CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

En el seu últim dia, de moment, èxit de la vaga de conductors d’autobusos de TMB

Divendres, 4 gener, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Davant de l'èxit de participació de treballadors/es en la vaga, empresa i administració (són el mateix, és l'administració qui nomena els responsables de l'empresa) demostren la seva impotència havent de recórrer als cossos armats contra uns/es treballadors/es que només reclamen dos dies de festa a la setmana.

A l'últim dia de vaga previst de moment, es pot valorar com un rotund èxit la participació del 90% de mitjana de la plantilla. Avui no ha sortit ni un autobús més dels marcats en els serveis mínims de la cotxera del Triangle, en Sant Andreu, tres ho han fet de la d'Horta i una vintena de la de Zona Franca, no disposant de moment de dades sobre la de Ponent. Avui han tornat a actuar els contrapiquets armats de mossos d'esquadra formant cordons davant dels piquets impedint al comitè de vaga l'exercir el seu dret a comprovar que es compleixen els serveis mínims i informar els conductors que sortien. L'acció d'aquests contrapiquets de Joan Saura (Conseller d'Interior, en el tripartit, per Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa) ha creat moments de tensió de nou aquest matí, després que ahir un company fos detingut i altres ferits.

Que es viu una autèntica crisi ideològica, moral i de valors, no és nou i sabut per tots; que forces que es diuen d'esquerres, i que alguna vegada ho van ser, s'han integrat en el sistema neoliberal i que en aquesta política arrosseguen als seus sindicats corretja de transmissió, també és sabut per tots. Però no deixa de ser fort el veure com una administració, uns governantes, a través d'elements com Joan Saura d'Iniciativa els Verds-Esquerra Unida i Alternativa, que abans es deien comunistes acabin reprimint al moviment sindical. Es veu que els hereus del PSUC enyoren més el seu maig del 37 que el maig del 68. Si el 1937 es van erigir en els principals defensors de la burgesia catalana i els principals enemics de la classe obrera, fent el joc als feixistes de Franco, avui des del poder són els millors representants dels més reaccionari d'aquesta burgesia, enfrontant-se de nou als treballadors que lluiten pels seus drets, i convertint-se en els principals valedors del neoliberalisme al qual donen exemple a l'hora d'enfrontar-se a la classe obrera.

La tensió s'ha viscut de nou aquest matí en les quatre cotxeres d'autobusos de Barcelona, encara que no s'han produït incidents greus, a diferència del que va succeir ahir quan un vaguista va ser detingut pels Mossos a l'agredir suposadament amb un paraigües a un policia autonòmic. No és un acudit, no. Però qui es pot a creure que algú pugui agredir i molt menys ferir, amb un paraigües, a uns antiavalots amb l'equip de robocops que vesteixen? Doncs li han detingut, ha passat la nit a comissaria i l'han posat en llibertat aquesta tarda.

No cal oblidar que l'Ajuntament de Barcelona i TMB, també són governats per ICV-EUA fent de borinots del PSC. Les formes de "governar" d'aquests aliats ja les coneixíem: "col·locar" una quantitat totalment desproporcionada de directius en TMB amb uns sous i pensions milionaris, la qual cosa també "col·loca" els bitllets i targetes de transport de TMB com els més cars de l'Estat Espanyol, prepotència i menyspreu cap als treballadors i usuaris provocant una vaga per negar-se a quelcom tan lògic i simple com donar dos dies de festa setmanals a la plantilla, les privatitzacions en serveis municipals (per cert que en Parcs i Jardins la privatització està dirigida per Imma Mayol, companya sentimental i de partit de Saura), domesticació del moviment sindical a través dels seus companys de partit que dirigeixen alguns "sindicats" afins (alguns dels directius provenen precisament de les direccions sindicals), criminalització dels moviments socials crítics amb el sistema (una salutació solidària a Núria Pòrtulas, anarquista víctima d'aquesta política), atemptar contra el dret a lliure manifestació i expressió d'aquests moviments al que cal afegir l'ús contra ells d'armes com el kubotan (i ara pretenen utilitzar la pistola elèctrica Taser que ja porta uns quants morts víctimes d'ella en altres països). Doncs ara també cal afegir el recórrer a cossos armats per a reprimir als que només demanen quelcom del que ja gaudeix la majoria de treballadors: dos dies de festa a la setmana. Quelcom del que també gaudeixen els alliberats d'aquests sindicats que no recolzen la vaga, per no parlar dels directius i polítics.... Per tant ara també sabem com reacciona l'esquerra fatxenda quan es veu impotent davant de la unitat d'uns treballadors en vaga reclamant millores en les seves condicions laborals: quan amb la campanya de desprestigi des de els mitjans de comunicació afins al règim no n'hi ha prou, recorrent a cossos armats per a impedir que el comitè de vaga exerceixi el seu dret a controlar que els serveis mínims es compleixin, que els treballadors conductors no cedeixin a les coaccions de l'empresa perquè treballin i que puguin informar i donar suport moral als treballadors víctimes de coaccions empresarials. Els fatxendes d'esquerres no han trobat un altre aliat i han hagut de recórrer a cossos armats, als mossos d'esquadra dirigits per un d'ells, per a reprimir la vaga.

A pesar d'això, els treballadors estan units i la prepotència de l'empresa fa inevitable noves mobilitzacions i una possible vaga indefinida per a febrer.

Extret de Indymedia Barcelona|Notícia o artículo original a Indymedia Barcelona

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print