CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

En defensa de l’ensenyament públic i de qualitat: NO a la LEC del Tripartit. 14 F: vaga i manifestació (cat/cast)

Dijous, 31 gener, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El passat 16 de novembre Ernest Maragall, conseller d’educació, va presentar les bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Com si no en tinguéssim prou amb la LOE, la LOU i la LUC, el Tripartit català proposa una nova i clara agressió a l’ensenyament públic i de qualitat.

14 DE FEBRER: VAGA I MANIFESTACIÓ

En defensa de l’ensenyament públic i de qualitat

NO A LA LEC DEL TRIPARTIT

El passat 16 de novembre Ernest Maragall, conseller d’educació, va presentar les bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Com si no en tinguéssim prou amb la LOE, la LOU i la LUC, el Tripartit català proposa una nova i clara agressió a l’ensenyament públic i de qualitat. Trenca de forma radical amb el progrés en l’educació que la societat catalana necessita, i per aquest motiu la comunitat educativa creiem necessari sortir al carrer a reivindicar els nostres drets com a col·lectiu docent i estudiantil, i no pas com a màquines. Per tot això, convoquem vaga el 14 de febrer en contra de la privatització de l’ensenyament; en contra d’una llei basada en:

La PRIVATITZACIÓ

La LEC avança en la privatització de l’ensenyament públic ja que prioritza la rendibilitat econòmica per sobre d’unes condiciones pedagògiques i laborals dignes, permetent que els centres puguin ser gestionats per entitats privades. Queda clar el seu rebuig a l’ensenyament públic, ja que a la llei posa expressament com a model a seguir l’escola privada i concertada.

La LEC, de forma clarament antidemocràtica, atorga molt més poder a la direcció, i així, instaura un model piramidal de caràcter empresarial que ignora les reunions col·lectives i els òrgans representatius com el Consell Escolar, els equips docents o les Assemblees estudiantils.

La LEC consolida l’externalització dels serveis escolars, apostant per la possibilitat de contractar serveis a les empreses privades, el que genera més desigualtat entre els centres.

La PRECARIETAT LABORAL

La LEC suposa la desregularització total de les condicions de treball i la flexibilització de les destinacions definitives al centre, dels horaris i dels salaris.

La LEC permet que les direccions puguin seleccionar tot el professorat i determinar la seva mobilitat geogràfica i funcional dins i fora del centre, i a més, també individualitza les condicions laborals en detriment de la negociació col·lectiva.

La LEC, juntament amb declaracions del conseller i del Sr. Montilla, culpabilitza el professorat del fracàs escolar. Aquestes declaracions es desentenen del real problema que pateix l’ensenyament, i demostra el poc esforç que posen aquests elements en millorar-lo. El fracàs escolar és la conseqüència de la manca de subvencions a l’ensenyament, al constant canvi de les lleis, a la desigualtat sociocultural que es dóna als centres... És realment surrealista culpar al professorat del fracàs escolar tenint en compte la societat en que vivim.

La LEC utilitza com a excusa que el professorat és responsable dels mals del sistema educatiu per a implantar l’avaluació de mestres i profesores/s –des d’organismes externs- mitjançant un sistema que anirà lligat a la incentivació retributiva, obrint les portes a un autoritarisme desmesurat. Així, resultarà impossible escapar dels criteris neoliberals imposats per la direcció.

La SEGREGACIÓ

La LEC introduïx també l’avaluació dels centres segons els resultats escolars, originant la creació d’un rànquing de centres, amb la conseqüència de que els centres amb millors resultats rebran més subvencions. Així, considerant que s’evaluen estudiants, mestres i professores/s –insistim: des d’organismes externs- els centres prioritzaran a qui tinguin millors resultats. Tot això en la pràctica fomentarà la competitivitat i afavorirà la desigualtat entre centres.

