CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els plusos salarials només arriben als homes

Dimarts, 6 abril, 2010

La llei impedeix que, exercint el mateix treball, una dona guanyi menys que un home, però la diferència salarial a l'Estat espanyol entre homes i dones segueix sent de les més altes de la Unió Europea, segons denuncien els sindicats.

La diferència salarial segons els càlculs està en un 26,3% en detriment de les empleades i oscil·la entre un 15% i un 30% depenent del tipus de contracte, edat o sector. El gran problema per a mesurar la discriminació salarial és que no hi ha estadística oficial. Les dades s'obtenen directament de sumar els sous i de dividir-los entre homes i dones i, d'aquesta mitjana, sorgeix la cridada "bretxa salarial": la diferència mitja de salari entre homes i dones per hora treballada

Per què hi ha tanta diferència entre sous? Faltant una radiografia oficial i precisa, es pot atribuir a cinc factors, que s'articulen i es barregen segons el sector: a pesar que és il·legal, hi ha dones que, a igual treball, cobren menys que els homes; les treballadores reben menys complements retributius; elles es concentren en les ocupacions pitjor pagades i ocupen menys càrrecs directius; no hi ha tot just dones en llocs tecnològics o científics i hi ha més dones treballant a temps parcial per a després poder dedicar-se a les seves responsabilitats familiars.

En definitiva, les dones han fet tot el que se'ls demanava per a poder guanyar el mateix que els homes: millorar considerablement la seva formació i tenir menys fills, però la igualtat salarial no arriba.

A l'estat espanyol hi ha nou milions de treballadores, que cobren una mitjana del 26,3% menys que els homes. Les últimes dades disponibles de l'Enquesta d'Estructura Salarial, publicada al novembre de 2008, amb dades de 2006 revelen també que el salari mitjà anual femení va ser de 16.245,17 euros, un 73,7% del propi dels homes, que ascendeix a 22.051,08 euros. Aquesta diferència salarial es deu principalment als complements retributius, que afavoreixen als treballadors per sobre de les treballadores. És a dir, partint del mateix salari base, els empresaris tendeixen a compensar amb extres als homes en detriment de les dones. Ja sigui per motius objectius, com la nocturnitat o el plus d'antiguitat, o per factors subjectius, com el rendiment.

De mitjana, el 66% del salari masculí correspon als complements salarials, mentre que són només el 25% en el cas de les treballadores. La major part de les discriminacions salarials són degudes als complements que es pacten al marge de la negociació col·lectiva. A més del complement retributiu, hi ha una altra explicació per a la bretxa salarial entre homes i dones: l'escassesa de dones en els llocs directius. Tot just el 40% dels càrrecs de responsabilitat de les empreses espanyoles estan ocupats per dones.

Augmenta la bretxa. I és que, a major nivell d'estudi i de formació, majors són les diferències salarials. Les treballadores espanyoles amb titulació universitària superior perceben, de mitjana, el 65,91% del salari que cobren els homes en les seves mateixes condicions. Amb estadístiques de la UE, hi ha altres dades que marquen la diferència: més del 40% de les dones treballa en sanitat, educació i en l'Administració, duplicant en aquests sectors el nombre d'homes. No obstant això, la representació femenina és molt baixa en llocs de gestió i de presa de decisions. En la UE les dones només ocupen el 32% dels llocs de gestió en les empreses, el 10% dels llocs en els consells d'administració de les grans companyies i el 29% de les ocupacions científiques i tecnològiques.