CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els miratges de les xifres de l’atur. La crueltat de la realitat social.

Dilluns, 13 juliol, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'atur i el drama de mig milió de persones amb fam. El poder de les Empreses energètiques, que imposen els seus beneficis per sobre del clima, del medi ambient i d'un planeta habitable. El nou Fons de Diners Públics per a la Banca que sempre guanya. Els models de consum que ens insten des del poder polític, alhora que consenteixen i assenteixen, amb la pèrdua de drets laborals, socials i civils de la immensa majoria social.

Els ajustaments estructurals del mercat de treball per raons estacionals -temporada turística, pla E d'inversió local i ajudes directes al consum d'automòbils-, han mostrat un miratge, l'augment de persones empleades i disminució en 55.250 persones parades en el mes de juny de 2009.

El “discurs” que la “crisi” ha tocat fons i que ja existeixen indicadors de reactivació, manca de rigor social i més encara, d'ètica social. És “un discurs únic” al qual ens estan portant el Govern i les Institucions, les Fundacions partidistes, empresarials i organismes internacionals.

Es tracta, entre altres coses, d'ocultar la reestructuració salvatge de tots els sectors d'activitat que l'empresariat està duent a efecte, sense límits institucionals i sense resistència sindical, en aquest país.

Ja va succeir en altres moments de la història d'aquest país en el segle XX. La modernització de l'economia “espanyola” i l'europeïtzació “de la societat” en el 1986 amb el PSOE, va comportar:

La destrucció del model d'economia rural (camp i agricultura) i la possibilitat de tenir un projecte de sobirania alimentària per al país. Va comportar reestructurar tot el sector industrial, acer, carbó, pesquer, electrodomèstics, etc. i lliurar-se'l a les multinacionals per a ser competitius. Va comportar admetre el paper que a l'estat espanyol se li requeria per a entrar en aquest club denominat Comunitat Europea i avui redenominat falsament Unió Europea, convertir-nos en una economia de serveis, on el maó presidís tot i, fora pastura d'especuladors i inversors de tot tipus. Va comportar molt greument, desregular les relacions laborals i introduir tots els elements de flexibilitat per a acceptar la competitivitat com categoria sagrada. Va comportar la liberalització i privatització dels serveis públics i sobretot l'essencial per a la vida: el transport, les comunicacions, l'energia i la salut.

La realitat és tan odiosa que ens impedeix seguir els seus indicadors reals:

Els ERO en el primer trimestre han destruït més llocs de treball que tot l'any 2008. Els acomiadaments invisibles per terminació de contractes temporals o no renovació, ha fet descendir la taxa de temporalitat en 7 punts, el que significa que més de 2,3 milions de persones han anat al carrer des d'octubre 2007 (data “oficial” de la crisi). Més de 500.000 persones passen fam (d'alimentació) i hàbitat (casa) i són atesos per Caritas. L'estat espanyol destina a despesa social 74.000 milions menys del que li correspondria pel seu nivell de desenvolupament. Les Empreses privades, conquisten el pastís sanitari públic, i no només gestionen centenars de milers de milions d'euros de l'erari públic, sinó que, deterioren el model sanitari en atenció, qualitat i satisfaccions de necessitats socials, alhora que fan negoci amb la medicina privada. Les remuneracions dels treballadors/es han perdut 2,7 punts en el primer trimestre de 2009 i les rendes de les famílies cauran per primera vegada en 15 anys. El nou Fons de Reserva per a la Banca pot arribar fins a 90.000 milions d'euros, perquè es fusionin, es concentrin o, simplement “netegin” les seves “vergonyes”.

La realitat és així perquè des del poder i institucions es fa política i es gestiona allò col·lectiu al servei de la minoria de rics, empresaris, banquers…, abandonant el deure fonamental de garantir el bé comú per a tots i totes.

Els treballadors i treballadores, les persones aturades, pensionistes, sectors precaris… hem d'exigir responsabilitats i negar-nos a “pagar” les seves formes de vida, les seves formes de produir, les seves forms de consumir i les seves formes d'ofegar la nostra llibertat.

Secretariat Permanent de CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print