La LEC, per si no n’hi hagués prou, elimina l’aula d’acollida, és a dir, pretén separar els estudiants immigrants que arriben a meitat de curs col·locant-los en centres especials, fet que no avança gens ni mica cap a la integració d’aquestes persones dins la societat. Aquesta llei fomenta, doncs, la desigualtat social i el no-progrés cap a una societat més igualitària i justa per a tothom.

Està clar que l’ensenyament necessita una reforma, però no és aquesta. No podem permetre l’aprovació d’una llei que té com a bandera fomentar la precarietat laboral, la competitivitat i la desigualtat. Exigim que es retiri la llei i s’obri un procés democràtic i obert de debat sobre el model d’ensenyament que necessitem. Aquest procés ha d’incloure a tota la comunitat educativa i contemplar un augment substancial de la inversió i una veritable aposta per l’ensenyament públic, l’únic que pot garantir la igualtat d’oportunitats.

Hem de recordar que l’ensenyament públic ha sigut una lluita que va portar molts anys i molta dedicació. Companys i companyes s’hi van deixar la pell per aconseguir que tots nosaltres tinguem dret a rebre una educació digna.

Hem de ser conscients que l’educació és el motor de la societat, i de nosaltres dependrà com creixeran les noves generacions. Ara és el nostre torn, ara ens toca a nosaltres sortir al carrer i demostrar la nostra disconformitat. Ara ens toca a nosaltres demostrar que junts, podem aturar el que sigui.

[|NO A LA LEC DEL TRIPARTIT!!

NO A LA LEC DE LA PRIVATITZACIÓ, LA PRECARIETAT I LA SEGREGACIÓ!!

PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC, CATALÀ, EDUCATIU I DEMOCRÀTIC!!

EL 14 DE FEBRER, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!!!|]

14 DE FEBRER: VAGA DE MESTRES, PROFESSORS/ES I ESTUDIANTS/ES

- CONCENTRACIÓ A SABADELL: 10h al Racó del Campanar –davant l’Ajuntament-

- MANIFESTACIÓ A BARCELONA: 12h a la Plaça Universitat

MAES (Moviment d’Assemblees Estudiantils de Sabadell)


14 DE FEBRERO: HUELGA Y MANIFESTACIÓN

En defensa de la enseñanza pública y de calidad

NO A LA LEC DEL TRIPARTITO

El pasado 16 de noviembre Ernest Maragall, consejero de educación, presentó las bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Como si no tuviéramos bastante con la LOE, la LOU y la LUC, el Tripartito catalán propone una nueva y clara agresión a la enseñanza pública y de calidad. Rompe de forma radical con el progreso en la educación que la sociedad catalana necesita, y por este motivo la comunidad educativa creemos necesario salir a la calle a reivindicar nuestro derecho como colectivo docente y estudiantil, y no como máquinas. Por todo esto, convocamos huelga el 14 de febrero en contra de la privatización de la enseñanza; en contra de una ley basada en:

LA PRIVATIZACIÓN

La LEC adelanta en la privatización de la enseñanza pública puesto que prioriza la rentabilidad económica en detrimento de unas condicionas pedagógicas y laborales dignas, permitiendo que los centros puedan ser gestionados por entidades privadas. Queda claro su rechazo a la enseñanza pública, puesto que la ley pone expresamente como modelo a seguir la escuela privada y concertada.

La LEC, de forma claramente antidemocrática, otorga mucho más poder a la dirección, y así, instaura un modelo piramidal de carácter empresarial que ignora las reuniones colectivas y los órganos representativos como el Consejo Escolar, los equipos docentes o las Asambleas estudiantiles.

La LEC consolida la externalitzación de los servicios escolares, apostando por la posibilidad de contratar servicios a las empresas privadas, el que genera más desigualdad entre los centros.

LA PRECARIEDAD LABORAL

La LEC supone la desregularización total de las condiciones de trabajo y la flexibilización de los destinos definitivos al centro, de los horarios y de los salarios.

