CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Els treballadors del Liceu de Barcelona es manifesten cantant el ‘Va Pensiero’ per reclamar per l’impagament de salaris

Dimarts, 27 octubre, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

A l’any 2013, degut a la desastrosa gestió econòmica de la Direcció General del Teatre, els treballadors vam haver d’arribar a un acord amb l’empresa per tal d’intentar pal·liar els efectes d’aquesta gestió. L’acord va consistir a la cessió temporal d’una part del nostre salari.

Ja veníem de l’any 2010 amb una reducció salarial del 5%, l’IPC congelat i més de 100 acomiadaments.

L’any 2014, ens vàrem trobar amb una situació similar i, després de convocar una vaga, vàrem arribar a un acord amb l’empresa en uns termes similars a l'any anterior. A més, ens vàrem comprometre a que, si la situació arribava a ser crítica, podríem cedir també una mes salari fins l’any 2017, però amb l’acord tàcit de no acumular més de d’un 15%.

A l’any 2015 l’empresa presumeix que ens trobem amb una situació sanejada. Malgrat tot, l’empresa ja havia decidit que no pagaria els sous integres que s’havien pactat, inclòs sense reflectir-les com deute a la comptabilitat.

Al juny d’aquest any, es va desconvocar una vaga en última instància, signant un acord amb l’empresa on aquesta es comprometia a resoldre el problema entre el 7 i 18 de setembre. No ha estat així.

Ens trobem, doncs, amb pactes i acords que l’empresa no compleix, i on la seva última proposta és que renunciem al sou corresponent a cinc pagues a canvi de cobrar un “Plus Compensatori” fins el 2024. No estem d’acord.

Agraïm la presencia dels medis que ens heu donat veu aquesta tarda del 22 d'octubre en la acció reivindicativa que hem fet els treballadors davant les portes del teatre cantant el “Va Pensiero”

- vídeo BTV Directes: Els treballadors del Liceu protesten contra les retallades salarials


Comunicat del comitè d’empresa de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

Els comptes clars

Presumeix l'empresa de transparència i gestió immaculada. No obstant això, molts dubtes acudiran als que s'aturin a pensar.

Els comptes publicades en forma d'auditories poc aclareixen. Són partides molt grans on, al final, quatre més quatre han de quadrar d'una forma o una altra. I pel que fa al pla de viabilitat, entre l'històric falsejat i els pocs encerts en les previsions, millor oblidar-ho.

Hi ha alguna cosa que des de fa temps reconcome bastant als delegats del comitè i és que, per molt que s'ha demanat, no hi ha gairebé documentació sobre l'estat actual de comptes (aquests comptes de les que presumeixen en els mitjans de comunicació) però sobretot no hi ha cap epígraf ni lloc on aparegui el deute contret amb els treballadors fins a la data. Per cap lloc apareixen els aproximadament 3 milions d'euros que es deuen als treballadors.

És irònica la proposta de l'empresa per a la devolució d'alguna cosa que ha de3scontado des del primer minut en què es va signar l'acord de juliol del 2014. No només per les dates propostes de devolució (fins a l'any 2028, 15 anys en total) sinó per la generositat manifesta en posar a disposició dels treballadors l'avançament de mitja paga de l'any que ve.

A veure, la petició d'un avançament sobre alguna de les pagues és un dret recollit en l'estatut dels treballadors. No cal que l'empresa ho ofereixi, és la seva obligació donar-lo en cas de ser demandat. Aquesta forma d'intentar comprar a les persones oferint els seus propis diners, contrasta legalment amb el fet de deure ia tres pagues. Finalment, si estan oferint aquesta possibilitat, és que, ara mateix, hi ha diners en tresoreria.

És rocambolesc i trist que se'ns prengui per idiotes però és dramàtic que no aparegui el deute contret en cap document ni conversa mantinguda. Es podria dir que, en un acte de manifesta mala fe, l'empresa va considerar que a partir de la signatura de l'acord, es podia descomptar un 8% de massa salarial per a les restes sense necessitat de fer-ho constar en cap document perquè NO hi ha hagut mai intenció de tornar el préstec que, d'aquesta manera, deixa de ser un préstec per ser un robatori.

Segurament en pocs dies l'ocell volarà a pals més alts i pretén deixar-nos aquí a discutir amb qui el succeeixi sobre uns diners que no consta en cap lloc.

