CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els fums de VW, un escàndol d’escàndols

Dimecres, 2 desembre, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El juny de 2007, la FESIM-CGT enviàvem cartes a les direccions de les multinacionals de l'auto que fabriquen a l'Estat espanyol, a l'ANFAC i al Ministeri d'Indústria, llavors en mans del PSOE. En aquestes cartes reivindicàvem l'aposta decidida per noves motoritzacions de tecnologia amb emissions 0, per abandonar els motors basats en combustibles fòssils.

La resposta va ser el silenci més absolut. En alguns casos es limitaren a justificar, de paraula, que aquests temes es decideixen en les seus centrals dels Consorcis. A l'Estat espanyol no existeix cap marca pròpia.

La crisi que es van inventar els capitalistes ens va obligar a dedicar tots els nostres esforços a parar ERTO, acomiadaments i reconversions, per la qual cosa aquesta reivindicació va quedar en un segon terme, desgraciadament. Però l'escàndol de la manipulació dels controls de contaminació de motors VW ens ha permès tornar a posar en un lloc d'importància, la lluita per una tecnologia neta.

Un escàndol ple d'escàndols

La CGT, com la plantilla del Consorci VW, estem assistint a un espantall vergonyós. Recentement hem participat al costat de companys i companyes alemanyes de VW, en la 1ª Conferència Internacional dels Treballadors de l'Automoció (CITA), celebrada a Sindelfinguen (Stuttgart), seu de Mercedes i Porsche. Allí hem pogut comprovar que el trucatge de les emissions en els motors diésel, està destapant un escàndol d'escàndols. Al frau mundial de les emissions cal unir altres fets escandalosos com:

- Tot això es coneixia des de fa més de 3 anys i han estat maniobrant entre governs i multinacional, tant a Estats Units com a Europa. Pitjor encara, la sospita planeja sobre la majoria de les empreses del sector de l'automòbil.

- Milers d'alemanys porten temps denunciant que el sindicat alemany (IGMetal, present en el Consell de Vigilància, màxim òrgan de decisió del Grup VW, no va veure res i valoren que la tan lloada cogestió sindical es basa a rebre alguns beneficis a canvi que decideixin els descendents de les mateixes famílies que fundaren VW durant el règim nazi.

- Els governs han incomplit la seva labor de vigilància de les emisions contaminants. Hi ha denúncies, cada vegada més fundades, que l'Administració espanyola no ha realitzat els estudis de mercat en cotxes en ús, que podríen haver descobert el frau.

- La connivència entre petroliers i multinacionals de l'auto queda evidenciada en el 17% d'accions de VW, en mans del govern petrolier de Qatar. Això ha estat, i és, un obstacle perquè el Grup aposti per les energia d'emissió 0 com la pila d'hidrogen, tal com els hem plantejat la CGT, des de 2007.

- També és un escàndol que la resposta dels sindicats oficials sigui la de posar-se al costat de les empreses, amb la demagògia de la defensa de l'ocupació (ells que han signat milions d'acomiadaments). Arriben a defensar el manteniment de les tecnologies com el diésel o la gasolina i abandonen la defensa mediambiental, com han abandonat la defensa de la reducció del temps de treball i altres lluites obreres.

A tot això cal afegir un fet realment històric: Daimler, empresa competidora de VW, ha cedit a una figura rellevant dels seus directius, Christine Hohmann, per salvar al Consorci del cèrcol. Algú que ja va salvar el 2011 a Mercedes-Benz a Estats Units, per corrupció en els preus de les seves accions. Una joia, vaja.

El neoliberalisme porta massa anys usant la política de la por per aconseguir restructuracions i reduccions de costos i mà d'obra. I ho està tornant a fer. Seat està anunciant que no renova contractes a pesar que les conseqüències de l'escàndol VW no es noten en les comandes i les vendes. Una cosa que només pot entendre's com a part del teatre de la por per a la negociació del conveni que ha de començar a primers de gener.

