CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els mercats acaben amb la democràcia… fins i tot amb la formal

Dissabte, 19 novembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

En el quart any que el capitalisme imposa amb mà de ferro “democràtica” el saqueig i espoli d'allò comú, del de tots i totes, els seus agents han decidit que el binomi Democràcia/Mercat que ha vingut regint l'ordre mundial econòmic, financer, comercial i polític durant un llarg cicle històrica passi a ser simplement MERCAT.

Sembla que les “societats occidentals” ja estan suficientment domesticades i aterroritzades, com per a empassar-se qualsevol mesura política que adoptin els oligarques i poderosos, per més antidemocràtica i autoritària que sigui. Sobretot, si tenim en compte que la crisi, que des dels seus orígens és una gegantesca estafa, ha estat qüestionada de manera poc efectiva i menys alternativa per aquestes societats submisses i ningunejades.

Cap de les polítiques d'ajustament i o austeritat, tenien com objectiu salvar una situació econòmica que ha deixat en la vella Europa a més de 30 milions de ciutadans i ciutadanes en l'atur i ha sumit en la pobresa al 19% de tota la seva població (500 milions de persones), a més de precaritzar a la immensa majoria de les i els assalariats. Per contra, diàriament, es demostra que aquestes polítiques només tenen una finalitat: el reforçament dels interessos de les elits financeres i econòmiques i de la classe política.

La financiarització de l'economia, la liberalització absoluta dels fluxos financers, la llibertat dels capitals per a localitzar-se o deslocalitzar-se arreu del planeta, entra en una contradicció forta amb els sistemes democràtics formals o representatius.

Les últimes decisions adoptades a Europa, per decisió unànime dels organismes mundials del saqueig i l'espoliació (FMI, OCDE, Comissió Europea i tots els Bancs Centrals), són autèntics “cops d'estat antidemocràtics”, hi hagi o no hi hagi pel mig militars o canons.

El Pacte de l'Euro imposa als estats membres la constitucionalització de l'equilibri financer (limitar el dèficit i assegurar el cobrament del deute per part dels creditors), impedeix la independència del poder legislatiu (sigui del color polític que sigui) i limita el seu poder de sobirania com estat.

El “derrocament” de governs o caps de Govern (casos de Grècia i Itàlia), és una ruptura en tota regla amb la sobirania popular. Entren els “tècnics” –tecnòcrates-, com “salvadors” i se'ls dota de força normativa directa dels mercats financers, per a imposar i gestionar les reformes estructurals com “únic programa” per a tots i totes. La conclusió és òbvia: qui mana és el mercat perquè s'ha acabat la democràcia, la formal, perquè l'altra no existia de fet.

La resistència a l'estat d'excepció econòmic que degrada i redueix drets socials, democràtics i polítics, comença a ser àmplia, des de la plaça de Sintagma, passant per Londres, Lisboa, París, Madrid, Barcelona…, fins a Wall Strett, Tel Aviv, països àrabs, Àsia. És una actuació de les i els subjectes socials, assalariats/des, joves, pensionistes, desnonats de les seves cases, pobres i exclosos, que es resisteixen a permetre la degradació contínua de l'autonomia de les persones, el debilitament de la societat civil i es neguen a una vida pitjor, infinitament pitjor, per a totes i tots i per al medi en el qual es desenvolupa la vida.

El món, Europa aquí i ara, no només ens juguem la pensió, el salari, la casa, la salut, l'educació i el coneixement… sinó que avui, amb característiques i complexitats diferents i desconegudes, ens juguem la possibilitat d'un futur on la llibertat sigui una cosa concreta i materialitzable: la possibilitat de viure lliurement com éssers humans en un món factible per a la vida. El contrari és la barbàrie.

Secretariat Permanent – Comitè Confederal CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print