La LEC permite que las direcciones puedan seleccionar todo el profesorado y determinar su movilidad geográfica y funcional dentro y fuera del centro, y además, también individualiza las condiciones laborales en detrimento de la negociación colectiva.

La LEC, junto con declaraciones del consejero y del Sr. Montilla, culpabiliza el profesorado del fracaso escolar. Estas declaraciones se desentienden del real problema que sufre la enseñanza, y demuestra el poco esfuerzo que ponen estos elementos en mejorarlo. El fracaso escolar es la consecuencia de la carencia de subvenciones a la enseñanza, del constante cambio de las leyes, de la desigualdad sociocultural que se da en los centros... Es realmente surrealista culpar al profesorado del fracaso escolar teniendo en cuenta la sociedad en que vivimos.

La LEC utiliza como excusa que el profesorado es responsable de los males del sistema educativo para implantar la evaluación de maestr=s y profesor=s –desde organismos externos- mediante un sistema que irá atado a la incentivación retributiva, abriendo las puertas a un autoritarismo desmesurado. Así, resultará imposible escapar de los criterios neoliberales impuestos por la dirección.

LA SEGREGACIÓN

La LEC introduce también la evaluación de los centros según los resultados escolares, originando la creación de un ranking de centros, con la consecuencia de que los centros con mejores resultados recibirán más subvenciones. Así, considerando que se evalúan estudiantes, maestr=s y profesor=s –insistimos: desde organismos externos- los centros priorizarán a quienes tengan mejores resultados. Todo esto en la práctica fomentará la competitividad y favorecerá la desigualdad entre centros.

La LEC, por si no fuera suficiente, elimina la aula de acogida, es decir, pretende separar los estudiantes inmigrantes que llegan a mitad de curso colocándolos en centros especiales, hecho que no avanza lo más mínimo hacia la integración de estas personas dentro la sociedad. Esta ley fomenta, pues, la desigualdad social y el no-progreso hacia una sociedad más igualitaria y justa para tod=s.

Está claro que la enseñanza necesita una reforma, pero no es esta. No podemos permitir la aprobación de una ley que tiene como bandera fomentar la precariedad laboral, la competitividad y la desigualdad. Exigimos que se retire la ley y se abra un proceso democrático y abierto de debate sobre el modelo de enseñanza que necesitamos. Este proceso ha de incluir a toda la comunidad educativa y contemplar un aumento substancial de la inversión y una verdadera apuesta por la enseñanza pública, la única que puede garantizar la igualdad de oportunidades.

Debemos recordar que la enseñanza pública ha sido una lucha que trajo muchos años y mucha dedicación. Compañeros y compañeras se dejaron la piel para conseguir que todos nosotros tengamos derecho a recibir una educación digna.

Debemos ser conscientes de que la educación es el motor de la sociedad, y de nosotros dependerá como crecerán las nuevas generaciones. Ahora es nuestro turno, ahora nos toca a nosotros salir a la calle y demostrar nuestra disconformidad. Ahora nos toca a nosotros demostrar que juntos, podemos parar lo que sea.

NO A LA LEC DEL TRIPARTITO!!

NO A LA LEC DE LA PRIVATIZACIÓN, LA PRECARIEDAD Y LA SEGREGACIÓN!!

POR UNA ENSEÑANZA PÚBLICA, LAICA, CATALANA, EDUCATIVA Y DEMOCRÁTICA!!

EL 14 DE FEBRERO, HAGAMOS SENTIR NUESTRA
VOZ!!!

14 DE FEBRERO: HUELGA DE MAESTR=S, PROFESSOR=S Y ESTUDIANTES

CONCENTRACIÓN EN SABADELL: 10h en el Racó del Campanar –delante del Ayuntamiento-

MANIFESTACIÓN EN BARCELONA: 12h en la Plaça Universitat

MAES (Moviment d’Assemblees Estudiantils de Sabadell)

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció