Ensorrant el quart pilar de l’Estat del Benestar: la Llei de Dependència

El que havia de ser amb les pensions, educació i sanitat, el quart eix d'intent de l'estat del benestar, objectiu de garantir des de la socialdemocràcia l'estat del benestar, la Llei de Dependència, té els dies comptats. Resulta que ni més ni menys, que l'1 de maig del 2013, el govern espanyol del PP va fer arribar amb nocturnitat, un memoràndum dit “Plan Nacional de Reformas“, amb les reformes legals i de retallades socials per complir els objectius del dèficit fixats per la troica de la UE. I, ai làs, inclou d'una sola plomada retallades en sanitat, acarnissant-se especialment en el finançament de la llei de dependència, perpetrant una retallada que pot ascendir als 1.108 milions d'euros (equivaldria a 184.355,6 milions de les antigues pessetes), i augmentant el copagament als dependents fins a un 50%.

Aquests fets són la defunció de la Llei de Dependència (Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència, Llei 39/2006, de 14 de desembre de 2006), que va iniciar el desplegament l'1 de gener del 2007. Era l'intent de dotar de qualitat de vida per a totes aquelles persones que dins els 3 graus i nivells de valoració de discapacitat en ser reconeguda, es fa un PIA (Pla Individual d'Atenció) on es detalla els serveis i atenció personal adequada pel seu grau de discapacitat, sigui a la llar, en la vida diària, amb assistència de treballadora familiar, als centres geriàtrics, centres de dia o serveis especialitzats, amb familiar-cuidador/a. Pot suposar dilapidar el fet que hi hagi 431.294 persones cuidadores a nivell estatal (93% d'elles dones) i crear una reforma laboral encoberta de dones aturades que cotitzen com a cuidadores en règim especial, etc.

A Catalunya, que té de 270.000 sol·licituds ateses, afectarà a les 150.000 persones amb valoracions de dependència realitzades, 135.000 dependents ja reconeguts. N´hi ha 1.639.990 persones dependents a nivell estatal.

Recordar, que d'una competència que no li corresponia a l'Estat, ja que l'acció social es competència de les CCAA i nacionalitats, a l'hora de la veritat, el PSOE va legislar com una norma estatal. D'aquí que tant el Govern Balear, com la Generalitat de Catalunya i la Valenciana, entre altres administracions, han hagut d'assumir pagaments de serveis de la Llei de Dependència, per retallades pressupostàries del PP a aportacions de l'Estat el 2012, per import 283 milions d'euros, amb voluntat de centrifugar despesa a les administracions autonòmiques i quedar-se el poder per legislar sobre la Llei de la Dependència, a la seva conveniència i arbitrarietat.

No fa massa que el RD 20/2012 impulsat pel PP, ja ha comportat una disminució del 15% a les ajudes per cures familiars, afectant a 400.000 persones a nivell estatal, i la suspensió fins el 2015 dels dependents moderats en grau I, a més de suspendre al dret retroactiu a diverses prestacions econòmiques. Resultat: 146.000 de les 170.000 cuidadores han deixat de cotitzar a règim especial de cuidadores de la Seguretat Social.

Això provoca que amb la nova destralada, amb els nivells d'austericidi aplicats, qui acabi pagant les conseqüències siguin les persones dependents, perquè s apunta al 50% de repagament, per qui s´ho pugui permetre, i tenint en compte que les persones dependents en bona part tenen edat avançada, a més de la despesa farmacèutica, és abocar a l'abandonament de serveis derivats de la dependència perquè amb la seva ínfima pensió a la majoria no els arribarà, i això és tant com dir que amb la retallada del PP a la dependència, pot provocar una pandèmia social vegetativa, no tan sols dels que esperaven el reconeixement i les prestacions de la dependència, que ja estaven en milers de casos paralitzades, sinó que a més assistirem al presumpte degoteig del suïcidi assistit per part de l'estat, a les persones que per quadrar el % de dèficit imposat, el que es desquadrarà serà la seva qualitat de vida, provocant l'empitjorament físic i psíquic, l'aïllament social de 1,6 milions de persones, i en el pitjor dels casos, accelerar el procés de pèrdua de vides humanes derivades d'una decisió política gens innocent i, per ser impulsat pel PP, gens “caritativa”.

Davant tot plegat, la resposta és rebel·lar-se ja que el cop al benestar una part necessitada de la societat en rebria les conseqüències, i aquesta destralada equival a un 2% de les aportacions al refinançament de la banca espanyola, qüestió de prioritats “populars”. Caldrà exigir rectificació urgent i que els Governs autonòmics tenen una oportunitat, mitjançant la Cartera Bàsica de Serveis Socials, d'incorporar serveis a la ciutadania i pressupost, per fer inhabil el memoràndum de retallades pressupostàries del PP a l'atenció i l'autonomia personal de persones necessitades, que es mereixen poder viure en condicions dignes.

* Moisès Rial és Secretari de Comunicació de CGT Catalunya. Article publicat al núm. 150 de la revista Catalunya.