“Emigrar s’ha convertit en una cultura”

A la ciutat de Larache, al sud de Tànger, l'associació Pasteres de la Vida tracta de mostrar la cara de precarietat i exclusió de la immigració a Europa. Parlem amb el seu secretari general Mohamed Balga.

Les polítiques de tancament de fronteres i el rastre de cadàvers que deixen darrere en el pas de l'Estret, van motivar la creació l'any 2000 de l'associació Pasteres de la Vida, "una resposta a les pasteres de la mort", com assenyala el seu secretari general Mohamed Balga. Formada per activistes sindicals, feministes i dels drets humans, l'associació parteix de la convicció que "la immigració no és l'única manera de viure millor, no fa falta que la gent corri el risc de les pasteres per a buscar una vida millor. El que fa falta és implicar a la joventut per a democratitzar el país i repartir la riquesa sobre la base de la igualtat social".

Diagonal: Com contraresteu sobre el terreny la imatge idíl·lica que moltes persones marroquines tenen de l'emigració?

Mohamed Balga: A través de la sensibilització. Per exemple, el 2003, juntament amb l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia, vam realitzar una campanya de sensibilització en els poblats de Larache. Visitàvem els mercats setmanals de cada llogaret. Vam posar tendes de campanya, cartells, fotos dels cadàvers de l'Estret i vam fer un qüestionari en el qual preguntàvem sobre els motius de la immigració i què plantejaven si no volien emigrar. Entrevistem a 500 persones, la majoria joves. El 63% estava disposada a sortir del país. Projectem vídeos sobre les situacions infrahumanes del treball de la maduixa a Huelva o els hivernacles d'Almería o la construcció a Barcelona. Però tot és insuficient, perquè quan acaba la campanya, la persona destinatària se sent sola en els seus problemes de nou, en els seus somnis, la seva precarietat i les seves frustracions.

Diagonal: Ha canviat la percepció que la gent té d'emigrar amb la crisi econòmica?

Mohamed Balga: Molta gent que tenia la idea de creuar l'Estret està prenent consciència que l'única alternativa està en el país d'origen, que té les riqueses, el treball i la lluita, i no a Europa, que és una alternativa passatgera. Això no significa que s'hagin acabat les pasteres, perquè la immigració s'ha convertit en una cultura, una moda: encara que posin cables elèctrics la gent seguirà tractant de creuar. Mentre no hi hagi respostes concretes, alternatives, especialment per a la gent jove, hi haurà un desig de sortir. Quan torna la gent que es va anar a Europa presumeixen, venen una idea falsa. No expliquen la veritat: que sofreixen en els hivernacles, que estan amuntegats en un recer 20 persones menjant malament, dormint malament, sense condicions de vida digna. Els mitjans de comunicació marroquins i espanyols no expliquen això, només parlen per a demostrar l'avanç de les autoritats a desmantellar i reprimir màfies, no expliquen el que ve després de creuar amb èxit l'Estret. I això és una responsabilitat que tenen les organitzacions socials de l'Estat espanyol i Europa.

Diagonal: A Larache, quin tipus de persones són les que emigren?

Diagonal: Ara el que hi ha és emigració subsahariana. Baixen a Larache i viuen en zones aïllades, als afores, on es passen tot el dia demanant. Després, quan acumulen els diners, busquen una pastera a Tànger per a sortir a Europa. Ara surten poques pasteres, perquè les expectatives del futur són fosques. Però això no exclou que surtin.

Diagonal: Tindreu moltes dificultats per a desenvolupar el vostre treball polític al Marroc...

Mohamed Balga: Costa, patim l'actuació de les autoritats: ens vigilen, de vegades fins i tot difamen el nostre treball. Per a treballar de forma independent tractem d'enfortir una xarxa de solidaritat, que necessitem quan sofrim abusos i assetjament policial. Per exemple, aquest any hem organitzat per tercera vegada el Campament Internacional de Larache. Ho difonem a Europa i Espanya i la gent s'allotja en cases de famílies marroquines. Així es trenquen els estereotips que es tenien abans de conèixer el país, és una forma de conèixer la realitat i d'enfortir la xarxa de solidaritat.

Diagonal: Amb quines altres organitzacions treballeu en xarxa al Marroc?

Mohamed Balga: En el nord del Marroc formem part de Chabaka (xarxa, en àrab) per a la solidaritat i desenvolupament, que reuneix a gairebé més de 70 organitzacions.

Diagonal: També realitzeu un treball amb menors...

Mohamed Balga: Formem part de la Xarxa Estatal de suport als menors, perquè considerem que 4.000 o 5.000 menors marroquins estan llençats per diferents centres de menors sota l'ombra de l'arbitrarietat. A molts se'ls repatria en contra de la seva voluntat, posant-los en perill en la frontera o en comissaries, sense localitzar a les seves famílies. Quan rebem casos de repatriació de menors contactem amb les seves famílies per a conèixer la seva situació i emetre qualsevol denúncia.

Diagonal: Com concebeu el desenvolupament del Marroc i quin lloc ocupa la cooperació internacional?

Mohamed Balga: No necessitem almoines d'Europa per a pal·liar el dolor generat per determinades polítiques. El fonamental en el desenvolupament és l'ésser humà. Comptem amb preparar mental i professionalment a homes i dones i implicar-los en el canvi. Fa falta un compromís polític amb la població per a capacitar-la i treure-li la por. Perquè al Marroc hi ha una cultura de la por, hi ha molta càrrega contra la gent que es mou. Crec que una part de les ONG corren solament darrere de les subvencions, es lucren amb la "cooperació" amb el sud. De tota aquesta pel·lícula de la cooperació, on està l'objectiu d'enfortir el teixit associatiu del Marroc? A l'Estat espanyol, moltes organitzacions s'han convertit en empreses.

Extret del núm. 109 de la revista Diagonal.

www.diagonalperiodico.net/Inmigrar-se-ha-convertido-en-una.html