Els capitalistes europeus porten molt temps intentant acabar amb el “privilegi” de la llei VW. Una llei que dóna dret de veto als seus sindicats a Alemanya i que sustenta el sistema de la “cogestió”. Els qui realment dirigeixen el Grup ja han anunciat mesures de retallades de salari (retiren de 6.000 a 8.000 euros anuals per treballador/a), accions de retallades de despeses (que recauran sobretot en les plantilles) i tot un pla de reestructuració mundial. Tal sembla que ho tinguessin preparat i l'escàndol ha estat només l'excusa per aplicar aquesta nova volta de rosca.

La CGT estem actuant en dos fronts: el sindical i la denúncia pública

Quant al primer, rebutgem la idea que aquest escàndol s'hagi produït a propòsit, però sí que podem confirmar que la empresa Seat ho està utilitzant per als seus interessos, davant la propera negociació del XIX conveni col·lectiu. I aquest és el repte que tenim la CGT per davant: aconseguir que la plantilla canviï la resignació que fomenten els sindicats del sistema i siguem tots capaços d'enfrontar una negociació positiva, per a una plantilla que porta massa anys empitjorant les condicions i congelant salari, mentre els directius s'omplen les butxaques amb sous milionaris.

Al mateix temps, els treballadors del Grup a Alemanya, encara que ens doblen en condicions salarials i socials, també comencen a sofrir retallades i pèrdues de drets. Les declaracions del nou president de VW parlen que qualsevol solució serà “dolorosa”. És evident que per als qui guanyen milions, el “dolor” és menys gran però per a qualsevol que depèn d'un salari sí serà traumàtic.

Per això hem coincidit amb els companys/es d'Alemanya i resta de països amb fàbriques VW, en què cal donar una resposta unitària i solidària, des de totes les plantilles del Consorci. Enfront d'una multinacional tan potent, cada plantilla per separat perdem força, però la unitat de tots els sindicats pot evitar tant la política de la por com l'enfrontament entre plantes que ens porten generant durant anys.

Així l'hi hem plantejat a la majoria sindical a Seat. Ara com ara, la resposta és l'acció unitària i seguidista de l'empresa, per la qual cosa no confiem que entenguin que l'essència del sindicalisme de debò està en la unió i solidaritat per a la lluita, no pel corporativisme.

I quant al segon àmbit de denúncia pública, la CGT estem organitzats al costat de 30 associacions i organitzacions ecologistes de l'estat espanyol com Greenpeace o Ecologistes en Acció, en la “campanya contra els fums dolents” (Campaña Malos Humos), i estem plantejant-nos la possibilitat de personar-nos com a acusació particular davant la denúncia de la fiscalia a l'Audiència Nacional.

El desafiament tecnològic energètic no té un altre camí que una indústria lliure de contaminants. Ja existeix la tecnologia, només falta la voluntat política dels governs i la decisió tècnica de les empreses d'anar en aquest camí. La CGT el vam proposar el 2007 i seguim reivindicant un món lliure de mals fums.

Els interessos espuris de les multinacionals petrolieres són un atemptat contra el medi ambient i contra la humanitat que vivim en ell. La recent notícia que no només
són els motors dièsel, si no els gasolina els que contaminen més CO2 dels publicitats, és una prova que la solució a aquest contrasentit és el canvi immediat i total de la motorització dels vehicles i del sistema de mobilitat i transport.

Els treballadors de l'auto no podem caure en el parany de supeditar el futur del planeta i dels nostres fills a la por de perdre llocs de treball per la reconversió industrial que significaria un altre tipus de motors. Si fa falta menys mà d'obra: que treballin els robots i rebaixem la jornada laboral fins que tots tinguem treball i mitjans de subsistència dignes. Aquesta és la posició sindical correcta, les altres van cap al passat i la resignació.

* Diego Rejón és Secretari General de la FESIM-CGT. Article publicat al Rojo y Negro.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció