Entra en vigor el Conveni Europeu de Lluita contra el Tràfic de Persones sense que Espanya ho hagi firmat

Espanya segueix sense firmar el document europeu contra el tràfic de persones que va entrar en vigor l'1 de febrer, a pesar que es va comprometre a fer-ho en 2006. Dels 47 Estats del Consell d'Europa, 37 ho han firmat i 13 ja ho han ratificat.

El tràfic de persones amb finalitats d'explotació és una pràctica que afecta cada any a dos milions i mig de persones en el món, segons l'Organització Internacional del Treball, i genera al voltant de 7.000 milions de dòlars anuals.

El Govern d'Espanya segueix sense oferir dades fiables sobre la magnitud real d'aquest problema en el seu territori, segons declara la Red Española de Lucha contra la Trata de Personas. Al seu torn, el Proyecto Esperanza-Proyecto Sicar afirma que Espanya està entre els 10 països amb incidència més alta en el tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual.

Per aquest motiu la xarxa espanyola contra el tràfic de persones, organització constituïda per 24 ONG espanyoles, lamenta que a pesar d'haver-ho anunciat fa més de dos anys, El Govern espanyol segueix sense posar en marxa un Pla d'Acció Nacional de Lluita contra el Tràfic i sense firmar el Conveni Europeu. Entre els principals compromisos que subscriuen els Estats al ratificar aquestes mesures destaquen l'assistència als afectats en el seu procés de recuperació, la concessió del permís de residència a la víctima o les sancions penals als clients de la prostitució.

A Espanya el tràfic de persones afecta principalment dones d'entre 18 i 25 anys provinents de Brasil, Bulgària, Colòmbia, Equador, Nigèria, Ucraïna, Rússia o Romania. Segons la Xarxa, són milers les persones estrangeres que són captades i portades a Espanya a través d'engany, amenaces o coacció a fi de sotmetre-les a explotació en la prostitució, en l'agricultura, el servei domèstic, la construcció, l'hostaleria o els tallers clandestins.

A pesar la gravetat del problema cal destacar els avanços importants que s'han donat en la lluita contra aquesta nova forma d'esclavitut en els últims anys. Entre ells trobem les bases de la lluita internacional contra la tracta que l'ONU va assentar amb el 'Protocol per a Prevenir, Suprimir i Castigar El Tràfic de Persones, especialment de Dones i Nens' i que l'Estat Espanyol va firmar i va ratificar en el 2003.

En la Xarxa participen com a membres: Accem, Afromujer Andalucía, Afesip, Anzadeia, Amnistia Internacional, APRAMP (Associació per a la Prevenció Reinserció i Atenció de la Dona Prostituïda), Cáritas Espanyola, CEAR (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat), Creu Roja Espanyola, ECPAT, IEPALA (Institut d'Estudis Polítics per a Amèrica Llatina i Àfrica), Federació de Dones Progressistes, Fonte, Metges del Món, Dones en Zones de Conflicte, Projecte Esperanza, Red Acoge, Xarxa Càntabra contra el Tràfic de Persones i l'Explotació Sexual, RESCATE, Save the Children y Women’s Link Worldwide. Col·laboren amb la Xarxa, dins dels seus respectius mandats, la Delegació a Espanya de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i Associació pro Drets Humans (APDHE).

Ariadna Gálvez (www.canalsolidario.org|www.canalsolidario.org)