Emili Cortavitarte (CGT): “Maragall no té res d’esquerres … La seva conducta és la del perfecte neoliberal”

1. Emili, per què és tan important aquesta vaga del dia 19 de març?

Perquè és necessari seguir expressant la crítica de sectors molt majoritaris del professorat públic català al projecte de LEC i a la política educativa del Departament d’Educació.

2. A més de la vaga que teniu previst per a aquest dia i posteriors?

En aquesta ocasió la convocatòria de la vaga ha anat acompanyada de concentracions davant els ajuntaments i serveis territorials, de tancaments i manifestacions dels delegats i delegades sindicals… El dijous 19 hi ha manifestacions al migdia en totes les capitals catalanes. Com CGT convoquem una assemblea oberta en els nostres locals de Via Laietana a les 16:30 h. Respecte del futur, CGT Ensenyament proposem continuar amb les mobilitzacions si no es produïxen canvis substancials i amb aquesta idea ens dirigim al professorat i a la resta de sindicats.

3. Els motius centrals de la mobilització continuen sent els mateixos?

Sí quant a la LEC i a les insuficiències de professorat i construccions en l'ensenyament públic. Són nous la retirada del projecte de decret d'hores extres i l'exigència de dimissió del Conseller Maragall.

4. Emili, han aparegut algunes noves raons per a anar a la Vaga el 19-M. No sé, per exemple el decret d'hores extres aquest tancredisme, d'ara si ara no, del Conseller Ernest Maragall.

El projecte de decret d'hores extres significa: reducció de plantilles, pitjors condicions laborals (en alguns casos sortida del sistema) i econòmiques per a interins i substituts, actuació insolidària d'una administració pública en plena crisi, foment dels equips d'addictes al director/a en els centres…I aplicació de determinats articles del projecte de LEC abans que sigui aprovat pel Parlament. La marxa enrere del Conseller és un èxit de la mobilització del professorat i dels sindicats i també de les reaccions contràries de bona part de les Direccions, a les quals el Conseller ha volgut utilitzar com parapet. Però, no hem d'oblidar que s'ha referit a congelar i no a retirar la mesura.

5. Com valores des de CGT aquesta forma d'actuar del Conseller de Educació de la Generalitat d'un govern que s'autodenomina d'esquerres?

Maragall no té res d'esquerres. Ja coneixem la seva actuació privatizadora al seu pas per l'Ajuntament de Barcelona. Al capdavant de la conselleria d’Educació pretén el mateix amb l'educació pública. La seva conducta respon al manual del perfecte neoliberal.

6. Tens alguna esperança que la LEC (Llei de l'Educació Catalana) es modifiqui en el Parlament en benefici de l'ensenyament públic i dels alumnes, professors i mestres?

Pràcticament cap, a pesar que sabem que els partits del Govern han pactat més de 200 esmenes la qual cosa demostra que el projecte era precipitat, pobre, simplista i negatiu. No obstant això, la base (el propi projecte) és tan perillós per a l'educació pública que o en la pràctica s'elabora una llei nova o seran simplement pegats. Per això, des de CGT ens hem dirigit als grups parlamentaris demanant la retirada del projecte i el seu reelaboració en la línia de potenciar l'ensenyament públic.

7. I que faran contra la LEC els altres partits del govern català que es autodenomina d'esquerres?

És difícil saber-lo. De moment, han presentat esmenes conjuntes i per separat. Però, per altres accions recents ens fa l'efecte que la seva oposició serà tèbia.

8. Per que aquests partits no han demanat la dimissió del conseller Ernest Maragall en públic tal com sembla que fan alguns en privat?

No ho sé. Suposo que forma part dels equilibris de govern.

9. Creus que Maragall està en la corda fluixa com diuen algunes persones del seu partit?

Cap conseller presenta a la seva fulla de serveis: 3 vagues en contra en poc més d'un any, cap acord amb els sindicats en el projecte de llei, clam popular entre el professorat per la seva dimissió… Però, vistes les propostes del President Montilla per a sortir de la crisi econòmica, potser aquest és el tipus de conseller que li agrada.

