“Ens trobem que la reforma laboral dóna poc marge a la negociació”
“Ens trobem que la reforma laboral dóna poc marge a la negociació”
Es necessita la figura del graduat social per trobar solucions per a les empreses.
Volem assumir competències que formen part del negoci dels advocats
El graduat social pot ser el metge de capçalera de la pime i anticipar problemes.
Cal seriositat, tot el que es fa en una nòmina té repercussions futures.
La crisi ha donat un especial protagonisme a la figura del graduat social que, com a expert en la matèria laboral, s'ha vist involucrat en multitud de conflictes.
- Amb la crisi, s'ha reformulat el paper del graduat social?
El que porta temes d'empreses i treballadors, té ara una feinada increïble, sobretot amb els ERO i acomiadaments de tota mena. La crisi ha potenciat la figura del graduat social. No oblidem que és l'especialista autèntic en l'àmbit de les relacions laborals i la prevenció. Molt sovint se'ns confon amb l'advocat laboralista, i no oblidem que aquest només ha rebut de formació, en el quart curs de carrera, una assignatura, dret del treball.
- Ha de cercar solucions?
En aquests moments, es necessita l'experiència del graduat social per trobar la solució més adequada. Pot haver-hi una empresa que en principi vulgui optar pel tancament, i llavors pot entrar un graduat social, com si fos un metge de capçalera, que li pot recomanar fer una reconversió de l'empresa, fer un pla de viabilitat, veure si les persones que tenen una edat els pot interessar una baixa incentivada. El graduat social dóna moltes solucions que moltes vegades l'empresari no sap trobar.
- La gravetat de la crisi ha fet que la voluntat de pacte quedi desbordada?
Nosaltres ho intentem, però si ara un ERO no necessita ni comunicar-se a l'administració, ni l'informe de la inspecció de treball, llavors un empresari pot decidir, quan les coses no li van bé, acomiadar quaranta persones, pagar vint dies per any treballat i s'ha acabat. Aquí, potser en lloc de quaranta persones es podria mirar que només fossin trenta i veure si a alguns poden fer-los un contracte a temps parcial i repartir la feina, com s'està fent a mercats laborals com Alemanya.
- La reforma laboral no dóna gaire marge per a la negociació.
Certament, la reforma dóna poquíssim marge per a la negociació. Hem hagut de reinventar el concepte de pacte. Cal procurar, abans de tirar pel dret i tancar l'empresa, convèncer-lo que es pot mantenir oberta l'empresa, tocar-li punts sensibles, amb el benentès que el mercat pot respondre a les expectatives de l'empresa. Si hi ha la mínima possibilitat que l'empresari faci una reflexió sobre de quina manera pot mantenir viva l'empresa, cal tocar les fibres sensibles, perquè la reforma laboral més aviat va en contra d'això.
- Els graduats socials, s'estan trobant moltes empreses que infringeixen la legislació sobre contractació?
Tenim quaranta i tants tipus de contractes diferents. No aniríem millor només amb tres? És el gran problema del nostre ordenament jurídic. Les empreses fan contractes de set dies, vuit dies.... Coses il·legals sota la figura del contracte indefinit, hi juguen perquè creuen que ho fa tothom i que la inspecció de treball no dóna l'abast per controlar tot això. Hi hagut molt de frau amb figures, igual com llançament d'una nova activitat, quan en realitat no era així.
- Un graduat social pot actuar en fases de prevenció.
Sí, pot ser el metge de capçalera de la pime. La connexió del graduat social amb l'empresari fa que conegui l'empresa, quina ha estat la seva trajectòria, i si ha desplegat un departament fiscal i comptable, pot tenir un vincle total amb l'empresa, des de l'angle laboral, fiscal i comptable. Es pot recomanar a l'empresari que reforci departaments en lloc d'altres. Per exemple, se li pot recomanar, en època de vaques grasses, que nodreixi un passiu social, és a dir, un fons per fer front a un possible ERO, i evitar la pèrdua de l'empresa. Però això ha de sortir del professional, que no només es limiti a temes administratius.
- Us sentiu menystinguts, dins del conjunt de professions jurídiques?
Volem assumir competències que formen part del negoci dels advocats, sí, però és que resulta que també és part de la nostra feina, que té a veure amb la seguretat social, i que també l'estan fent els administradors de finques. També volem tenir la capacitat de presentar recursos de cassació i donar orientació jurídica gratuïta, un objectiu que estarà en marxa a principi del 2013. El següent pas ha de ser l'assistència jurídica, i també el torn d'ofici, que és un altre dels grans objectius que volem aconseguir.
- Està afectant molt, l'atur, al vostre col·lectiu?
Si és un treballador que està dins d'una empresa, patirà el que pateix l'empresa. Si parlem dels despatxos, es pateix molt. Un despatx que potser portava 5.000 treballadors, que vol dir 5.000 nòmines, ara veu com aquest nombre es redueix als 2.500.
- No es dóna prou importància al que costa fer una nòmina.
Sí, hi ha gent que creu que només es tracta de prémer un botó, i no és així. S'ha venut que hi ha un CD que fa nòmines, cosa que ha promogut la Tresoreria de la Seguretat Social. Cal seriositat, quan fem una nòmina, tot el que fem té repercussió en les cotitzacions, en malalties, en accidents, viudetat, orfandats, jubilacions, invalideses. I hi ha acadèmies que donen cursos de dues hores per fer nòmines.
FONT: ELPUNTAVUI.CAT