Els senyals de la derrota de la revolució líbia
El nostre company Saoud Salem, en vigílies de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l'ONU que donaria pas als atacs aliats, denuncia la tenalla en què es troba la revolució líbia, atrapada entre els interessos i la hipocresia de les potències imperialistes i l'ofensiva del règim de Gaddafi, amenaçant amb estrangular-la.
D'aquí a unes hores, el Consell de Seguretat de l'ONU decidirà començar atacs aeris contra Líbia. França ha dit que està preparada per començar amb els bombardejos des d'aquesta nit.
Rebutgem aquesta resolució internacional, en el cas que es prengui. I igualment rebutgem qualsevol ingerència estrangera a Líbia, prengui la forma que prengui, especialment si ve de França. Una França que va estar venent a Gaddafi armes per un valor milionari, armes que esteu usant ara per massacrar als libis, la mateixa França que no va deixar de fer-ho fins fa tres setmanes.
Rebutgem aquesta intervenció que transformarà Líbia en un veritable infern, fins i tot més que ara. Aquesta intervenció, així mateix, li robarà la revolució als libis, una revolució que ja ha costat la vida de milers de dones i d'homes. Una intervenció que a més dividirà a la Resistència líbia.
Fins i tot si aquestes operacions tenen èxit i Gaddafi cau (o mor) com Saddam Hussein, serem alliberats pels nord-americans i els francesos, i us puc assegurar que s’encarregaran de recordar-nos-lo a cada minut.
Com podrem suportar-lo? Com explicar tots aquests fets a les pròximes generacions, totes aquestes morts per tot arreu? Ser alliberats de Gaddafi per convertir-nos en esclaus dels que li van armar i li van mantenir en el poder durant tots aquests anys de violència autoritària i repressió.
Després del primer error (la militarització de la revolució popular) estem cometent el segon (l'establiment d'un nou lideratge sobre la base de figures sorgides de les restes del règim de la Yamahiriyya). I el nostre tercer error està acostant-se irremeiablement: demanar ajuda als nostres enemics. Només espero que no caiguem en un quart: l'ocupació i l'arribada dels marines.
Sarkozy i França són els nostres enemics, són també els enemics de tot el tercer món. No amaguen el seu desdeny per nosaltres. Tot el que li importa a Sarkozy és ser re-elegit el proper any.
L'home que va organitzar la trobada entre Sarkozy i els representants del Consell Nacional Provisional no és altre que Bernard-Henri Lévy, un filòsof de pacotilla i, per als que no ho coneguin, un activista sionista francès que centra tots els esforços a donar suport a Israel i defensar els seus interessos. Recentment vam poder veure-li en la Plaça Tahrir d’El Caire només per a assegurar-se de que la joventut rebel no cantara contra Israel.
Què podem dir mentre ens preparem per les bombes?
Perquè les bombes no diferències entre els qui estan amb Gaddafi i els que estem en contra.
Les bombes colonialistes, com és ben sabut, només tenen un objectiu: promoure els interessos dels comerciants d'armes. Ells van vendre a Gaddafi armes per un valor de milers de milions i ara ens diuen que li destruïm ... Després comprarem més armes a través del nou govern, aquesta és una història molt antiga i coneguda. Però hi ha gent que no aprèn i comet vells errors, en què ha caigut durant molt de temps.
Ho dic molt clarament: es tracta d'un error estratègic molt greu, un error que pagarà el poble libi, potser durant molts anys. Més que els anys de domini de Gaddafi i la seva família.
Aquí i ara, just unes poques hores abans de l'incendi de Líbia i abans que es converteixi en una altra Bagdad, faig una crida a tots els libis, a tots els intel.lectuals, artistes, llicenciats universitaris, als que saben escriure i als que no, a tot home i dona, a rebutjar aquesta intervenció militar dels EUA, França i Gran Bretanya i els règims àrabs als quals donen suport. Al mateix temps, crido a tots els pobles a recolzar, als egipcis, als tunisians, als francesos, fins als xinesos, a tots els pobles del món, saludem el seu suport i simpatia.
Però dels governs, de qualsevol d'ells, no esperem res, més que ens deixin en pau, que ens deixin acabar amb el problema de Gaddafi per nosaltres mateixos.
Saoud Salem
Anarquista libi
17 març 2011
http://www.anarkismo.net/article/19129
[ Castellano ] [ English ] [ Français ] [ Italiano ] [ العربية ]