10. Creus que la dimissió de Maragall significaria un canvi real de la política de la conselleria de Educació o ets dels que creuen que els assessors i altres personatges de tots coneguts són els culpables d'aquest desastre?

Opino que ell és el principal responsable. Ho comporta el càrrec. No obstant això, una bona neteja hauria de suposar la sortida també de tots els seus càrrecs principals i dels seus assessors áureos. No puc assegurar que això suposi un canvi real, però si que oxigenaria. Es necessitaria la voluntat política d'aquest Govern de potenciar l'ensenyament públic i de no escatimar esforços, d'augmentar pressupostos i plantilles i no desviar-los cap a la concertada.

11. Per què no negocia Maragall? Creus que si l'atur i les manifestacions són importants canviarà d'actitud?

No negocia i incompleix acords perquè té una versió elitista i gerencial de la gestió del públic i perquè la seva voluntat política passa per privatitzar el privatitzable de l'ensenyament públic i reduir la resta a l'assistencial. Opino que és incapaç d'un canvi d'actitud. És necessari que dimiteixi o el cessin.

12. I què passa amb els professors i mestres de l'ensenyament concertat?

Mentre que treballadors tenen una sèrie de reivindicacions que ens semblen lícites. No obstant això, l'objectiu de les males polítiques de Maragall som l'ensenyament públic i el seu professorat.

13. Quins són els principals problemes de l'ensenyament no universitari? La primària? Els cicles formatius? L'ESO i el nombre d'alumnes per classe? El batxillerat i els canvis permanents d'horaris i curriculum?

Els principals problemes són: la falta d'una adequada inversió (Catalunya és el penúltim territori de l'Estat en percentatge del PIB) i com a conseqüència els problemes d'infraestructures, de professorat, de massificació en les aules, d'atenció a la diversitat, de cobertura de substitucions… I, al costat d'això, la brutal ofensiva contra l'ensenyament públic que suposa el projecte de LEC i les mesures prèvies: supressió de batxillerats nocturns, hores extres, experiències pilot en determinades àrees educatives…

14. Què diu la LEC sobre com atendre a la diversitat i de com treballar amb trenta o més alumnes per classe?

Res. Hi ha dos articles que reproduïxen el que ja tenim: que la matrícula pot superar en un 10% el màxim establert on considerin oportú o ser inferior en un 10% també on decideixi l'Administració. En l'actualitat no es respecten les instruccions d'inici de curs sobre nombre d'alumnes per aula i el projecte de LEC no aporta res de nou.

15. Què et sembla tenir un President de la Generalitat, que duu als seus fills a una escola privada d'elit, i diu no obstant això que està a favor de l'escola pública?

Ens explica tot sobre la seva desconfiança en el sistema públic que han de gestionar i millorar. Com diu El Roto: Però que afeccionats són a governar el públic els quals tot ho volen privatitzar!

16. Els estudiants en l'anterior vaga i manifestació van ser un element clau, que els diries en ocasió d'aquesta nova convocatòria, que es juguen ells?

Es juguen la qualitat i el futur de l'ensenyament públic. En aquesta ocasió tindrem al nostre costat a moltes organitzacions d'estudiants (AEP, AJEC, EA, SE SEPC) i a molts i moltes estudiantes conscients que secundaran la vaga i les manifestacions.

17. Finalment, quin ambient es respira pel que fa a la vaga? En primària l'èxit està assegurat i en secundària sembla que també, no?

Les dades que manegem i l'ambient amb el qual ens trobem en centres i zones ens fan ser molt optimistes. A pesar de les tàctiques enverinadores del Conseller i d'alguns tertuliaos en els mitjans, opino que podem superar les dades de la vaga del 14 de febrer.

Manuel Márquez, a Kaos en la Red