Ens trobem a la Rimaia
Un desallotjament, una altra okupació, un desallotjament... … una altra okupació. Sí, la Rimaia tornarà a obrir les portes ben aviat, però abans, vol trobar-se amb totes aquelles persones i col·lectius que han estat amb nosaltres trencant amb la seva solidaritat la inqüestionable pau social que ens volen imposar. Perquè durant aquests dies d'intens aprenentatge us hem sentit molt a prop, però en volem més! La vostra companyia ha sigut la millor resposta.
Perquè no ens deixarem atrapar per la lògica de la repressió, perquè volem seguir elegint poder marcar els nostres propis ritmes i, sobretot, perquè la Rimaia, més que un espai, és una presa de posició, ineludible aquests dies, entre la impotència, el cinisme, la desídia... i la creació d'un nosaltres radicat en el suport mutu, en el plaer de conèixer-se en l'acció, al barri i més enllà. Un nosaltres que creix en el desenvolupament de projectes d'aprenentatge autogestionats i que ens fa més forts davant d'un capitalisme que converteix en desert tot allò que toca.
Així els vam trobar, deserts, els 29 pisos que vam okupar en resposta al desallotjament de la Rimaia. Dos anys omplint-se de buidor, amb les seves cuines high-tech encastades en luxosos armaris, amb les seves alarmes de sèrie a la porta de cada pis, amb el seu parquet brillant en el no-res silenciós de l'aire acondicionat. 29 pisos a 439.000 € el de 30m2...
I nosaltres ens preguntem: qui pot permetre's aquests pisos? Ningú. O Ells. Per això estaven buits i ho seguiran molt de temps, perquè en la seva carrera cap al "pelotazo" perfecte, la màfia immobiliària d'aquesta ciutat ha perdut qualsevol mena de raó social. Mentrestant... 80.000 habitatges buits d'aquesta ciutat segueixen cridant el mateix: on són els responsables d'aquesta estafa ?
Nosaltres ho tenim molt clar. De Gran Via 550 al 454, no arriba als 100 números, entre els Guerrero-Gelabert i els Figueres-Batets, les diferències son nul·les: multipliquen les seves rendes trepitjant les vides de milers de persones, emparats en les connexions entre nissagues familiars (els García-Nieto i d'altres amiguets de l'il·lustre Círculo Ecuestre), s'oculten a les seves mansions i urbanitzacions de luxe, es parapeten rere entramats d´empreses que es fusionen amb d'altres empreses que tenen com a apoderats els mateixos que formen societats que... no podran seguir amagant-se durant més temps. Estem cada cop més a prop.
La ràbia segueix creixent en nosaltres, en cada carrer privatitzat, en cada desnonament executat (i ja en van 80.000 aquest any), en cada ERE, en cada reforma laboral, en cada redada racista, en cada universitat subhastada... I junt amb aquesta ràbia sentim cada cop més la necessitat i l'alegria de trobar-nos amb tots nosaltres coneguts-desconeguts, als carrers, a les places, conspirant i celebrant-nos alhora; i així mateix us convidem el proper divendres dia 23 de juliol al Mercat de Sant Antoni a les 19h. Menjar, música, aprenentatge rizomàtic estiuenc, llibres espontanis i el millor antídot contra la brutalitat policial: les nostres veus i cossos barrejant-se en un rumor imparable... I és que això no té remei, nosaltres o ells!!