Els recursos que han motivat la sentència del Tribunal Suprem contra el model català d’immersió lingüística, han estat assessorats per l’advocat anticatalanista Ángel Escolano

CATALUNYA • COP D’ESTAT JUDICIAL A DEMANDA DE GRUPUSCLES ULTRES ANTICATALANISTES

El Suprem ordena “reintroduir el castellà” i esmicolar la immersió lingüística

Nou cop de timó polític de les altes instàncies judicials espanyoles contra la voluntat i la legitimitat populars en forma de sentència judicial contra la llengua catalana i sota l’impuls polític de grupuscles ultres anticatalanistes.

El 22 de desembre de 2010, amb prop de 120 pàgines refregides de tres sentències judicials, la sala quarta del Tribunal Suprem espanyol (TS) va liquidar jurídicament més de dues dècades de model català d’immersió lingüística, eix vertebral del model educatiu propi, de cohesió social i del tortuós procés de plena normalització lingüística del català.

Les sentències fermes del Tribunal Suprem són les respostes judicials als recursos interposats per tres famílies –assessorades permanentment pel grupuscle espanyolista Convivència Cívica Catalana– en relació al model d’immersió impartit a les escoles SIL (privada concertada), a l’Escola del
Carme de Barcelona, a Sant Josep de Calassanç-Escoles Pies de Sabadell
(religiosa) i a La Salle de Tarragona.

Rere els tres recursos, hi trobem directament Convivencia Cívica Catalana (CCC), la plataforma espanyolista impulsada durant la dècada dels 90 per Alejo Vidal-Quadras i que es va estrenar amb denúncies contra els reglaments d’usos lingüístics de la URV i la UPF. Es tracta de la mateixa entitat que, l’any passat, va aconseguir la suspensió cautelar dels reglaments lingüístics dels ajuntaments de Lleida, Girona i Barcelona. CCC, que ha aconseguit convertir el que era un conflicte artificial en tot un conflicte jurídic real, està presidida per Francisco Caja, professor de Filosofia de la UB. El 1994, Caja va ser suspès i inhabilitat durant divuit mesos pel rector de la UB, Caparrós, per haver agredit i insultat una professora davant el seu alumnat, entre empentes i cridant: “Eres una incompetente, una estanquera, una
vendedora del Corte Inglés, incapaz, una mierda de profesora y te echaré
a patadas en el culo”. La sanció va ser ratificada pel TSJC, que la va qualificar de “benvolent”.

Tots els recursos interposats han estat assessorats per Ángel Escolano Rubio, un jove advocat badaloní amb una intensa trajectòria a les rengles de
l’anticatalanisme i que va ser president de les Noves Generacions del PP a Badalona. Va abandonar el partit, però va reaparèixer per donar suport a la candidatura de Nebrera per dirigir el PPC. Afí a la teoria de la conspiració sobre l’11-M sostinguda per El Mundo i els Peones Negros, va ser claustral a la UB i, el 2001, a la UPF, va fundar Universitarios Liberal Democratas
(ULD), que es plantejava “desnacionalitzar la universitat catalana (…) i expulsar el nacionalisme de la Universitat”.

També és membre de les Joventuts Unificades del Foro de Ermua, va intervenir a la concentració contra la negociació amb ETA de la plaça Sant Jaume el 2007 i es va posicionar obertament contra l’alliberament de De Juana Chaos. En relació a Catalunya, en un article publicat a Papeles de
Ermua, manifesta: “Podem afirmar sense por de dir cap barbaritat que el feixisme reneix, en ple segle XXI, de la mà del nacionalisme uniformitzador”.

Tant ell com Francisco Caja van ser dos del set impulsors de la Iniciativa Legislativa Popular contra la immersió que, per la via d’una pròrroga, va assolir 50.330 signatures i va ser desestimada pel Parlament el desembre de 2007.

Requereix una menció particular el pas d’Escolano com a fugisser cap de llista electoral a Sarrià de Ter a les municipals de 2007. El sarrianenc Josep Maria
Salvador recorda que, un dia, de sobte, van arribar uns cotxes i un microbús a la plaça del poble, van instal·lar un equip de so i va arrencar un míting del PP, que va durar cinc minuts arran d’un ruixat molt fort que va caure. Cap membre de la llista no era del municipi –on el PP no té representació i només va assolir 48 vots– i Escolano, que no va tornar a aparèixer al municipi, va adduir que disposava “d’una opció de compra d’un habitatge en promoció immobiliària”, de la qual mai no se’n va saber res més.

Ha generat més inquietud –en l’àmbit sindical– el fet que Escolano sigui
advocat del Sindicat de Sanitat de Barcelona de la CGT. Nombroses afiliades de la mateixa secció, de la CGT i d’altres seccions del sindicat anarcosindicalista ja han demanat insistentment que es prescindeixi dels seus serveis definitivament. Més encara quan el seu despatx, Escolano & Espinosa, es dedica preferentment a donar suport a les empreses, no té pas cap perfil laboralista i es dedica –també– al dret immobiliari per la gestió de desnonaments. La darrera aparició d’Escolano va ser la defensa de l’API
Manel Nevot, militant del PP i amic de la família de Josep Piqué, per la multa de 400 euros que va rebre per no retolar també en català.

>>> Article resumit extret del núm. 211 del setmanari Directa