No, no ho permetrem.

http://pepitogrilloliceo.blogspot.com.es/2015/10/las-cuentas-claras.html

On coincideixen ara Artur Mas i David Madí?

Al Liceu, però no a les llotges, sinó darrere les bambolines: Artur Mas és el president d'honor del patronat de la Fundació Gran Teatre del Liceu, precisament per la seva condició de president de la Generalitat, i el seu amic i històric col·laborador David Madí és un destacat membre del Consell de Mecenatge d'aquesta institució cultural de les Rambles.

David Madí apareix com el principal impulsor d'un projecte gastronòmic que preveu obrir un restaurant de luxe a la sisena planta del teatre i una gelateria a la planta baixa, en l'actual Espai Liceu, on ara hi ha una cafeteria, i en aquesta aventura compta amb la col·laboració d'un grup d'inversors i dels famosos germans Roca, del Celler de Can Roca, de tres estrelles Michelin i considerat el millor del món per la revista Restaurant Magazine.

David Madí va ser cap de gabinet d'Artur Mas quan era conseller d'Economia, secretari de Comunicació de l'últim govern de Jordi Pujol -es va veure obligat a dimitir per cuinar enquestes-, portaveu de Convergència i director de la campanya electoral de 2010 que va portar CiU a la presidència de la Generalitat. Quan Artur Mas va ser investit president, Madí va abandonar la política i es va anar a l'empresa privada. Poc després va constituir dues consultores, a través de les quals vehicularà les inversions en el projecte gastronòmic del Liceu.

Els promotors ja disposen de les autoritzacions municipals, atorgades abans que Xavier Trias deixés l'alcaldia de Barcelona i se suposa que Artur Mas, com a president d'honor del patronat del Liceu, estava al corrent dels plans de qui durant anys va ser el seu protegit.

Com a president del Consell Assessor d'Endesa a Catalunya, empresa que figura com a mecenes del Liceu, David Madí sol fer acte de presència en els actes institucionals del teatre, especialment quan va el president de la Generalitat: per exemple, el setembre de l'any passat, quan el Liceu va convocar un sopar de gala per agrair l'aportació dels mecenes. En un futur, aquests sopars segurament es faran al restaurant de Madí

http://pepitogrilloliceo.blogspot.com.es/2015/10/donde-coinciden-ahora-artur-mas-y-david.html

La conselleria objectiu de la plantilla
MASCARELL TORNA'NS EL SALARI !!!

Les polítiques privatitzadores del conseller MASCARELL, ara que marxara, semblen tan evidents que per unanimitat, com s'està treballant i gestionant -des de el Comité d'Empresa- totes les mobilitzacions; se'l-hi ha posat, indiscutiblement, al punt de mira a on els treballadors i treballadores de la plantilla del Liceu, dirigeixen la reclamació de responsabilitat i solucions; a una situació que ell ha provocat amb la seva orientació de política cultural neoliberal a ultrança.

Sí, a banda del patètic distorsionador que va encolomar-nos com a Dir. Gral., és l'objectiu d'aquestes polítiques destruir els llocs de treball i les que treballem al Liceu no aguantem més. Som, cada dia més , una pinya perquè ens han obligat a ser-ho.

Si MASCARELL ha estat sempre un perill pels treballadors, al llarg del seu recorregut multicolor: Els sapastres que ha anat ficant-nos, com a directors i patrons, per congraciar-se cada cop més amb els burgesos de sempre, que anhelen els vells temps del «seu» coliseu de la lírica, han acabat convertint-lo en un Monstre DIAVOLIC.

Mentre els del Foro actuen amb la indiferència dels que marxen, aquí a casa nostre, els de sempre; en funcions, mantenen fermament l'agressió que patint com a persones d'aquest país i com assalariats amb drets i deures.
Deure de protestar denuncia i prendre control de les situacions que ens afecten directament. No deleguem les solucions ni admetem a responsables de segon ordre i baixa combustibilitat.
Ja son cremats

Unió, força i voluntat responsable en la nostra feina, son la garantia de futur.
http://pepitogrilloliceo.blogspot.com.es/2015/10/la-conselleria-objectiu-de-la-plantilla.html

CGT LICEU BCN

Més informació:

- WEB CGT LICEU BCN

- TWITTER CGT LICEU BCN

- TWITTER SOS LICEU

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print