“Els immigrants som persones, no comodins”

23/07/10 El Punt - Lluís Simon

Entre dos mons. Karrouch, nascuda el 1977 a Nador (Marroc), es va traslladar a Vic amb els seus pares quan tenia vuit anys per raons econòmiques. El canvi cultural que va significar aquest salt el va explicar en el llibre "De Nador a Vic" (2004). A la seva ciutat ha viscut en primera persona l'auge de la xenofòbia i de Plataforma per Catalunya, una ideologia que la crisi econòmica ha consolidat entre la gent més ignorant.

- Anem al gra, quina opinió li mereix el senyor Anglada?

- «Quan va sortir el partit Plataforma per Catalunya em pensava que simplement era un boig. El veia, a més, com un home vulgar, que parlava des de la ignorància. Les barbaritats que deia, personalment no em preocupaven. Però, és clar, després va començar a obtenir vots i més vots. Estava clar que deia el que molta gent estava pensant».

- Havia tingut consciència fins llavors d'aquest problema de la xenofòbia?

- «Quan era petita, per exemple, no era conscient del món dels adults. Però amb 25 anys que fa que visc aquí no recordo mai una crisi econòmica tan forta. La gent es pensa que els de fora els trauran la feina. Abans era diferent perquè hi havia moltes feines del cap de setmana, als bars, tenir cura de la gent gran, que ningú no volia fer i ningú veia malament que tot això ho fessin els de fora. Ara, en canvi, volen que marxin. S'obliden d'un valor bàsic, que som persones, no comodins».

- És un problema local de Vic i altres llocs o més global?

- «Això s'està expandint. Hi ha molts partits polítics amb idees xenòfobes que no les exposen perquè no queden bé. No només aquí, sinó a tot Europa».

- És la por?

- «Sempre s'ha rebutjat allò que no coneixem. El que es diu ara és que si hi ha feina ha de ser per als de casa».

- S'ha estès la llegenda que la majoria d'ajudes socials són per als immigrants, i els marroquins, pel que sembla, esteu al capdamunt de la llista.

- «La gent s'ho creu tot. Que ens regalen els pisos, els cotxets del nen, etc. Jo m'ho agafo amb ironia i els dic que també em paguen la hipoteca... No saben que les ajudes es donen a les persones amb rendes més baixes i que moltes vegades coincideix que són immigrants».

- La prohibició del burca és una qüestió de dignitat de la dona o és una prova més de l'ambient xenòfob que es respira en alguns llocs?

- «És un luxe que s'han permès els polítics, que haurien de tenir molts altres problemes a resoldre. El que demostra això és la gran ignorància de la gent. Al Marroc, per exemple, les dones ignoren que existeix i en canvi aquí tothom dóna per suposat que en porten. La prohibició, a més, sempre provoca un efecte rebot. Les que el portin se'l continuaran posant i no sortiran al carrer. Serà pitjor».

- És una entelèquia la integració a partir de la cultura?

- «Això és el que tenia la intenció d'explicar quan vaig escriure "De Nador a Vic". La marroquina i la catalana són cultures molt diferents però compatibles. En el món si no som elàstics no podem avançar. Amb la crisi això és molt difícil».

- Al Marroc saben què passa a Catalunya?

- «Ho saben tot. Aquells que han vingut ho van fer per una qüestió de supervivència. Ara molts no gosen venir perquè saben que no hi ha feina».

- Les rondalles que va recollir a Un meravellós llibre de contes àrabs per nens i nenes són, de fet, com els nostres.

- «Al Marroc la gent gran té una capacitat enorme d'improvisar. Els missatges, però, sempre són universals i els personatges, també; les fades, els bons, els dolents. Canvien els noms i la manera d'explicar-ho. Jo he sentit al Marroc la mateixa història que la Ventafocs, però explicada simplement amb noms diferents».

>>> Entrevista extreta del diari El Punt-Avui: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/198425-els-immigrants-som-persones-no-comodins.html