradiccions i incoherències viscudes, considerem que l’anomenat referèndum de l’1 d’octubre és una fita decisiva en la presa de consciència de la voluntat d’un poble com a tal. Si la jornada es va acabar desenvolupant, va ser gràcies a la voluntat popular per mantenir els espais oberts. Va ser la gent qui, per sobre de les consignes mediàtiques, es va plantar, es va organitzar i va defensar la seva aplicació. Alhora, la vaga general del dia 3, impulsada per la CGT Catalunya, va ser una oportunitat única (i perduda) per exigir i exercir la sobirania com a classe treballadora. També va ser un exemple de com els dirigents capitalistes- nacionalistes, una altra vegada, traïen les classes populars, segurament per por que el seu status quo es revertís de cop i s’engegués, de veritat, un procés real de sobirania popular.
Un cop més, des de la CGT de Lleida volem reivindicar aquest caràcter popular. Per tant, exigim a les organitzacions polítiques i socials que apliquin el mandat popular emanat de l’1 i del 3 d’octubre. Així mateix, cridem a la població a continuar el procés d’auto-organització que aleshores es va iniciar i sobretot a superar la seva dependència cap a les organitzacions que, des d’aquells dies d’octubre, els han deixat a l’estacada. Nosaltres ens comprometem a continuar aprofundint en el contingut polític d’aquest procés d’emancipació formant-nos i difonent el feminisme, l’ecologisme, l’antifeixisme i l’anticapitalisme, perquè el nou espai polític no esdevingui una mala còpia d’allò que fa temps que intentem superar.
Visca l’11 de setembre! Visca la classe treballadora! CGT LLEIDA
Setembre del 2019
—
Federació Intercomarcal CGT Lleida